BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Per Albert Gómez

El dimecres 19, un trio de randonnées tenim el privilegi de sortir a tastar la neu que ha caigut els darrers dies. Aquest any sembla que l’ element blanc no es fa pregar tan com d’altres anys i ha impregnat els Pirineus de manera generosa. Sortim d’ hora en Martí l’ Àngel i jo, sembla ser que el mosso ha agafat febrícula d’ última hora i ha estat baixa presencial.

Per Joan Lladó

Se’m presenta un altre dimarts festiu, prèviament acordat i de plena connivència amb en Martí. Hem triat aquest dia perquè les previsions de dilluns i dimecres no eren gaire bones. El company s’ha posat d’acord amb uns vells i allunyats amics que ara viuen a muntanya per fer plegats l’escapada. Han triat la vall de Núria i ens ofereixen el bitllet del cremallera. Molt agraïts!

Per Martí Montserrat

Amb l’Enric i en Joan ens llevem ben d’hora, ben d’hora, ben d’hora per fer cap a l’Arieja i aprofitar la jornada fent una de les activitats, que més ens agrada. Quant per fi estem pujant el coll de Puimorent, els núvols tapen tots els cims i no té pinta de millorar. Parem el cotxe al boral i repensem la jugada… decidim fer mitja volta i provar sort a la zona del Puigmal, tot i que no té gaire neu, com a mínim allà sembla que el temps està més o menys destapat.

Per Joan Lladó

Passats gairebé quinze anys, el dimarts 17 vaig –en Xarli tamb– tornar a trepitjar el cim del Roc Melé amb esquís. Fou exactament el 23 de gener de 1999, juntament amb en Carles, en Xarli i en Max. Fent un xic de memòria, va ser el dia que vam aprofitar, un cop acabada l’excursió, per comprar els arvas al Pas de la Casa i també la cera per les pells, doncs aquell dia se’m feien uns pans a les soles com rodes de molí i entre això i el pes d’esquís i botes, que aleshores no eren pas plomes, almenys arrossegava cinc o sis quilos per cama. Tot s’hi valia, però. Érem mamellons.

Per Enric Subiñà

Enguany la temporada d’esquí de muntanya ha començat molt bé. Les copioses nevades de mitjans de novembre ens va deixar el Pirineu curull de neu, sorpresivament des del Canigó fins a l’Aragó. L’any passat, a banda d’una nevadeta per les mateixes dates, fins a mitjans de gener no es va poder començar la temporada en el Pirineu Oriental.

Per Andreu Calvó

Després d’un divendres inoblidable, de rauxa, alcohol i xerinola. Tres del grup d’inadaptats, decidim marxar diumenge cap a Andorra, a  gaudir d’aquesta temporada de neus, i seguir disfrutant d’aquesta forma d’aigua solida tant semblant a la que divendres veiem dins dels gots.

Per Enric Subiñà

Com era habitual aquell any les sortides a la muntanya les feia entre setmana. Aquella, però, no fou possible coincidir amb el Martí, company habitual en aquell tipus de sortides. Aquell cop vaig quedar amb el Jaume Querol, que aquell dia no treballava i va poder venir. El darrer cop que havia fet esquí de muntanya ho vaig passar molt malament amb les botes, i el cert és que em feia cert respecte que em

(més…)

Per Joan Lladó

Dijous, al Casal, en Martí i l’Àngel decidiren d’anar plegats a fer una esquiada l’endemà divendres. En Martí també deixà obert el diumenge per tornar a esquiar. Vaig pensar que, havent encetat la temporada al Matagalls el dissabte anterior després de dos anys, ja duia l’embranzida i el cuquet a dins. Així doncs, plegades les veles de la botiga el dissabte al migdia, vaig fer un mos i vaig acompanyar el capi Raül a estirar les cames durant dues hores amb la btt per Llavaneres i la Cornisa.

Per Enric Subiñà

Enguany no va començar a nevar “en serio” fins a inicis del mes de gener, tot i que les nevades sempre van venir acompanyades per fronts del nord, amb el que gran part de la neu va caure al Pirineu Occidental i, en menor mesura, a l’Oriental, sempre acompanyat de forts vents. Teníem ganes d’estrenar la temporada d’esquí de muntanya, tot i que en Martí ja havia fet alguna sortida però sempre aprofitant la neu de les pistes d’esquí.