BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

CAMÍ DE PESCADORS. GARROTXA 14.01.2014

Per Joan Lladó

A les vuit em recull en Martí. Túnel de Parpers. El Vallès. El Congost. La Plana de Vic. Boira al vessant sud de Bracons. Bellmunt ni es veu. No clissarem res de res. Sortim del túnel. Vall d’en Bas. Ostres! Cap amunt tot és més aclarit. Sol. Quina sort. Passem Les Preses. El Mallol i Sant Privat. Fondalada del Gurn. Tot moll, humit. Fred. Aparquem a la zona d’esbarjo. Ni una ànima. És dimarts feiner. Ens canviem. Preparats talment un rogaine. Amunt.

Bon dia. Baixen unes caminaires matineres. Correm. Passem el gual sota ca l’Amat. Deixem la pista. Corriol poc apte per fer amb bici. Es perd. Pugem. Reculem. Reprenem. La Gorja Blava? Potser…Branques molles. Brots de sol. Fotos. Jo, no. Bateria sense càrrega. Camí de Pescadors. Inhòspit. Solitari. Correm. Travessem l’aigua fent equilibris. No anem bé. Tornem a l’altre marge. Font de Gorners. Salt de Gorners. Fotos. Quin paratge… Perdem el camí. Per aquí. No. Per allà. Tampoc. Mullena. Joan! Xiulets. Ja el tinc, baixa! Marrades ben fresades. Vestigis d’antics bancals. Imagino. Tragí de bosquetans i bestiar de bast. No com ara. Solitud. Runes de can Roc. Raconada lluny de mon. Difícil de viure-hi. S’hi pot imaginar alguna mena de voluptuositat? Aquella gent, podien pecar? Si, és clar. Perdó per sempre.

Pista de desembosc. Damunt nostre, la carretera de Collfred. Puig de LLandrics. Tot pujant, a la nostra esquerra, el camí del Salt de Bot. Ja hi baixarem. La Freixeneda. Mas important. De fa pocs anys, no habitat. Tot cau. Bona situació, la Garrotxa a l’abast. De la vista. De fet, tot esdevé lluny. També el Puig dels Llops i Santa Magdalena. L’era entapissada de gespa que els senglars remenen. Hi esmorzem. El sol hi toca. El vent no. Forn mig esfondrat. Monumental freixe darrere la casa. Contrastos. Pallissa i corts amb arcs de punt rodó. Bigues de formigó.

Creu de la Freixeneda. Deixem la pista. Costerut viarany fins la carena. Els boixos ens fan de baranes. Serra de la Freixeneda. Carenegem cap a ponent. Baixem de dret fins les Correjades de Freixeneda. També conegudes per Clapisses, Cavorques, Bores o Escletxes de l’Euga. Ja hi vaig ser. Agost del 2006. Amb l’Àngels. Han tallat. Branques de faig arreu. Entrem a la gran clotada. Com cucs entrem a les escletxes. Grimpem. Desgrimpem. Toquem la molsa. Goita quina fondària! Deunidó! L’un per aquí, l’altra per allà. El temps vola. Màgia. Atrapats en el temps. Bellesa. Aclaparats de geologia. Ep!, escolteu: fenomen produït per un procés de lliscament translacional. Joc d’infants, però amb cura. Repetirem. Prou.

Girem cua. Desfem camí. Ara pels prats i rasos. Xarxes socials. Fem la guitza. Bona vista del nord: Ripollès i Pirineu. Serra de Santa Magdalena. Records. Fangar al Meridià Verd. Baixem a la Creu de la Freixeneda. Amb bici? Complicat. Molt. Genolls d’en Valentí.

A la Creu. Camí del Salt de Bot? No, un altre dia. Preferim canviar de paisatge. Cap a Sallent. Camí sota els fils elèctrics. Dejà vu. Darrer rogaine del Vi. Memòries. Som al mas de Sallent. Hi arribem per la façana de muntanya. Impressionats. Acabada de restaurar. Encara hi treballen. Hi ha un fuster. Surt a rebre’ns. De festa, avui? Ens toca. Casa destinada a turisme rural? No, per a ús particular. Renoi! Totalment isolada. De difícil accés. Establerta al vessant garrotxí. S’hi accedeix per Vidrà i el Coll de Ciuret. Acabats de qualitat. Gran confort. Ens traiem el barret. Aquesta, per ara, no caurà.

Xarxes socials. Poca cobertura. La fem petar enmig de prats camí del Salt de Sallent. En Martí. Records d’un pretèrit raid. Memòria més recent, d’excursions i raids plegats. Ens avoquem a la timba. Ràpel del salt. Nus a la panxa. L’hem trepitjada força la comarca. Quin goig, la vall als peus… Pau immensa.

Davallem. Les Escales. Quin camí… En Martí es pregunta: el primer que s’hi encarà… Corrent. Saltant. Hom baixa uns 180m. en un no-res. Davant per davant de la paret del sallent. Travessem la llera. Correm pel voral dret del riu. Compte en badar! Rocs lliscosos. Arribem al Pla d’en Xurri. El cotxe ben sol. Fem un mos. Canvi de roba. Cap a casa.

Entorn de Sant Privat. Idíl·lic. Cuiden l’estètica de pessebre. Actitud contrària en la pagesia del país. Solen ser pràctics. No els vinguis amb romanços. Antigues escoles. Ara casal d’avis. Entrem a fer un cafè. És ple. Fan la partida havent dinat. Viuen tots en despoblat. A fora, un cotxe per cap. Bona tarda tingueu.

Excursió sublim. Entranyable. No podia ser d’una alta manera. La comarca ens ho fa fàcil. L’endemà hi tornaria. Però toca esquiar.

A reveure,

Joan

Les fotos d’en Joan: cliqueu aquí.

Les fotos d’en Martí: cliqueu aquí.

Cartografia: Mapa Editorial Alpina Vall d’en Bas i Les Preses.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.