I MIRALLS TÈRBOLS VA AVANÇANT!

L’escenari net, sense cap atrezzo, unes cadires escadusseres ronden d’un costat a l’altre. Una taula serveix de barra de bar i també de taula de menjador de can Crostes. Un espai que sembla erm… però de cop s’enfila, s’enlaira, retruny la veu d’en Massana, que vol un port que el llanci a l’estrellat polític, I l’empresari més important del Mareny, en Jaurés, que vol acabar el port per tal que se’l vegi com l’home potent que ha volgut i obtingut un panteó al costat dels homes de possibles del Mareny. I que, als seus anys, li ha fet un fill a la dona…
I la veu suau del director… i la vida que va prenent forma…
– I vostè ja sap que el Mareny va ser, al seu orígen, un simple barri de pescadors… un element provisional del Muntreny situat a cinc quilometres lluny del Mar….
–I fet i fet…. aquest poble és lleig!!!
I tones i tones de pedra…
I tones i tones d’incomprensió.
I …. sí:
El teatre ens va agombolant cap a un espai irreal… però tan misteriós, que la realitat, molt dura, ens corprèn a tots…
Ah! i si voleu veure-la, si Déu vol, a finals de gener al Principal!!!
Martí i família