La mentidera més gran del país: Carmen Chacón.
Ja s’alcen veus que parlen de que Chacón serà el relleu, bé de Montilla, bé de ZP. A favor seu, diuen, està que fa tot just dos anys va aconseguir la majoria més amplia del PSC a les eleccions a la cort castellana.
És evident que el gran públic és desmemoriat i fàcil de manipular. Però pels quatre que no sou curts de gambals, crec que és important recordar una cosa.
Com va guanyar les eleccions la Carmen Chacón? Jo us ho diré. MENTINT.
La base de la campanya electoral del PSC fa dos anys, el seu fil argumental i el seu crit de campanya era “La Catalunya Optimista”.
El discurs del PSC era simple i directe. Davant les veus de TOTES ELS ALTRES CANDIDATURES, que advertien que s’estava entrant en una greu crisi econòmica, la Carmen Chacón hi va oposar “La Catalunya Optimista”. El seu discurs era que la crisi no existia ni existiria. De fet, venia a dir que els altres eren malastrugs.
Va vendre als electors que si votàven a la resta de forces polítiques, que avisàven d’una greu crisi que era més que evident en aquells moments, la crisi faria efecte greu al país. Però si la votàven a ella, com que ells eren “La Catalunya Optimista”, amb optimisme, evitarien la crisi.
O mentí descaradament i vergonyant o simplement té una incapacitat greu de preveure com i cap a on ha d’encarar el país.
Fet i fet, és igual. El més petit que se li pot dir és que és una mentidera, perquè si no ho és vol dir que és mediocre (per no dir idiota).
Tots els sociates que hi toquen saben que van guanyar en base a la mentida. Per això la van exiliar a Afganistan després de la victòria, perque no es veiés esquitxada per l’evolució dels aconteixements després de la seva mentida econòmica. A una ministra de defensa no se li pregunta per economia. No se li pregunta res que no sigui defensa, ja que no és convenient que el cap de l’exèrcit opini sobre d’altres assumptes.
I ara, un cop el peix ha perdut la curta memòria, la tornen a treure a la palestra. I ja ningú recorda quina fou la base de la seva victòria aclaparadora. Ja ningú recorda la gran mentida amb que va guanyar les eleccions. Perque ja ningú és capaç de reconeixer que només fa dos anys encara estava convençut que la crisi era evitable.
Evidentment els diaris callaran. La sociovergència ha obtingut una immensa victòria electoral.