LA FESTA DE SAN ROCH , POESIA DE RAMON SURIÑACH. ACCESSIT AL PREMI EXTRAORDINARI DEL SEGON CERTAMEN LITERARI DE L’ATENEU D’ARENYS DE MAR, A L’ANY DE 1886

En un esborrany de Mossèn Palomer,  que em va deixar la bona amiga i neboda del Mossèn , Maria Palomer, vaig trobar, fa uns anys, la referència a que en Ramon Suriñach (un poeta del que no en tinc més referències) va venir a Arenys de Mar i que va quedar “prendat” de la nostra festa.

Per molt que vaig maldar per trobar la poesia, no em va ser possible. Vaig remoure cel i infern (metafòricament , oi!.) I no va ser fins que un dissabte a la tarda, que em vaga viatjar per aquest mon tan extens i a voltes tan agraït, com internet, em vaig posar en un portal de llibres vells. Tot va ser  posar-m’hi i a la primera trobo aquest exemplar retrat del qual acompanyo. (després ho he tornat a cercar i no he tornat a trobar cap més exemplar).

Però aquell dia devia ser el meu i vaig trobar un sol exemplar del “ATENEO ARENYENSE SEGUNDO CERTAMEN LITERARIO , AÑO 1886”.

I allí, entre altres joies, vaig trobar la poesia nostrada.

Avui l’he recordada i en la meva visita setmanal als amics i amigues de Vila Betània els l’he llegit la poesia guanyadora.

I penso: No es bo que la conegui tothom ?

Doncs aquí teniu les fotografies.

Si les feu més grans les podreu llegir bé.

 

SANT ROC!!!! SANT ROC!!!!!!! SANT ROC!!!!!!!

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

A LA RECERCA DE LA LLUM A REDÓS DEL ROC PERER I LA FORCA ENGOLIDA PER UN FAIG

Imatge: A l’entorn de la Forca engolida per un faig.

I ahir, en bona companyia,  hem anat a la recerca de petits detalls de la muntanya del senyal. La dita era anar al Roc Perer. Si no hi heu estat mai, cal que un dia hi feu tat. Es talment com endiumenjar-vos i anar a prendre seient a un dels “palcos” del liceu Montsenyenc . A mig aire del Turó de l’Home, el Roc Perer , humil i prudent, treu un xic el nas, per assenyalar-te que has arribat a un balcó damunt la vall de Santa Fe. El pantà al fons de la imatge que se’ mostra al davant , l’esquei de Morou i els empedrats. L’hotel, entotsolat al mig de la vall. al lluny el mar i a l’entorn, la verdor dels arbres que , no en dubteu, ja es preparen per la tardor.

I de tornada anar a veure la forca que senyala el pas del temps . Engolida per un faig, va fent el seu lent camí de cruspir-se la forca que, un dia, va ser abandonada pel darrer estadant de Cal Trompo.

Apali, i si voleu , podeu clicar aquí i veure alguns retrats.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

LES FEIXES DEL CEL

Unes feixes a Ses Illes….. com les Feixes del Cel…..

Us fa una contalla prou agençada?.

Temps era temps que hi havia un rector a un  llogarret de muntanya, que la seva feina, tot i no ser molt extensa, consistia en preparar les ànimes dels feligresos (llegiu feligreses) per quan arribessin al cel.

I així, de cop, des del confessionari començava a predicar a les feligreses que anaven a confessar-se i els predicava que ell tenia fil directe amb el cel i que sabia que allí hi havia unes feixes importants, molt millors que les que hi havia a la terra. Aquestes feixes celestials, s’havien de comprar des d’aquí a la terra per tal que, en morir, ja les trobéssim conreades quan arribessin al cel…. o sigui : Una ganga , cosa de no dir.

La marieta , cau en el parany i n’hi compra una. El mossèn li fa veure que  n’ha de comprar dues: l’una per a ella i l’altra per al seu marit …. No voldràs, li diu, que el teu marit, per no tenir feixa al cel, se’n vagi a l’infern !

I és així que , per 60 durus , la Marieta va obtenir entrada franca al cel…..

Es clar que quan arriba a casa i li ho explica al seu marit, que arribava d’un llarg viatge , que havia fet per mor d’exercitar la seva professió: MATADOR DE PORCS…..

Quan el marit escolta la facècia que li explica la seva dona, carrega el senatxo d’eines , se’n va d’una revolada a veure el Mossèn……..

I amb els raonaments de consuetud , o sigui, ensenyant-li els atuells que duu al senatxo, li fa:

Què Mossèn ?.

Torneu els calers, o us enllesteixo un viatge al cel , ben ràpid i de forma gratuïta….

Coltell enlaire….

I el mossèn, amolla els 60 durus al bon marit….

Apali!

Si voleu, podeu escoltar la contalla clicant aquí.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

JOAN BARRERA: l’HOME, L’ARTISTA I EL MESTRE

 

Amb molt de goig, se m’ha convidat per participar en un acte de justícia: Reconèixer a l’artista arenyenc Joan Barrera.

Es per això que transcric el programa que han preparat, i també enllaço un videu molt ben agençat per la gent de Radio Arenys:

En Joan Barrera i Ferrer va néixer a Arenys de Mar l’any 1872 i morí el 1961, després d’una llarga vida que no sempre fou fàcil.

Va estudiar a Barcelona dibuix, pintura, gravat i modelatge a l’Escola de Llotja. Excel·lí en dibuix i és amb aquesta tècnica que col·laborà en publicacions anomenades d’esquerres, especialment en l’Esquella de la Torratxa. Va tenir un període d’afinitats teòriques amb l’anarquisme i això va fer que se’l relacionés injustament amb el fet del llançament de la bomba al Liceu l’any 1893 tot i ser exculpat de tot càrrec.

Aquests fet el va allunyar de les seves activitats artístiques a Barcelona i és refugiar a la seva vila natal, Arenys de Mar. De caràcter esquerp, tímid i retret va propiciar una obra poc nombrosa però rica en matisos i caràcter.

El 1922 donà classes de dibuix al col·legi Arxer

Cap els anys 1930 freqüentà l’estudi que tenia el seu amic Francesc Arnau al carrer de l’Església número 10 d’Arenys de Mar, on es reunien amb altres amics com Francesc Miquel i Vergés, Subirachs, en Solís, l’Arabia, en Ferran de Pol i altres. Allí es reunien i xerraven, llegien, escoltaven música, dibuixaven… alguns dels models d’aquesta època són ells mateixos. El contacte amb aquests grup va fer que recuperes aquell esperit més inquiet que tingué de jove. Així es lliurà a una gran activitat artística i creativa però curta, ja que es veié estroncada per la Guerra del 1936.
Horari d’obertura:
Divendres, de 6 a 2/4 de 9 del vespre.
Dissabtes, diumenges i festius, d’11 a 1 del migdia i de 6 a 2/4 de 9 del vespre
Dimarts 11 de juliol, de 7 a 8 del vespre
Ruta guiada per la població: Diumenge 30 de juliol, a les 6 de la tarda, a càrrec de Ramon Verdaguer. Sortida del C.C.Calisay (Activitat gratuïta. Inscripcions a la Biblioteca)

L’exposició es podrà visitar del 6 al 30 de juliol de 2017.

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

PATRONAT ANDREU GURI A RADIO ARENYS

Continuant amb la informació que varem començar ja fa unes setmanes d’explicar les fundacions i els corresponents Patronats a Radio Arenys.

Avui toca patronat Andreu Guri

Apali: Si voleu cliqueu aquí per treure’n l’entrellat.

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

EN PEROT I EL SEU RUC

ORGANYÀ: D’on era el ruc d’en Perot

Avui us acompanyo una contalla del Pirineu. Son contalles d’humor, possiblement de l’humor més net, d’aquell que hom es fot d’ell mateix, de l’humor per l’humor, on el protagonista es riu d’ell mateix i fa una semblança dels seus coetanis: tafaneres, palatreques, buscabregues, mirar de saber-ho tot del veí, però de forma gratuïta, només del saber pel saber i després bescantar-lo cosa de no dir…. Apali, premeu aquí si voleu escoltar la contalla en Perot i el seu ruc. 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

EL MOSSÈN I L’INVENT DE LA FANGA

Imatge: dues pales, una granera i LA FANGA.

Temps era temps que a la Vall Fosca…. en un dels seus llogarrets, hi havia una capellà que, mancat de majordoma, anà a la vila per si en trobava una. I sí… en va trobar una de jovenassa, amb tot ben posat, tot al seu lloc i feinera, i xamosa i joliua…..

El capellanet li proposa i ja teniu a la garrida minyona fent de majordoma del capellà….

I noi! el capellà era un bon capellà , però davant d’aquell bé de Déu de minyona, perdia els estreps…. i vinga, noieta, fes-me un potxó! deixa’m que acosti el ruc a la col…. i vinga importunar-la…

I la noieta no sabia com se’l podia treure de sobre, fins que un dia , li semblà que havia trobat la manera:

Crida al Mossèn i li diu que el dia que sàpigues cavar tot l’hort, sense que trepitgis la terra que has cavat… et deixaré fer els potxons que vulguis i si et portes bé, el buscallot de ben segur que se t’encendrà.

El Mossèn, xiroi com unes pasques, va veure obert el cel… però en anar a buscar una eina al graner, es va trobar que totes les eines cavaven cap endavant , el xapo, el càvec… en fi, tu anaves cavant i havies de tirar cap endavant , no cap endarrere….. I es veu perdut! la mosseta li ha jugat una mala passada….. Ho faci com ho faci…. trepitjarà el tros cavat….

Però ell vinga a rumiar fins, que un dia, amb la forquilla a la mà , enforca el tall de carn i li ve la gran pensada… aquell dia s’inventa la fanga… Un estri que cavant cavant vas tirant cap enrere i no trepitges allò que has cavat….

I sí….. comença a fangar, i va tirant enrere, i la xiqueta, que se les pensava totes, es posa al costat on comença el capellà a fangar…. el capellà fangant a tota màquina i la noieta , anar-se traient la roba per aixecar…… la moral al capellà….

I sí, el capellà arriba al capdavall del camp en el moment que la garrida criatura ha quedat nua com un ocellet bonic……

Ho ha aconseguit!!!!

Vosaltres ho creieu ?.

Doncs escolteu la contalla i ja veureu com acaba el pobre capellanet…..

Apali, cliqueu i escolteu…..

Publicat dins de CONTES, General | Deixa un comentari

INDIANS ARENYENCS: UNA CONFERÈNCIA

Imatge: Fotografia feta el 1957 per F. Estorch i que es guarda a l’Arxiu d’Arenys. Detall del cos mortuori de l’indià arenyenc Josep Xifré.

Si avui us abelleix i teniu una horeta per vagar i només escoltar, us proposo, si voleu, escoltar la conferència que vaig fer el dia 13 d’aquest mes de maig de 2017 a la Sala Josep Mª Arnau a Arenys de Mar i que em va ser encarregada pel regidor Jordi Muñiz de l’Ajuntament d’Arenys, a qui agraeixo el convit. I que em va plaure poder fer davant d’una nodrida i respectuosa concurrència…..

Apali! si voleu, poseu-vos amb la tranquil.litat absoluta de poder estar atent , no a la meva veu, sinó a una part de la nostra història !

Si voleu escoltar, cliqueu aquí.

 

 

Publicat dins de CONFERÈNCIES, General | Deixa un comentari

DONAR CARBASSA

DONAR CARBASSA.

És una expressió que tots reconeixem com un trencament de l’amor que, un dia, volíem iniciar amb una  noieta o un noiet, i aquest no estava per gaires galindaines i ens engegava a dida!.

Això era donar carbassa…..

Però , de veres de veres, l’expressió surt del fet que , quan un vistaire volia saber si podia empaitar una mossa…. i sobretot, si els pares de la mossa i la mossa mateixa hi estarien d’acord, anaven a la casa d’ella i allí l’espiaven, miraven si convenia i si convenia, li posaven un plat a taula amb les millors menges….. I si no plaïa a la mestressa i a la noieta, li posaven un plat de carbassa bullida….

El vistaire ja estava avisat que no havia de seguir per aquest comí, i s’esquitllava com podia i no s’hi tornava a acostar.

Si voleu escoltar la contalla , cliqueu aquí. !

Publicat dins de FRASES FETES | Deixa un comentari

PATRONAT CASSÀ MARQUÉS DE LA QUADRA A RADIO ARENYS

Apali!!!!!

Si voleu podeu escoltar l’entrevista que em féu a Radio Arenys l’Enric Sierra.

Anirem explicant el funcionament de les Fundacions d’Arenys de Mar

 

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari