ELS GRANS DESCOBRIMENTS
Llegeixo que l’altre dia entitats catalanes signen un manifest que demana tenir la capacitat de recaptar i decidir sobre els nostres recursos, ja que ara perdem competitivitat empresarial i estat del benestar. Ho trobo indignant amb aquestes alçades on estem.
El manifest signat per CECOT, FEMCAT,PIMEC i diverses cambres de Comerç catalanes ens diu que Catalunya ha de tenir capacitat de recaptar i decidir sobre els recursos que genera sense eludir la solidaritat territorial. El treball en que es basa es del Col·lectiu d’Economistes del Benestar i posa el crit al cel pel deficit fiscal. Ens diuen que degut a aquest espoli del 8% del seu PIB constant fa que l’economia catalana vagi perdent pistonada. Posa emfasi en que es la segona comunitat en aportació de recursos i la desena en recepció de recuros, la catorzena si es considera el diferencial de l’index de preus. Es pregunta que hi treu Catalunya d’aquest sacrifici estèril, alhora no demana el sistema basc però si un sistema que no perjudiqui a qui més aporta i ens avisa que hauria de ser un objectiu de tots els nostres representants per aconseguir acabar amb aquest regal de 20.000 milions anuals.
Realment s’agraeix un nou estudi que confirma el que ja sabem fa 20 anys com a mínim. De totes maneres aquesta reivindicació es un fet tant reclamat que va culminar entre d’altres amb la petició del pacte fiscal a Madrid per part del President Mas i que va rebre un cop de porta com a resposta. Aquí va començar la reivindicació per la independència sense més excuses. De fet aquest dèficit tant explicat era un dels motius fonamentals per assolir l’Estat propi. Espanya en els seus estudis de balances fiscals que hauria de fer cada anya i no ho fa, també ha donat com a resultat aquest deficit fiscal insuportable per qualsevol territor, per tant es una conseqüència inherent a la permanencia de Catalunya dins l’Espanya autonòmica. Un espoli que mai s’aturarà, i el que es més important mai es modificarà, per tant els escarafalls per la normalitat catalana dins el món autonòmic ja no ho veig de rebut.
Es una pantalla passada, que nomes sera un record en el passat deixant de ser una autonòmia per passar a ser un Estat propi normal. Entre molts altres greuges, l’espoli fiscal i la lluita contra la llengua catalana son normals si no volem marxar. Haurien de dirigir les critiques als nostres representants que no es van atrevir a dona el pas definitiu i els partits actuals que ni s’ho plantegen, sobre les seves esquenes recau aquest espoli sense precedents a canvi de les seves miserable quotes de poder.
Com deia, han fet un gran descobriment.