L'ombra de l'hegemó

Jo soc el primer que he estat crític i corrossiu sempre contra accions i actituts que he considerat que atacàven el país. Podeu repassar els meus escrits i veureu que no soc gaire “moderat” en les meves posicions.

Ara bé, des de la meva radicalitat, crec que ha arribat l’hora de dir-vos a tots que començo a estar-ne fart de la tonteria que porteu a sobre. I que aquesta tonteria ens passarà factura tard o d’hora.

Em refereixo a tu, estimat lector, opinador o blocaire. No vull que t’enfadis. Però vull que reflexionis una mica. Estàs fent mal al país, mal a l’objectiu comú. I t’estas fent mal a tu.
Començo a estar fins als collons dels insults. Que si els d’ERC són uns botiflers que només miren per les seves cadires, que si els de convergència són uns corruptes que només volen pactar amb el PP. Que si els d’ICV són directament imbècils i que si els del PSC són malparits.
Que si els de SC són un submarí de CiU i són quatre passarells i si els de RCat no són més que quatre desavinguts.

N’estic fins als collons.

En què ajuda això a la causa de la independència, senyors? En què ajuda?

No heu entés res del que ha passat en aquest país els últims 7 anys.

Si una cosa ha pregonat ERC durant aquest temps és que la sobirania plena només s’aconseguirà si ens l’atorguem tots plegats. Els que de tota la vida hem estat independentistes i els que només fa quatre dies que es comencen a plantejar la possibilitat. Tots.

Fins i tot els que pensen que no ho hem de ser. Col·laboraran molt activament en el procés. Perquè? Perque és molt diferent votar NO a la independència i acceptar el resultat que demanar que enviïn els tancs des de Castella.

Hauríem d’anar tots junts en aquestes eleccions? Potser. Sincerament, jo crec que sí. Que hi ha majoria suficient si el CDC decideix que és l’hora. Que és molt millor pel país engengar el procés ara que esperar a que en Raxoi ens enviï els tancs.

Però jo no decideixo pel CDC. I tu tampoc. Ni decideixo per ERC, el PSC, SC o RCat o ICV.

I si prenen una altra determinació no vol dir que ens vulguin traïr ni que siguin males persones o que només mirin pel càrrec o que siguin idiotes. Simplement pensen d’una altra manera o volen representar un altre tipus de votant.

Perque, senyors, en aquest país, fins fa quatre dies, els independentistes erem quatre gats. Teniem raó, però erem quatre gats.

I ara tots fan passos. I està bé que tots en facin. Tots.

Està bé que RCat vulgui una posició frontal com la majoria de la societat que envolta Vilaweb. I està bé que SC consideri que potser RCat no té la imatge que caldria per fer més forat a la dreta.

I estarà bé que es posin d’acord aquest diumenge Laporta i Carretero, perquè es faran forts. I estarà bé que Laporta i Carretero no es posin d’acord, perquè segurament dues marques representaran millor el seu mercat potencial (centredreta i centreesquerra) que no només una.

I està molt bé que el CDC comenci a plantejar l’independència a uns anys vista, perquè fa quatre dies en plantejava només un supòsit, i a generacions vista.

I està molt bé que ERC es posi fort per reclamar un referèndum que ens prohibiran a canvi del suport.

I està molt bé que en Maragall que fins fa quatre dies era espanyolista (com tothom) ja plantegi la possibilitat de fer un referèndum.

I està molt bé que Ferran Mascarell i diferents veus dins del PSC comencin a ser independentistes.

I que Iceta, Manuela, Zaragoza, Nadal i Chacon vagin quedant petits per molt que tinguin el control absolut del seu partit.

I que ICV també plantegi la independència. Fins i tot que una part d’ICV s’hagi declarat obertament independentista.

I que l’Alícia Sanchez Camacho encara no hagi exigit els tancs.

Perque al final, un cop cadascú s’ha col·locat en el lloc que ha decidit per fer-se la foto electoral, després vindrem els votants. I els independentistes de tota la vida necessitem convèncer a votants del PPC perquè votin UDC. I votants d’UDC perquè estiguin més d’acord amb CDC o SC. I a votants del PSOE perquè estiguin d’acord amb el Maragall o ERC. I a molta gent perquè faci el salt definitiu a RCat o SC o SCRCat i sigui una força important al parlament.

I insultant als altres que tenim al voltant no aconseguirem més que fer-nos mala sang i evitar que els votants potencials canviin el seu vot cap a posicions més indepedentistes.

Això vol dir que no hem de dir res? No. Em sembla bé que discutim sobre si convé més la candidatura única o dues candidatures (CiU i ERC-RCat-SC) o tres (CDC, UDC, ERC-RCat-SC) o tres ( CiU, ERC i RCat-SC) o quatre com ara o cinc (CDC, UDC, ERC, RCat i SC).

Està bé que posem a parir la idea de referèndum de tres opcions del molt honorable, però no cal que desqualifiquem en Maragall per haver-la fet. Això no ajuda.

Està bé que ens queixem de la segona de CiU per haver dit que no volen la independència, però és contraproduent i estúpid resoldre que tots els de CiU són iguals.

I estarà bé si ERC integra en Mascarell i en Maragall a les seves llistes o si en Carod s’associa a aquests dos per crear un altre partit a mig camí entre ERC i PSC.

Desqualificar les accions dels altres no porta enlloc. Només ens fa mal com a país.

Considerar la pròpia decisió com la única possible només ens converteix en castellans culturals. La cultura catalana raona, entén i accepta la complexitat i reconeix que hi ha diferents respostes possibles a un mateix problema, i que moltes vegades no tenim prou informació per poder decidir quina d’elles és la correcta. Raonem. Enraonem. No vomitem renecs contra tot el que pensi diferent a nosaltres. Per a això ja tenim el PP.