BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Per Joan Lladó

D’activitat i esdeveniments organitzats pel cap de setmana no en manquen, n’hi ha a dojo, però aquí hi ha la nostra emancipada colla que no necessita d’altri per evadir-se i crear plaer, joia, delit, goig, diversió, i fins i tot art damunt la bicicleta de muntanya. Sona anàrquic, oi? Tant és.

(més…)

Per Anscari Nogueras

Ja fa dies que havíem reservat aquest diumenge per fer el tomb fora de casa, des de que ens vam assabentar que havíen anulat els 100km de les Guilleries, i alguns de nosaltres  hi pensàvem participar. Aprofito l’avinentesa per fer una crida a que curses que es realitzen al nostre país no es deixin de fer per problemes de voluntariat, com sembla que ha passat amb la de Sant Hilari.

Per Carles Llorens

Tanco el portó de la furgoneta per enèsima vegada i de reüll puc observar que la colla ja fot el camp, sospiro i penso que l’últim cop que vaig ser en aquest punt feia un fred de pebrots. Aquell cap de setmana va ser el mes fred que es recordarà a la comarca  amb molt anys, però feia sol.  Crec recordar  que la temperatura rondava els dos dígits sota zero i en Mamelló i en Joan formaven part de l’aventura esquimal.

Per Adrià Triquell

La dèria dels últims mesos amb les lloses, barrancs, precipicis diversos i les nouvingudes 29, ens ha fet perdre el món de vista i hem deixat una mica arraconades les nostres flaques. Bé, tampoc ens enganyem, mai han passat d’ amants ocasionals, però d’alegries també ens en donen. Sense anar més lluny, aquest mateix diumenge amb una de les nostres rutes predilectes,  Mataró-Marata-St Feliu Codines-Centelles-Coll Formic.

Per Enric Subiñà

Com era habitual aquell any les sortides a la muntanya les feia entre setmana. Aquella, però, no fou possible coincidir amb el Martí, company habitual en aquell tipus de sortides. Aquell cop vaig quedar amb el Jaume Querol, que aquell dia no treballava i va poder venir. El darrer cop que havia fet esquí de muntanya ho vaig passar molt malament amb les botes, i el cert és que em feia cert respecte que em

(més…)

Per Pep Famadas

Tocava celebrar ni més ni menys que el 62è aniversari d’en Gio amb una bona sortida fora del nostre entorn habitual però el personal té compromisos i hem de ser d’hora a casa o sigui que postposem la sortida i ens hem de conformar amb el pati de cada setmana. Tot i ser pocs, som 10 de colla. Els pastors no tenen ganes de tibar del ramat, tot plegat fa mandra i tenim xarrera….. Finalment decidim esmorzar a Cal Víctor. Proposo enfilar-nos per les Cosidores. El cap d’en Pistons ja barrina: en lloc d’anar-hi de dret passarem pel turó de Sant Jaume de Treià que, de tan a prop, el tenim ben oblidat.

Per Joan Lladó

Dijous, al Casal, en Martí i l’Àngel decidiren d’anar plegats a fer una esquiada l’endemà divendres. En Martí també deixà obert el diumenge per tornar a esquiar. Vaig pensar que, havent encetat la temporada al Matagalls el dissabte anterior després de dos anys, ja duia l’embranzida i el cuquet a dins. Així doncs, plegades les veles de la botiga el dissabte al migdia, vaig fer un mos i vaig acompanyar el capi Raül a estirar les cames durant dues hores amb la btt per Llavaneres i la Cornisa.

Per Giovanni Leonardi

Quan varen dir per la tele que podia nevar a la costa la nit del dissabte, vaig pensar que –cagundena!- em perdria la sortida sobre la neu, ja que el diumenge no hauria pogut estar amb la colla per compromisos gironins de família. Per això, quan m’aixeco el dissabte al matí i obro la finestra, em quedo ben sorprès pel paisatge tot emblanquinat que tinc davant meu. Neu, neu, neu! Uns cinc cms. bons de gruix de neu cobreixen la serralada litoral fins l’autopista!

Per Marcel Torrus

Surto de casa a les 08h., avui més tard del normal, avantatges de jugar a casa. No trigo en rebre un whatapp d’en  Joan, -hi ha hagut pana-, diu, l’Oriol ha tibat massa de la màquina i ha trencat cadena. Tot just sortint de Mataró el noi inventa una trialera de pujada, i pam. Massa estona sense fer el cabra, no se’n pot  estar. Ens trobem davant l’estació d’Arenys, els he anat a buscar, massa rasca per estar en estat contemplatiu. Avui la colla es força gran, ja que hi tenim convidats. En Pistons porta a quatre mamallons de l’àmbit Doctore Bike, un d’ells és el mecànic de la botiga, en Roncerau.

Per Joan Lladó

Tots coincidim en que diumenge vam fer una molt bonica i diferent volta cap els verals de Sant Mateu. Aquí us en faig una petita crònica, car –tots estareu amb mi– aquest bloc no es pot aturar.

Dijous se’m proposà d’anar cap a ponent i com que tenia pendent de passar per un nou camí que pocs de la colla havíem fet, el dissabte, que vaig anar amb els grans de casa a fer búlder a can Boquet, vaig aprofitar per inspeccionar-lo i no perdre temps buscant-lo des de baix.

Per Enric Subiñà

Enguany no va començar a nevar “en serio” fins a inicis del mes de gener, tot i que les nevades sempre van venir acompanyades per fronts del nord, amb el que gran part de la neu va caure al Pirineu Occidental i, en menor mesura, a l’Oriental, sempre acompanyat de forts vents. Teníem ganes d’estrenar la temporada d’esquí de muntanya, tot i que en Martí ja havia fet alguna sortida però sempre aprofitant la neu de les pistes d’esquí.

Per Martí Montserrat

Sortim de la Font dels Passavets  i anem pujant tot serpentejant pel camí senyalitzat que passa a tocar de l’avetar i es dirigeix cap el cim del Turó de L’Home. Un cop al coll Pregon la vista sobre el Vallès i la nostra serralada del Litoral és una meravella i gaudir d’aquests moments de pau i solitud a tocar de casa es un veritable luxe. L’aire fred i insistent no ens deixa parar gaire estona i ens obliga a fer camí tot seguit  per tal de rematar la feina i acabar de fer cim.

Per Joan Lladó

Participaríem al Campionat d’Europa i això ja era un gran al·licient. Ens les veuríem amb els grans experts en l’orientació: finlandesos, lituans, ucraïnesos, estonians, russos, txecs… No ens costà gaire de prendre la decisió d’apuntar-nos-hi després dels resultats obtinguts en les darreres proves de la Copa Catalana pensant que en podríem treure algun profit. Abans del rogaine de Pontons, a finals d’octubre, en Martí ja havia fet les gestions, tot i que el secretari d’aquests afers sigui habitualment un servidor.

Enric Subiñà

Una altra setmana esperant poder gaudir d’un dia per anar a la muntanya, esperant la neu per fruir de la muntanya hivernal, una neu que de moment tan sols abraçava el Pirineu Occidental. A prop de casa, en els Pirineus de llevant, la neu no havia caigut amb abundància, i ens havíem de remuntar al novembre per trobar la darrera nevada important. Des d’aleshores, un potent anticicló que ens va abraçar tot el principi d’any, amb altíssimes temperatures per les dates, va provocar la fosa de la neu que quedava, deixant aquest espai amb neu testimonial.