Ulisses20

Avui hem tingut dos gegantots convidats a la carpa  d’autors: juli peretó i vicent partal. I la carpa era plena de cares que repetien, de cares noves i també de cares que ja són un clàssic. Molts amics entre els convidats que volien escoltar el científic i el periodista: una conversa debat sobre el naiximent de la vida i tots els dubtes de com va anar: un homenatge al pare Darwin, però també a uns altres bioquímics, físics, i biòlegs, naturalment. La claredat de l’evolució però també les incerteses sobre la primera vida, i també les quimeres:  al planeta terra li queda la meitat de vida, als humans menys, moltíssims anys més, perquè no voldreu convertir-vos en la primera espècie a no extingir-vos, no? Ciència i art, i música, i humanisme, i investigació: també un reconeixement al filòfos Ordine, a la inutilitat d’allò inútil, a Steiner, indirectament, i a uns altres noms propis que el professor Peretó ha nombrat amb tant de respecte però que ara no recorde: us avancem, per a lectors no iniciats en ciència, que els capítols d’aquest llibre es poden llegir independentment, que no cal pegar-se la panxà de voler aprendre’ns el món de la ciència en dos dies: algunes claus que han embadalit els vius davall la carpa: l’evolució, la cèl·lula, la neurociència, la física quàntica, la química, la matemàtica i la informàtica, totes aquestes branques han aparegut en un moment o en un altre: també la consciència sòlida del científic, la identitat, els dibuixos de Boix, la literatura, i la mesura d’anys que encara els homes viuran, si no són més rucs i no continuen accelerant el canvi climàtic: bacteris n’hi haurà sempre, perquè s’hi adapten a la velocitat de la llum, però d’homes, a aquest pas no sé si acabaran l’any, d’homes com ara els entenem, entenimentats. Aleshores, tothom ha pegat a córrer a comprar “Un planeta creatiu”, perquè s’han acabat: s’ha convertit en el llibre més venut de la fira, si demà no passa res d’extraordinari, entre la física i la biologia.

Això és ciència, la ciència ha guanyat la literatura a l’últim moment, per bé que, com diu Vicent Partal, aquest Planeta creatiu és una mostra de com la ciència fa bona literatura.

*Per cert, no us perdeu el capítol cinc, sobre l’experiment d’en Miller.