La guerra d’espanya contra valència
Rucs n’hi ha arreu, però a espanya n’hi ha el doble. No n’hi hauria prou albarders al món per vestir-los ni despullar-los. Ara, ells, afigen doble d’odi contra la cultura, contra el coneixement, contra les llengües, contra qualsevol signe d’estudi i queden amples i farts: de vox al pp, al psoe i a sumar, que són ases cap i tot, sense excepció.
Un estat que és el primer del món en corrupció, no pensareu que dedica gaire temps a l’educació, a l’ètica o fins i tot a la matemàtica, no? No. La seua segona feina principal és aterrar qui no els riu les gràcies, perquè la primera i principal és omplir-se les butxaques, pròpies i amigues, i encara atacar allò que pot destorbar-los un pla filosòfic tan gran. I riure i furtar, i venir salvadors del món espanyol, que si no ho saben, és el pitjor que els ha tocat en sort, en la rifa de déu esperit sant.
En aquesta setmana fallera i de passió, tot plegat no canvia gaire, ha tornat el rebre contra la l’escola i contra la llengua dels valencians, a sac contra el català i l’escola lliure, contra els mestres, contra els músics o els escriptors, i sobretot contra els poetes. Aquells assassins de Miguel Hernàndez o de Garcia Lorca, ara els hereus encara disparen contra Estellés. Però si seran rucs, els carabassots, franquistes cerrils, que també aterren contra la taronja, contra la creïlla, contra l’enciam, i contra el camp: ho porten tot de l’estranger, perquè els productes valencians no els semblen espanyols… No ho són, tant se val. És l’objectiu dels espanyols de dretes i dels espanyols d’esquerres, entre els quals les diferències són minses, rucs per dalt i per baix. Potser que vox i pp, en passar la pandèmia, han perdut tota la vergonya, però són en el mateix pla, com el psoe, de liquidar-nos als valencians. Per la llengua, pel finançament, pel camp, pel territori en venda, pels ports, per les marjals, per allò que vulgueu triar. Per als espanyols, la guerra contra València continua. I els valencians ja van morint-se i passen per mercadona a omplir la bossa, no hagen de passar gana massa temps allà a la caseta, al cementeri o a la caravana que tenen llogada al cel…
[continuarà]