La banda del formigó (il·legal)
Al junqueral de bétera, camí de llíria, hi ha una planta il·legal de formigó. Això ja ho havia dit fa temps, però la planta ara treballa amb una intensitat com si els faltés temps per redimir el món, com si el món s’acabés demà, si aquells camions no agafen l’embranzida màxima i es llancen ben carregats a desplegar formigó amunt i avall: centenars de camions —en realitat en són deu o dotze que no paren de fer viatges—, tot lo dia carretejant per dins del poble, empolsegant-nos fins i tot els ulls de poll, i la ullera llarga…, després arriben els camions de gran tonatge, amb les graves, les terres, el material necessari per elaborar el formigó allà mateix, en aquella planta contaminant, sense permisos, sense impacte ambiental, sense cap contro d’abocaments, però això sí, amb la complicitat de l’ajuntament, perquè d’una altra manera no ens expliquem com caram en un espai rural, de tarongers, ullals d’aigua i ajardinament del poble, la batlle permet una activitat industrial tan contaminant, a quilòmetres del polígon industrial del poble.
En la banda, ara n’hi ha una associació entre cacics veïns i empreses forasteres, hi ha un acord no escrit: els amos de segur que no deixaran passar aquelles còrrues de camions per davant de sa casa, ni per mas camarena, ni per torre en conill, de segur que no permeten passar aquell trànsit polsegós per davant dels seus morros. Ara, pel morro del poble, que passe tota la prostitució, i la puríssima, i l’àngel custodi, i la pastoreta, i les obreres, i els majorals, els coeters, i els colombaires, i els caçadors…
-Voleu dir què guanya l’ajuntament de permetre tanta runa, en aquell espai protegit?