BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

FINESTRELLES I NOUFONTS. ESQUiMU 04.02.2014

Per Joan Lladó

Se’m presenta un altre dimarts festiu, prèviament acordat i de plena connivència amb en Martí. Hem triat aquest dia perquè les previsions de dilluns i dimecres no eren gaire bones. El company s’ha posat d’acord amb uns vells i allunyats amics que ara viuen a muntanya per fer plegats l’escapada. Han triat la vall de Núria i ens ofereixen el bitllet del cremallera. Molt agraïts!

En arribar a Ribes, esmorzem a la Meca d’en Kilian mentre fem temps per l’hora de trobada que és a les 9 del matí a l’estació d’enllaç. La Clara Pujades i en Joan Amils viuen a Gombrèn i d’allà vénen. Tot i que a la Clara i en Joan els coneixia ben poc, i a ell l’he anat veient molt esporàdicament per la muntanya, amb la Clara, vam coincidir per primera, i crec que per darrera vegada, en una escalada que en principi havíem de fer a Montserrat i que pel mal temps que ens hi trobàrem, la desplaçàrem fins a Vilanova de Meià. Això va ser exactament el 4 de desembre de 1993. Fa vint anys. No recordo si hi havia en Joan, però si en Mingo Nieto, en Miquel Nogueras, en Pep Famadas, la Glòria Majó, l’Albert Burguera, en Xevi Burguera i en Nando Gel.

Després de disfressar-nos, pugem al cremallera. Hi anem amples. Podem conversar amb tranquil·litat. Tema? Què us sembla? Doncs de zones d’escalada. La parella continua enfilant-se pels seus verals. S’han anat obrint noves escoles i s’hi acosten. En Martí, d’estar-ne gairebé a la cúpula –de l’escalada–, ho deixà totalment per altres activitats i jo, un simple aficionat de cinquè –d’aleshores–, també em falta temps. Tot no es pot fer.

El paisatge darrere els vidres és tot blanc. Fa bon temps. No es mou ni una fulla. Ens calcem les fustes i iniciem l’ascens cap el Finestrelles. És tanta la bonior que ens estranya. Fins i tot fa calor i, és clar, ens desabriguem.

En les primeres voltes maria ja suem de valent. Jo també. Se’ns ajunta la calor, el pendent i la poca estabilitat de la primera capa de neu que a cada pas se’n va avall. Després de la superar la primera pala i observant que la següent pot estar igual, decidim de calçar-nos les ganivetes.

Quin canvi! El problema ha desaparegut i per tant, el neguit també. El cansament de cada pas ha baixat considerablement. És inevitable, en aquesta pala, de parlar de la meva caiguda de set o vuit anys enrere, en fer l’intent de la volta dels tres colls.

Amb un grapat de voltes maria a les cames, arribem al cim del Finestrelles (2827 m.) Ja fa estona que ens hem abrigat perquè en guanyar alçada, el vent s’ha despertat i al cim és molt fi. De seguida ens refredem. Fotos, pells fora i avall.

L’estat de la neu no ens permet baixar amb gaire estil. Tot el contrari del que pensàvem tot pujant. Jo almenys baixo en modus supervivència. Més avall alguna pala millora, però res de l’altre món. Ho fem durar fent alguna aturada i també perquè la Clara i en Martí recuperin l’escalfor a les mans. Gairebé ploren del canvi sobtat de temperatura.

Ja al santuari la parella se’ns acomiada. Tenen feina casolana. Nosaltres cerquem un bon lloc per fer un mos i a ran de pista veient passar el personal i els núvols, ens cruspim l’entrepà de bull blanc que ens han preparat a can Gusi.

Reanudem la marxa vers la vall del Noucreus i en arribar a la confluència amb el Torrent de Noufonts, ens hem de treure abrigalls. Aquí la neu sembla en millors condicions. De fet, sempre que he pujat pel fons de les valls, per damunt mateix del torrent, ja sigui aquesta o la de Noufonts, la neu sempre està en molt bones condicions.

Anem progressant gairebé sense aturar-nos. Els cims on ens dirigim estan coberts per una bona capa de boira. De tant en tant un núvol ens priva de l’agradable escalfor del sol. Se’m fan pans. Bufo. Són quarts de quatre. Penso que aviat obriran la botiga –on hi treballo–. Nosaltres pujant al Noucreus. Estranya sensació. Boniques vistes del Puigmal amagat sota fràgils i encotonades borles de núvols. Ens atrapa la boira quan som a la darrera pala abans del cim. Per no poder veure res des del cim i per por de baixar amb boira i no gaudir del descens, decidim de girar cua.

Traiem pells i iniciem la davallada. I quina davallada! Sensacional. Molts trams de neu verge i molt seca. Flipem com la canalla. Quina diferència amb el descens de Finestrelles…

La fem durar tant com podem però sempre hi ha un final: som un altre cop al santuari. Els de les pistes ja van plegant i nosaltres fem temps per l’hora del cremallera fent un cervesot. A l’estació coincidim amb els treballadors de pistes i altres serveis que se’n tornen cap a casa. El cremallera va ple de gom a gom. Hem de baixar drets. Jo que volia treure’m les botes i esparadraps…

Fins ben aviat,

Joan

Els esquiadors bicicorriolaires: Martí Montserrat i Joan Lladó, amb la Clara Pujades i en Joan Amils.

Les fotos d’en Martí: cliqueu aquí.
Les fotos d’en Joan: cliqueu aquí.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.