Una mera puntualització al punt 8.2: la major part del mercat que el Principat té al mercat de la resta de l’Estat espanyol, el té no pas en terres espanyoles, sinó en terres catalanes com les Illes i el País Valencià. Aquest mercat sí que no el podem deixar perdre.
Publicat el 1 d'octubre de 2012
Les Mentides de la Camacho
L’Alicia Sánchez Camacho sembla una bona oradora. Lletja i odiosa però consistent. Ara bé, cal dir que no és una bona oradora per la senzilla raó que menteix.
Fa no gaire, tot just fa uns pocs anys, vam tenir una altra oradora similar, la Carmen Chacón. En aquell cas la Chacón ens va vendre “La Catalunya Optimista”, i va convèncer als seus electors i molts altres que no estàvem encetant una crisi, sinó simplement una “desacceleració suau” de la que, amb una mica de despesa irracional, se’n sortiria.
No sé si mentia o era inútil. Suposo que devia mentir, perquè si hagués estat inútil i bona persona, simplement, ja fa temps que hagués abandonat la política, davant l’evident impossibilitat d’entendre i preveure l’economia i la societat.
La Camacho, en canvi, és molt més evident que menteix. Fa falta que la desenmascarem. La gent no creu que polítics com la Chacón o la Camacho puguin tenir la falta de vergonya de mentir-los descaradament a la cara, i llavors arriben a conclusions clarament errònies sobre el futur de la societat.
A continuació una petita llista de mentides. Confio que m’ajudareu a actualitzar-la:
(segueix)
1) Els 6 milions de catalans que no van anar a la manifestació són unionistes i en canvi no vull un avançament electoral.
En primer lloc, no són 6 milions. Si restes la immigració i la canalla que encara no pot votar queden uns 4 milions de possibles votants. En tot cas, o menteixes a la primera, sabent clarament que no hi ha una majoria silenciosa com la que vens, o menteixes a la segona, perquè si creus realment que hi ha una majoria silencionsa unionista, llavors, evidentment, hauries d’estar encantada amb la convocatòria d’eleccions.
En primer lloc, no són 6 milions. Si restes la immigració i la canalla que encara no pot votar queden uns 4 milions de possibles votants. En tot cas, o menteixes a la primera, sabent clarament que no hi ha una majoria silenciosa com la que vens, o menteixes a la segona, perquè si creus realment que hi ha una majoria silencionsa unionista, llavors, evidentment, hauries d’estar encantada amb la convocatòria d’eleccions.
2) No es podran pagar les pensions en un estat independent. La seguretat social a Catalunya està en números positius. A Castella està en números negatius però a Catalunya en números positius. Encara que estigués en números negatius: Si no ens donen un tros del fons de pensions, llavors no acceptarem el seu deute. Si no acceptem el seu deute, podrem emetre deute per pagar transitòriament les pensions. Si ens donen un tros del fons, estarem tan bé o tant malament com dins de castella. En tot cas, les pensions no es pagarien o es deixarien de pagar. Si de cas pujarien o baixarien. Depenent de com quedés el panorama.
3) Catalunya quedaria fora d’Europa. Mentida. Com a molt, no se sap.
4) Catalunya quedaria fora de l’Euro. Mentida. Això és una decisió sobirana que no depen de Castella ni d’Europa. Els bitllets ja els tenim. Existeix la remota possibilitat de no participar en els organs de decisió comunitària respecte a l’Euro, però en cap cas ens poden suprimir els Euros o evitar que els fem servir com a moneda.
5) Catalunya hauria de tenir arancels comunitaris. Mentida. Cap economia europea occidental que està fora de l’Euro o de la Unió Europea té arancels.
6) Hauriem d’assumir un deute inassumible. Mentida. No tenim perquè assumir-lo. Nosaltres no l’hem creat. Nosaltres pagàvem més del que rebiem fins i tot si l’estat s’endeutava fins les orelles. En tot cas, en el pitjor supòsit de que volguessim assumir una part proporcional del deute, mai no serà més inassumible que el que tenim ara. Perquè el deute de l’estat, si no ens en desentenem, és nostre ARA. I si ha de ser inassumible, és inassumible ARA.
7) En Mas no va voler negociar. Mentida. Durant tot el procés de 2 anys, va quedar clar que el que proposava en Mas era un concert econòmic a implementar a futur i amb una quota de solidaritat que podia ser tant gran com el robatori actual. Qualsevol patriota podria dir que Mas va anar a vendre a baix preu Catalunya i que per sort el PP no la va comprar.
8) El que és important és la corrupció d’aquí i les despeses injustificades. Mentida. Cas Palau: 30 milions. Escola Bressola, 1 milió a l’any. Embaixades Acc1o: 20 milions any. Amb independència de la utilitat de despeses (que en tenen moltíssima), les “pèrdues” els últims 10 anys són de 30+10(1+20)=240 milions. Pertànyer a Castella durant aquest temps ens ha costat 200000 milions. Les despesses i corrupcions són un 1’5% del problema.
8.1) La projecció internacional està correlacionada amb un augment de més d’un 10% any a any en les exportacions. Donat que l’Estat no ha mostrat aquesta pujada, podem inferir que les embaixades són una despesa amb un ROI altíssim.
8.2) El mercat principal de catalunya tret del castellà és el francés. Sembla absolutament lògic que tinguem cura de les nostres connexions amb els catalans que parlen francès. Els números pel que fa a les inversions també ho justifiquen.
Per tant, la corrupció, per bé que important, suposa un 0,5% del problema.
Recordem però que la investigació del cas Palau està aturada a la justícia espanyola.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per drake | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent