Ulisses20

Bona nit. Hem acabat el festival de llibres d’enguany, la nit de Reis. Hem encaixat i plegat les veles, unes teles negres grandíssimes, bastes gruixudes, per cobrir les taules on hi havia els llibres ara ja encaixats. Hem hagut d’encaixar les 3/4 parts dels llibres que havíem exposat. Hom pensava que enguany, sí, que enguany la feina ja faria un forat intens, profund, en el veïnat i la rodalia. Encara no. Potser l’any que ve. Sí, l’any que ve provarem de fer-ho millor, sens dubte. Enguany hem arribat a escampar 250 llibres del total de mil llibres exposats a la fira. Si hom pensa que al nucli urbà potser que n’hi ha 15.000 veïns, i només el 4% són lectors en català segons les estadístiques més positives, no hem arribat a posar un llibre per cada veí, només un llibre per cada tres veïns, a tot estirar. Però la feina és feta, un any més, i hem tingut nits esplèndides i nits més desiguals, en canvi d’una programació variada, de molt d’interés i d’un nivell cultural excels. L’objecte de la fira és també convidar-vos a fruir de l’encontre, del debat, de la formació que ens proposen els escriptors convidats, i la carpa ha viscut moments elevats: i tant que voldríem més forat, més complicitat i major fermesa lectora, però de vegades l’atzar no ens acompanya com voldríem, l’atzar és la feina de cada dia a l’escola i a casa, amb la família: hem tingut grans lectors adults, i molt poc jovent lector, els infants venien acompanyats dels pares, però els joves adolescents valencians, una majoria, no són d’entrar a llibreries a cercar amb poca o molta passió lectora res, i ves que n’hi ha una oferta selecta, acurada, diversa, de gran literatura que els faria molt el pes, si tingueren aquell goig lector que els mestres voldrien contagiar-los: de mestres amb ofici lector i acompanyament no penseu que n’entren gaires, en les llibreries, a molt estirar el fil compren un llibre, encara amb pena, com si els dolgués o els ferís la despesa: si l’ànima dels professors i els mestres que haurien de tenir deliri no representa gaire traça, ni vol ni una set d’aigua.

Vam començar el 22, vam inaugurar el 23 de desembre que apuntava a una dels èxits més grossos, però després la cosa va agafar el ritme dels resultats PISA, que no podem tirar coets ni traques ni ni ni… Un altre any farem el gran salt de qualitat, i aleshores tirarem coets i convidarem a dolços i vi. No penseu que el festival de Wigtown va arribar i va bufar damunt els núvols els primers anys. Penseu que ara mateix, 100 persones treballen de voluntàries en el festival de llibres d’aquell petit poble d’Escòcia, el 10% de la població. I cadascuna hi dedica dies i dies a treballar per l’èxit d’aquell programa.

Nosaltres també ens sentim satisfets per contribuir a escampar la literatura de combat, el lema d’enguany, i de confiar que un dia les coses també seran diferents a Bétera: només si tenim tenacitat, tossuderia i fermesa, i ens mantenim fidels per sempre al servei d’aquest poble.

Divendres presentarem el balanç complet.

*Volíem arribat a Wigtown, i ens hem quedat enrampats en el terme: potser que caldrà aparellar aquell carro ambulant de llibres i escampar la bona n0va per masos i alqueries.