ALBERT CORTES MONSERRAT

Quan llegeixes que s’han encarregat uns trens per valor de 258 milions d’euros i alhora de la veritat les seves dimensions fan que no passin pels túnels del seu futur recorregut, evidentment nomes es pot tractar de l’Estat espanyol. Un lloc on la realitat supera la ficció.

Aquests 31 trens comprats pel Govern per la xarxa de rodalies de Cantàbria i Astúries, ara resulta que en rebre els projectes els destinataris veuen que no passen pels túnels, i evidentment l’esperpent i també la indignació per incompetència absoluta et fa preguntar qui pot autoritzar una compra tant important sense haver comprovat l’alçada dels mateixos abans. La Ministra Raquel Sanchez, ja ha dit que hi hauria cessaments, sense dir naturalment que el primer hauria de ser el seu, com a màxima responsable.

Buscant una mica de lògica, el normal en una comanda aixì es que els estudis siguin exhaustius i comprovats els cops que calgui entre totes les administracions i despatxos on tenen que ser validats, ja que aquest drama te un cost de 258 milions de diner públic, o sigui de tots, i per tant la cura i la responsabilitat es o hauria de ser màxima. Com deia la Ministra ja s’expolsa la seva culpabilitat amb anuncis de cessaments a Renfe i Adif i assegura que els nous models estaran dissenyats a l’estiu per la seva fabricació, diu que no li tremolarà la mà per depurar responsabilitats. De fet el secretari general de Transportes ja ha reconegut que aquest contracte ha tingut el problema de com dimensionar aquests trens ja que la línia on son destinats es molt especial amb túnels més petits de l’habitual.

No es broma, aquest es el funcionament i ara podem dir que els nous trens construïts poden servir per una col·lecció d’aquestes de l’hivern per la casa de la Ministra, mentrestant l’increment de les inversions seguirà sent un fet, el servei a la ciutadania totalment fora de segle, però pagat per impostos com de modernitat absoluta i haurem tirat a les escombraries els diners de tots com un mal menor i sense cap respecte per uns gestors incompetents i que no coneixen la paraula dimissió i assumir responsabilitats. Qualsevol Estat normal, i a la taula del President ja hi hauria les corresponents dimissions, començant per la Ministra, però esclar un fet tant inadmissible i greu ho volen fer passar com una anècdota, possiblement fent fora algun tècnic de segon nivell i aqui no ha passat res.

Aquests mateixos son els que ens parlen de malversació per donar la paraula a la gent.

Les misèries dels nostres partits des de fa 5 anys, han portat a desfer aquesta majoria amb un objectiu ben clar i a portar la centralitat a la sucursal catalana del PSOE a Catalunya amb un Salvador Illa com a molt possible guanyador de les properes eleccions.

Efectivament el PSC representa el partit d’ordre, profundament antidemocràtica ja que avala l’actuació policial de l’1 d’octubre per impedir el vot del poble, avala el 155, un autèntic cop d’Estat a les nostres institucions i ha avalat amb energia la repressió deixant clar que no hi ha dret a l’autodeterminació ni a cap referèndum. Tot això queda soterrat per la seva imatge de intencions de diàleg, encara que sigui buit, de lleis o promeses que podrien sonar a cesió però que acaben en res i ara de centralitat pactant uns Pressupostos que ens diran que son per Catalunya i la seva gent com a prioritat. La col·laboració miserable dels nostres partits ha estat clau, una submissió absoluta d’Esquerra a canvi del seu minso poder al territori i de critiques de Junts que no lliguen amb els seus pactes per exemple a la Diputació de Barcelona. Aquell corredor sanitari que van dir per VOX, no l’han aplicat mai pels autors de la repressió a Catalunya i així li han posat en safata aquesta realitat i el seu blanqueig constant, alhora que la perdua de la seva credibilitat a passos gegants.

Per això, precisament crec que una cuarta llista cívica amb noms potents i mediàtics que puguessin contrarrestar ni que sigui en part tots els mitjans i control de les forces actuals per no acabar sent com Primaries a Barcelona, pot ser una solució i segons el resultat i volum aconseguit un incentiu necessàri per les altres 3 forces per tornar a girar el rumb i allunyar-se de l’autonomisme encara que sigui a contracor, però com única alternativa per perdre quotes de poder. De fet l’ANC i aquest pla ja va ser votat pels associats en el seu dia, i davant la situació cal un pas valent endavant, es poden buscar les fòrmules que convingui, però cal una llista estil Junts pel Sí però aquest cop de la societat i sense partits que ho puguin controlar.

Entenc que els interessos des de fora son contraris, i també dels de dins, bellugar el sistema mai es senzill si es vol reformar, però la oportunitat s’ho val i desmuntar aquesta farsa i tornar a la democràcia i al 2017 requereix un nou esforç de la mateixa societat o el bucle s’acabarà tancant.

Com diu la frase “nomes el poble pot salvar el poble”.

Definitivament, i desprès de servir com excusa dels partits independentistes, superar el 50% de representació al Parlament per donar un pas ferm endavant, el poble els va atorgar aquest 52% que avui queda definitivament en l’oblit i deixa indefensa una societat amb un pam de nas.

Ens diu el President Aragonés que el Pressupost acordat amb el PSOE, de fet assumit pel partit de Govern, seria la millor definició, reforça el rol del de Govern i el projecte de legislatura, i rebutja que es dilueixi aquesta majoria esmentada i insta a Junts a sumar-se a aquest nou 51% amb el comandament pel socialisme espanyol. Diu que no es un acor de legislatura i que son disponibles per dur a terme les iniciatives per dedicidir el futur de Catalunya democraticament. Mentrestant les grans infraestructures imposades en el mateix i la centralitat ara posada en Salvador Illa i la sucursal catalana del PSOE on per cert es recorda un i altra cop a mode d’humiliació escoltem com posen els interessos dels ciutadans per davant i la seva prosperitat afirmant que no hi haurà un referèndum a Catalunya, cosa que diu Aragonès no ha demanat.

Realment del que havia de comportar aquest 52% tant esperat i demanat al que hem vist es un món totalment diferent. No tant sols no hem fet efectiu el mandat popular del referèndum de l’1 d’octubre, sinó que hem enterrat aquest mateix, hem pactat amb els nostres repressors a canvi absolutament de res, hem col·laborat amb un Estat que teniem desbordat i contra les cordes, i ara a Catalunya hem trencat aquesta majoria posant Esquerra a les mans del socialisme espanyol i donant-li ales de centralitat de país imposant les seves polítiques per un pressupost que en una legislatura normal seria el més important, però recordo que a Catalunya hi havia un altra prioritat ara oblidada en un calaix i cada cop més desvirtuada com diu el President per reforçar un Govern de fireta i un projecte de legislatura que evidentment no inclou la culminació del procés, ni assumeix el que va votar el poble.

Ens refreguen per la cara que no hi haurà referèndum, i tenen raó, no n’hi ha perquè Espanya mai el pactarà, i perquè donen també per enterrat l’1 d’octubre com a validació del poble de Catalunya per l’autodeterminació, i tot això amb la col·laboració interessada del que creiem una part de l’independentisme, i nomes per acabar una legislatura autonòmica i recollir les engrunes de poder el màxim temps possible.

Han enterrat el 52%.

El dia desprès de la sentència del TJUE, ja sabem que som un Grup Objectivament identificable, i maltractat dins un Estat, com un apartheid que Europa ja contempla. Avui de fet i en clau interna la parodia dels pressupostos ha acabat tal com s’esperava i es curiós les renúncies des de dins i els passos endavant des de fora.

Si resumim la farsa de la clau interna, l’acord pressupostari amb clars girs de rumb per part d’Esquerra, com el projecte de la B-40 o l’ampliació o modernització de l’aeroport, de fet aquest darrer depèn d’AENA i no del Parlament. La supervivència en el poder te aquestes coses. Avui un tuit de Jose Zaragoza s’ha mostrat cofoi dient que el partit del Govern assumeix aquestes infraestructures i no tindrà referèndum. Molt significatiu aquesta darrera frase per evidenciar com un polític d’un suposat partit democràtic està content per prohibir donar la paraula a la gent, potser ara alguns entendran millor aquell gag del Manel Vidal a Zona Franca i la reacció del partit per amagar-lo amb col·laboració amb TV3.

Pel que fa a la sentència d’ahir veiem les reaccions dels mitjans espanyols donant per fet la detenció dels nostres exiliats, la del mateix President del Tribunal Suprem amb satisfacció i dient que no es poden oposar a les euroordres espanyoles i negant cap problema sistemic. Més anecdotic podriem dir es la reacció de Ciudadanos per boca de Arrimadas, afirmant que els colpistes son més a prop de rendir comptes a Espanya, fins hi tot TV3 primer comprava el relat espanyol i posteriorment ho havia de matisar.

Pel que fa Arrimadas es el viu exemple de l’odi i la incompetència, de fet cap visible d’un partit que agonitza i que personatges tant miserables com aquest no es cansen de fer el ridícul i mostrar com l’ignorància i el nacionalisme xenofob son molt atrevits. La veritat es que la sentència es llarga i podriem caure a la temptació d’agafar nomes el paragraf que ens interessa i tot seria donat per vàlid, però igual que diu que es poden tramitar novament euroordres a Bèlgica, també dona munició de sobres per rebutjar-la, demostrant aquesta via judicial paral·lela pel que fa a l’independentisme i que pot retorçar la llei per les seves finalitats. Crec que no pot ser difícil demostrar que la Justicia espanyola descrimina l’independentisme respecte la resta de la societat, i això no s’en diu democràcia i dona la raó per no reconèixer aquest aparell judicial, i dona la raó per haver anat a l’exili i no seguir el joc per blanquejar la mateixa.

Ara som un GOI, i com a tal cal aprofitar aquesta oportunitat que Europa ens dona per fer valer la democràcia i el referèndum del 2017.