«A la manera de valència»
Xarrem català, a la manera de València, deia l’Ovidi.
La polèmica de la llengua és antiga i recurrent sempre, entre l’extrema dreta espanyola que s’està a València, i entre el blaverisme que feia temps era adormit o mort o fent teranyina. Al remat, tots aquests apòstols antivalencians ja fa temps que havien guanyat, no els venia d’un pam, ves si la ruina que patim els valencians per anys i anys és grossa. Per la llengua i per més coses. Però en alertar que Europa ens pot posar a primera, pel que fa a la llengua, s’han deixondit tot d’espanyols botifarrons que s’estan al país i han començat a traure pit i collons: què?, que els valencians tindrem llengua oficial a europa?, intolerable! Que de rebot, ho aconseguirem?, Mai! Que de l’exili d’un home fóra possible… Noooo! Al remat els espanyols i els blavencians no poden tolerar que el català siga una llengua de primera. El nom els la bufa, el que no volen de cap manera és que puguem demostrar que en català fins i tot peguem la volta al món, quan volem. Ací s’ha acabat el sainet. Però ells, intolerants de mena, s’excusen que el valencià és una altra llengua, o que el nom de la llengua els torba el son, o que si recuperem la llengua, els valencians podrien pensar de recuperar més coses… Aleshores se’ls destapa la fel de l’odi profund contra València i ataquen contra tot. I som un altre colp en els anys setanta, de carregar contra els valencians: mentre ens roben, mentre espanya ens desagna fa més de cent anys, amb el pp i amb el psoe. Per anys i anys, patint els criminals espanyols i els seus partidets.
Per amagar-ho, un altre colp contra el nom de la llengua i tots amb mal de ventre.
Pel que fa als blaeurs que es pensen que són de bona voluntat, que proven d’ajudar a posar mercromines noves en velles ferides, caldria dir-los on és la sagnia. Gairebé cinquanta anys d’escola valenciana, cinquanta, i el 95% dels valencians no llegirà mai en català, o en blavencià, si us incomoda la realitat dels noms. El 95% dels valencians no llegeix mai en la llengua dels valencians. Mai de la vida. Així que no vingueu amb romanços, malparits. És ací on patim de veritat, valencians: un poble que no llegeix amaga tots els càncers socials del món. Tots. Som morts a la curta, si no ens espavilem. I ves si els mestres teniu feina i responsabilitat, malparits; mestres de primària, de secundària, de batxiller, d’universitat… Malparits! Que teniu molta responsabilitat!
És veritat que n’hi ha un model espanyol que s’ha escampat a tort i a dret com la corrupció, «el tumor de no llegir mai». En cap llengua. Però, la resta de lectors, uns quants centenars de milers, no ho fan mai, mai de la vida lligen en català. Ací hi ha una crisi estructural que és el veritable cavall de troia. Una societat amb el 95% analfabeta de la llengua del país —no llegir és analfabetisme pur i dur— és un poble malalt de mort. La resta són foteses, merda de lloca, perdigons de sucre…Mercadona i taronges de sudàfrica.
Del filldeputisme del pp què esperem?, dels toreros, dels gànsters, dels inútils… Res de res. I del psoe? res de res…
I vuit anys de govern botànic què ha fet per remeiar aquest forat?, això és, què han fet aquella alternativa que semblava tan valencianista per tapar una via d’aigua que enfonsaria mil titànics, el nostre país sencer? Res de res, en realitat. O tan poc com res. Tan poc com us pugueu pensar. Colps de cec, aigua en cistella, cagada de pastoret. Tret de pedaços i draps i tolls de paper higiènic per tapar la via directa a l’infern de la ignorància i la substitució de la identitat dels valencians. En vuit anys no arribem ni al 5% de lectors. Malparits! Més malparits que els mestres, els polítics.
La via d’aigua al país valencià és tan grossa que l’aniquilació comença a no tenir marxa enrere. Podrem perdre’ns amb els noms —és el que voldria el psoe, el pp, i tota la borumballa fallera de sempre, lo rat penat i la xàrxia filldeputesca sideral de la valència espanyola, ells volen perdre’ns i encegar-nos. Però la veritable acció que cal demana valor, coratge i grans decisions, sobretot contra espanya i tota la immoralitat que representa aquell estat corrupte i mesquí.
—Que ens voldria sempre analfabets, com ells, rucs tota la vida.
Així que si els valencians volem tenir futur i no viure només de resistències de poca eficàcia, caldrà valentia i aterrar la política dels covards. Sense aterrar un estat corcat, podrit de dalt a baix, de profundes conviccions feixistes i intolerants, que ens prefereix analfabets i muts, peguem cap al suïcidi, a mans de borbons, rubiales, sanchez i riveres… Així que, mestres, a setembre ves si tindrem feina. Si més no, per deixar de fer els malparits.