De festa major (2)
Anit, el dia va acabar penjant d’una corda. De cap a cap trenta hores de festa sense parar. Si avui és Sant Roc, demà farem Sant Gos, si un important l’altre més encara. Hom repassa els noms dels carrers del poble i el noranta per cent són sants, o botiflers o franquistes, si no són en espanyol, la majoria. Ací no hem fet net, com en tantes altres coses, i de carrers valencians, de noms valencians, entre toponímia, personatges, o protagonistes de les rondalles d’enric valor o paraules genuïnes de la llengua (n’hi ha que mereixerien de ser al carrer per no oblidar-ne’n cap) n’hi ha ben pocs, o són amagats per irrellevants. Encara no hem posat el nostre patrimoni principal en valor, els valencians, com si ens penés de passar a primera, com si volguérem amagar-nos o viure de ginolls.
També hem bescanviat els cromos del sant pel de la maedéu, si anys enrere la festa major era Sant Roc, ara el segon dia fa de pont entre ella i el gos, i el gos també és foc a bétera, malgrat la carabasseta i el pa. Sant Roc passa el retaule, baixem gàbies i reixes, agranem i ruixem els carrers… Si arribem al sopar sans i estalvis ja haurem recuperat el tremp per continuar la festa grossa…
Avinguda del gran mestre Enric Valor, del Gegant del Romaní, de Joan de la Panarra, d’Esclafamuntanyes, de l’albarderdel castell d’entorn i no entorn…