Ulisses20

La prohibició de la tortura al món i de totes les formes de crueltat i humliació és de 1948: a espanya s’assassinava a cabassos, aleshores, i de tortura, n’hi havia aleshores i n’hi ha ara, segons que explica el llibre de Gemma Pasqual, “Torturades”.

Si ja deveu saber que el Tribunal Europeu de Drets Humans ha denunciat l’estat espanyol manta vegades, que aquests, jutges, borbons i retors no han fet res per evitar la perversió i el crim organitzat. Hom diria que en entrar en una comissaria t’hauries de sentir protegit però és ben bé el contrari: és aleshores que l’amenaça és una realitat contra tu i contra la llibertat i els drets.

El llibre de Gemma Pasqual és una denúncia d’allò que passa encara en aquest estat corrupte i antidemocràtic. La violència institucional contra les persones. Ací n’hi ha noms i cognoms de víctimes i botxins i uns relats aborronadors difícils de llegir, d’acabar de llegir, sense tenir la incomoditat i el desig de revoltar-nos contra la injustícia. Hom veu, si no ho sabia encara, que espanya no serà mai un espai democràtic, mai, ni modern ni civilitzat. Viu com un paràsit dels prèstecs democràtics, teòrics, perquè en la pràctica mai no ha abandonat el pitjor del comportament humà contra homes i dones.

Memòria, reparació, drets, espai hostil: hom llegeix aquests relats de vint-i-dues dones, bo i sabent que no hi són totes, i encara no saps com reaccionar, perquè segons aquells torturadors, allò que nosaltres faríem no seria legal, però allò d’ells, sí.

«s’entendrà per tortura qualsevol acte pel qual s’infligeix intencionadament a una persona dolor o patiment greu, físic o mental […] quan aquest patiment o dolor siga infligit per un funcionari públic o una altra persona a instigació seua, amb el seu consentiment.»

Convenció de les Nacions Unides

Ara ja sabem perquè no som un país lector, perquè ens voldrien analfabets sempre, aquells colons de merda. Avui presentarem Torturades a l’Ateneu e Bétera, 20.00h