EL TÍTOL DE PARE
El Congrés va aprovar ahir definitivmaent la llei Trans i les modificacions al Codi Civil on desapareixen els termes pare i mare amb l’argument de buscar termes amb un llenguatge més inclusiu, i crec que aquesta deriva no ens porta enlloc.
Efectivament, els apel·latius pare i mare son substituits per persones, progenitors o progenitor gestant, per exemple “pare o progenitor no gestant, que s’inclogui les parelles de dones i parelles d’homes quan un dels membres sigui un home trans amb capacitat de gestar. Els termes sols pare o mare desapareixen, Si nomes hi ha mare el terme serà mare o progenitor gestant i en el cas del pare seria pare o progenitor no gestant.
No es un canvi menor, i vull reivindicar el nom de pare en el meu cas i que no vull que sigui substituit per cap terme difícil de comprendre i que sembla un títol fred enlloc d’una relació personal que es el que hauria de ser. Trobo perfectament natural qualsevol unió entre homes, dones o qualsevol altra combinació o identificació sexual i crec que en el segle que vivim això hauria de ser molt normalitzat, cosa que veiem no succeix així en segons quins sectors que volen imposar el seu model a tothom per questions d’educació rebuda, de religió o de tradició i que encara veuren per exemple la homosexualitat com una malaltia. Evidentment cal lluitar contra aquests autèntics feixistes de les relacions i del sexe.
Dit això, evidentment tothom ha de trobar la seva cobertura legal i els seus drets garantits dins de la societat tingui l’orientació sexual que tingui, però eliminar els termes pare o mare amb el que signifiquen per ser més inclusius, no ho veig en bona direcció i ho veig com una cosa més d’aquesta deriva del llenguatge en que volen convertir una societat idiotitzada i poruca de dir les coses pel seu nom. Ser pare no nomes es una paraula, es un sentiment, una relació única i una responsabilitat que defineix la mateixa paraula i que es el màxim d’inclusiva i ens representa a una part molt important de la societat, i per tant no pot ser bandejada o eliminada en nom de no se que. Es poden buscar nous termes per noves formes de filiació o relació amb els nostres fills, però la figura del pare i la mare com a noms es massa important com per eliminar-la d’aquesta manera tant matussera.
La societat ha d’avançar socialment i protegir els drets de tots, i això vol dir de tots.