Ulisses20

«Si hom posa a mans de cretins el destí de l’educació d’un país, cal esperar que els mestres no perdem el temps a seguir-los.»

El conseller d’educació valencià (!) diu que l’AVL no té la veritat pel que fa a la llengua. Fóra com dir que, la universitat* (ell n’és professor), no té la veritat de la ciència, o la potestat del saber científic. O encara si estirem el fil, que els metges no tenen l’autoritat sobre la medicina o els matemàtics sobre la geometria, el càlcul o la mesura. Aleshores, si sobre la llengua, la geografia, la història o la matemàtica, la universitat no té la saviesa o la veritat, aleshores qui, qui decidirà per la ciència o les llengües o la filosofia? Els cretins. Vet ací, a uns dies de començar el curs escolar, a mans de quina mena de rucs han encomanat pp i vox la responsabilitat política d’educar.

Com en els vells temps de la intolerància política contra els valencians, cal tornar a desobeir (si és que havíem abandonat mai l’activisme), i sort encara dels mestres (els mateixos malparits de l’altre dia), perquè el futur  dels xiquets a mans d’una colla de creminals polítics era i i és tan decebedor com tristot.

A València, almenys, on la política a mans de rucs només que farà l’ase, en els discursos i en els fets. En l’acció a la llarga però també en el dia a dia. Com que una majoria de valencians han decidit que el govern de la generalitat ha d’ésser a mans de pp i vox, per majoria democràtica simple, els rucs que ja han vingut albardats de casa, en faran de l’alçada de campanars i muntanyes. Dels fets dels primers dies, només cal veure el desori en l’adjudicació de mestres, de l’un costat, i l’interés nul d’uns quants dels màxims responsables que, davant el caos, van pegar a fugir de vacances.

Pel que fa als discursos, no s’han quedat curts, els carabassots, com si anaren pets: el mateix conseller d’educació ha declarat que la mateixa autoritat acadèmica que els “seus” es van inventar fa anys, l’AVL, una institució inventada per robar a la universitat l’autoritat científica, com una mena d’institut d’estudis de la regional valenciana, doncs ara no serà ni suficient ni garant de res. I si molt els convé, ja decidiran el conseller i les mules que tiraran dels cabassos plens de garrofes que ha posat Masson al cap d’una de les conselleries més complexes i difícils del govern valencià (a priori i en teoria tenen la responsabilitat educativa del país valencià), qui, qui tindrà l’autoritat en l’ensenyament.

I els mestres, que tornem a tenir uns cretins al comandament de l’escola, què farem, a partir de setembre? A qui caldrà fer cas en parlar del temps, de l’univers o del cos humà?, als colombaires, als toreros, als fallers, als bevedors de botija?

Si el màxim responsable de la conselleria i la secretària autonòmica, i els directors generals, i els assessors…, no saben fer la “o” amb un canut, com caram voldran que els directors d’escola o d’institut, i els caps d’estudis, o els mestres mateix puguen esperar cap assessorament rigorós o científic de holligans de l’adoració nocturna i el missal? On anirà a parar la credibilitat científica dels valencians, amb les melones polítiques instal·lades a campanar?

L’avís, doncs, segons la conselleria aquest mes d’agost, és que serem víctimes del cretinisme polític extrem, en canvi de continuar patint l’abandó conscient de la responsabilitat educativa… Torne a recordar que no és cap broma el dramà valencià a l’escola i al carrer, si només el 5% de valencians llegim en valencià. A l’inrevés encara és més brutal: el 95% dels valencians no llegeix mai en català.

Aquest conseller rivera i la maedéu de torn que li farà de secretària, ja deuen preparar els discursos del primer dia d’escola, de l’inici escolar davant la universitat, els inspectors o els mestres, i la densitat del que diran hom no espera tot Wittgenstein o mig Steiner, no. Si de bocamolls polítics, entre els quals l’odi a la llengua dels valencians els atia la vida i la calentura, escoltarem que el sol torna a girar a l’entorn de la terra, recuperarem galileu, els mestres, però ara no renunciarem a plantar batalla per la ciència, i per la llengua: contra l’església, els corruptes i els cretins del món que, en deixar-los l’autoritat política, pensen que són al servei del seu interés particular, en canvi de no servir l’interés general, sota el risc de convertir el coneixement en pinso d’ases i pocavergonyes.