BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Per Joan Lladó

Avui hem tingut una agradable sorpresa en arribar a la plaça: hi havia en Carles tot cofoi. També la presència d’un convidat, el cosí d’en Manel, en David. Hem fet plegats els primers quilòmetres fins la riera de Riudemeia i després en Carles ha seguit el seu camí al seu ritme fins retrobar-nos per esmorzar. Per Riudemeia i can Blanc, hem anat pujant, corriol per aquí, corriol per allà, fins el capdamunt de can Ribot. Després, flanquejant pel vessant nord del turó de Castellans hem arribat a sobre el Collet i pel camí recentment arranjat pel Avis Enginyers hem baixat fins el Mogent, gairebé a tocar de Santa Agnès.

Per la pista de servei ens hem acostat fins el Mas de Mogent per esmorzar. El clima del Vallès és força més fred que el nostre. Bufa!

Entrant al restaurant coincideixo amb en Pep, en Neftalí (ambdós carn de Titan) en Santi (vell Titan) i un altre company. Fan un esmorzar ben minso, s’han de cuidar.

Durant l’esmorzar, de forquilla i ganivet, ha arribat a taula en Carles que era perdut pel restaurant prenent una infusió i, a l’hora dels cafès, ha aparegut en Tronxo que s’havia adormit. Goita’l ell! amb calça i guants curts. Deunidó…

En reprendre la marxa i havent avocat quatre purins més al riu, tornem pel mateix camí, ara, però, de pujada. En Carles s’hi apunta i en arribar gairebé a dalt, me n’assabento del que pot, o no, fer. Potser n’hem fet un gra massa però no era pas la meva intenció ficar-lo a la gola del llop. Déu me’n guardi!

Baixem fins el Collet i aquí el Maestro ja diu prou. Se’n torna per can Ribot. Nosaltres pugem fins la Torrassa deixant el rastre de l’allioli. Al singular bastiment arquitectònic hi trobem molt de giro: ciclistes, corredors, excursionistes, famílies, un empostissat amb altaveus… Hi saludo la Susanna, professora del mètode Pilates a Mataró que va amb una colla de Barcelona. Hi ha amb ells una noia tota bufona que em sona però no sé pas de què. Fins l’endemà no me n’assabentaré de qui és.

Abans d’iniciar el descens del Dragon Khan, com és habitual en nosaltres, fem el tram de GR fins la pista. No ens en podem estar. Ja en la llarga davallada fins els topants de Dosrius el fang ha fet més dificultosa la conducció i ha calgut estar molt atents en els viratges. A la Casella Courtain, a la confluència de les dues rieres, la de can Rimbles i la del Far, ens deixen en Martí i l’Anscari que ja en tenen prou. Nosaltres ho finim fent el camí dels Avis fins a can Gemir i el torrent de Manyans. Riera avall i neteja de bicis al d’Ara on ens retrobem els acomiadats i més tard el company Ramon que ha anat amb la seva colla.

Fins aviat,

Joan

Els corriolaires: en Tronxo, el Maestro, en Creueta, el Gallitu, en Prosciutto, en David, l’Uri, el Senyor, el Màster, en Raffanculo, l’Home senzill i en Pistons.

Foto: del Bloc el Mogent i la seva conca.