Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Centenari Estellés (3)

0

A quart de primària, ahir vam fer la final del concurs de lectura en veu alta Maria Ibars. Els guanyadors passaran a la finalíssima el 21 de març. Els 14 participants que van decidir de presentar-s’hi ho van fer de molta categoria, una lectura acurada, tècnicament ben feta, ajustada a l’edat i a un interés creixent per llegir molt bé. Extraordinàriament bé. Havíem assajat molt. Moltíssim. I els alumnes que van triar els versos d’Estellés ens van impressionar, als mestres i als pares que havien vingut a escoltar-los. De Llibre de meravelles a Coral Romput, va haver-hi lectures extraordinàries. Sentides.

Ací l’escola dels valencians, l’escola catalana en general, té un paper principal: fer llegir a tots els xiquets del país, a partir de deu anys, el poeta Vicent Andrés Estellés. I no aturar-se mai més, mai, de llegir-lo de per vida. L’any del centenari ja és una bona excusa per aquest envit.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Centenari Estellés (1)

0
Foto VILAWEB

Tret d’eixida a Burjassot, amb recitals, passejafa foto oficial i roda de premsa: fermesa i homenatge al gran poeta del país.

La Plataforma Cent d’Estellés organitzarà l’any del centenari. Ara mateix hi ha les entitats el Bassot, Kulturcrítics, Acció Cultural del País Valencià, Escola Valenciana, Fundació Sambori, la Societat Coral el Micalet, el Col·lectiu Ovidi Montllor, l’Ateneu de Bétera, Ca Revolta, el Tempir, el PEN Català, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, Un Entre Tants…, així com adhesions individuals. Encara sou a temps d’afegir-vos-hi.

Sensen tenir l’exclusivitat, n’hi haurà altres entitats que també faran actes pel centenari Estellés, la Plataforma del Centenari convida tothom a fomar-ne part i enfortir i escampar una acció contundent i poètica, amb el poeta i contra els polítics merda seca.

L’acte inaugural va començar a les 11.00 amb una passejada per uns quants punts de Burjassot (Horta Nord), el poble on va néixer el poeta, conduïda pel nét d’Estellés,Vicent Anyó, que explicà alguns dels episodis fonamentals de la vida del poeta.

Ací teniu la web per sumar-vos a la Plataforma

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

De Bétera al Pla andanes: festival de llibres (i11)

0
Publicat el 8 de gener de 2024

Bona nit. Hem acabat el festival de llibres d’enguany, la nit de Reis. Hem encaixat i plegat les veles, unes teles negres grandíssimes, bastes gruixudes, per cobrir les taules on hi havia els llibres ara ja encaixats. Hem hagut d’encaixar les 3/4 parts dels llibres que havíem exposat. Hom pensava que enguany, sí, que enguany la feina ja faria un forat intens, profund, en el veïnat i la rodalia. Encara no. Potser l’any que ve. Sí, l’any que ve provarem de fer-ho millor, sens dubte. Enguany hem arribat a escampar 250 llibres del total de mil llibres exposats a la fira. Si hom pensa que al nucli urbà potser que n’hi ha 15.000 veïns, i només el 4% són lectors en català segons les estadístiques més positives, no hem arribat a posar un llibre per cada veí, només un llibre per cada tres veïns, a tot estirar. Però la feina és feta, un any més, i hem tingut nits esplèndides i nits més desiguals, en canvi d’una programació variada, de molt d’interés i d’un nivell cultural excels. L’objecte de la fira és també convidar-vos a fruir de l’encontre, del debat, de la formació que ens proposen els escriptors convidats, i la carpa ha viscut moments elevats: i tant que voldríem més forat, més complicitat i major fermesa lectora, però de vegades l’atzar no ens acompanya com voldríem, l’atzar és la feina de cada dia a l’escola i a casa, amb la família: hem tingut grans lectors adults, i molt poc jovent lector, els infants venien acompanyats dels pares, però els joves adolescents valencians, una majoria, no són d’entrar a llibreries a cercar amb poca o molta passió lectora res, i ves que n’hi ha una oferta selecta, acurada, diversa, de gran literatura que els faria molt el pes, si tingueren aquell goig lector que els mestres voldrien contagiar-los: de mestres amb ofici lector i acompanyament no penseu que n’entren gaires, en les llibreries, a molt estirar el fil compren un llibre, encara amb pena, com si els dolgués o els ferís la despesa: si l’ànima dels professors i els mestres que haurien de tenir deliri no representa gaire traça, ni vol ni una set d’aigua.

Vam començar el 22, vam inaugurar el 23 de desembre que apuntava a una dels èxits més grossos, però després la cosa va agafar el ritme dels resultats PISA, que no podem tirar coets ni traques ni ni ni… Un altre any farem el gran salt de qualitat, i aleshores tirarem coets i convidarem a dolços i vi. No penseu que el festival de Wigtown va arribar i va bufar damunt els núvols els primers anys. Penseu que ara mateix, 100 persones treballen de voluntàries en el festival de llibres d’aquell petit poble d’Escòcia, el 10% de la població. I cadascuna hi dedica dies i dies a treballar per l’èxit d’aquell programa.

Nosaltres també ens sentim satisfets per contribuir a escampar la literatura de combat, el lema d’enguany, i de confiar que un dia les coses també seran diferents a Bétera: només si tenim tenacitat, tossuderia i fermesa, i ens mantenim fidels per sempre al servei d’aquest poble.

Divendres presentarem el balanç complet.

*Volíem arribat a Wigtown, i ens hem quedat enrampats en el terme: potser que caldrà aparellar aquell carro ambulant de llibres i escampar la bona n0va per masos i alqueries.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

De Bétera a Wigtown: el festival de ciència (10)

0
Publicat el 5 de gener de 2024

Avui hem tingut dos gegantots convidats a la carpa  d’autors: juli peretó i vicent partal. I la carpa era plena de cares que repetien, de cares noves i també de cares que ja són un clàssic. Molts amics entre els convidats que volien escoltar el científic i el periodista: una conversa debat sobre el naiximent de la vida i tots els dubtes de com va anar: un homenatge al pare Darwin, però també a uns altres bioquímics, físics, i biòlegs, naturalment. La claredat de l’evolució però també les incerteses sobre la primera vida, i també les quimeres:  al planeta terra li queda la meitat de vida, als humans menys, moltíssims anys més, perquè no voldreu convertir-vos en la primera espècie a no extingir-vos, no? Ciència i art, i música, i humanisme, i investigació: també un reconeixement al filòfos Ordine, a la inutilitat d’allò inútil, a Steiner, indirectament, i a uns altres noms propis que el professor Peretó ha nombrat amb tant de respecte però que ara no recorde: us avancem, per a lectors no iniciats en ciència, que els capítols d’aquest llibre es poden llegir independentment, que no cal pegar-se la panxà de voler aprendre’ns el món de la ciència en dos dies: algunes claus que han embadalit els vius davall la carpa: l’evolució, la cèl·lula, la neurociència, la física quàntica, la química, la matemàtica i la informàtica, totes aquestes branques han aparegut en un moment o en un altre: també la consciència sòlida del científic, la identitat, els dibuixos de Boix, la literatura, i la mesura d’anys que encara els homes viuran, si no són més rucs i no continuen accelerant el canvi climàtic: bacteris n’hi haurà sempre, perquè s’hi adapten a la velocitat de la llum, però d’homes, a aquest pas no sé si acabaran l’any, d’homes com ara els entenem, entenimentats. Aleshores, tothom ha pegat a córrer a comprar “Un planeta creatiu”, perquè s’han acabat: s’ha convertit en el llibre més venut de la fira, si demà no passa res d’extraordinari, entre la física i la biologia.

Això és ciència, la ciència ha guanyat la literatura a l’últim moment, per bé que, com diu Vicent Partal, aquest Planeta creatiu és una mostra de com la ciència fa bona literatura.

*Per cert, no us perdeu el capítol cinc, sobre l’experiment d’en Miller.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

De Bétera a Wigtown: festival de llibres (9)

0
Publicat el 3 de gener de 2024


La prohibició de la tortura al món i de totes les formes de crueltat i humliació és de 1948: a espanya s’assassinava a cabassos, aleshores, i de tortura, n’hi havia aleshores i n’hi ha ara, segons que explica el llibre de Gemma Pasqual, “Torturades”.

Si ja deveu saber que el Tribunal Europeu de Drets Humans ha denunciat l’estat espanyol manta vegades, que aquests, jutges, borbons i retors no han fet res per evitar la perversió i el crim organitzat. Hom diria que en entrar en una comissaria t’hauries de sentir protegit però és ben bé el contrari: és aleshores que l’amenaça és una realitat contra tu i contra la llibertat i els drets.

El llibre de Gemma Pasqual és una denúncia d’allò que passa encara en aquest estat corrupte i antidemocràtic. La violència institucional contra les persones. Ací n’hi ha noms i cognoms de víctimes i botxins i uns relats aborronadors difícils de llegir, d’acabar de llegir, sense tenir la incomoditat i el desig de revoltar-nos contra la injustícia. Hom veu, si no ho sabia encara, que espanya no serà mai un espai democràtic, mai, ni modern ni civilitzat. Viu com un paràsit dels prèstecs democràtics, teòrics, perquè en la pràctica mai no ha abandonat el pitjor del comportament humà contra homes i dones.

Memòria, reparació, drets, espai hostil: hom llegeix aquests relats de vint-i-dues dones, bo i sabent que no hi són totes, i encara no saps com reaccionar, perquè segons aquells torturadors, allò que nosaltres faríem no seria legal, però allò d’ells, sí.

«s’entendrà per tortura qualsevol acte pel qual s’infligeix intencionadament a una persona dolor o patiment greu, físic o mental […] quan aquest patiment o dolor siga infligit per un funcionari públic o una altra persona a instigació seua, amb el seu consentiment.»

Convenció de les Nacions Unides

Ara ja sabem perquè no som un país lector, perquè ens voldrien analfabets sempre, aquells colons de merda. Avui presentarem Torturades a l’Ateneu e Bétera, 20.00h

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Comencem el centenari estellés: nota de premsa

0
Publicat el 2 de gener de 2024

 

 

 

 

 

 

ProFundació «Vicent Andrés Estellés» llança la campanya per commemorar-ne el centenari. Més de deu entitats sumem forces i recursos per fer valdre el poeta valencià més important d’Ausiàs March ençà. 

La Coordinadora Pro-Fundació Estellés fa públic el logo i la campanya ”Cent d’Estellés” i prepara el seu espai web (https://www.profundestelles.cat/) per aplegar totes les activitats que tinguen per objectiu commemorar els 100 anys del poeta. A la pàgina es preparen diferents àrees que contindran tota mena de material: literari, musical, educatiu, teatral, audiovisual i d’arts plàstiques, així com manifestacions de cultura popular i agenda d’actes estellesians arreu del País Valencià.

La Coordinadora Pro Fundació, davant la situació política al País Valencià, gens favorable a reivindicar i homenatjar els nostres referents, demana a la societat civil que no es quede parada. Insistim que cal lluitar per la llengua i la cultura i, en no fer-ho l’administració pública, ho farem nosaltres. Per això encoratgem la població, col·lectius i associacions de tota mena, a sumar-se a la campanya ”Cent d’Estellés” i organitzar activitats a cada plaça o barri de cada poble i ciutat per fer de l’any 2024 l’any Estellés. 

Les entitats que formen la Coordinadora Pro Fundació ara mateix són: Associació Cultural El Bassot, Acció Cultural del País Valencià, Associació Kulturcrítics del País Valencià, Col·lectiu Ovidi Montllor de Músiques del País Valencià, Escola Valenciana i Fundació Sambori, El Tempir d’Elx, Ateneu de Bétera, 1 Entre tants, Associació Escriptors en Llengua Catalana, PEN català. Convidem a posar-vos en contacte amb la Coordinadora tots els col·lectius que tinguen previst de fer activitats relacionades amb el poeta. Escriviu al correu profundacioestelles@gmail.com

«Omplim el país de poesia, memòria i dignitat. Omplim el país d’Estellés.»

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

De Bétera a Wigtown: festival de llibres (8)

0
Publicat el 2 de gener de 2024

Avui no vindrà ningú a la carpa dels escriptors, a Bétera, allà al corral de l’Ateneu. La fira serà oberta, en canvi no tindrem cap convidat, avui que és el segon dia de l’any. Dos de gener de dos mil vint-i-quatre. Segon dia del centenari Estellés. Avui serà el silenci, davall la carpa, un silenci punyent, de combat, per preparar la sessió de demà. En el programa no sembla que s’anuncie res, només els llibres, la fira oberta, de bat a bat a la plaça, al poble, per la lectura. Res més. Res més i tanta cosa, els llibres en català, únicament. El combat contra aquests energúmens del govern valencià, els feixistes.

Preparem la carpa per demà, que rebrem les històries de la repressió: la xènia, la victòria, la soledat, la maria rosa, la maite, la núria…

No sembla que hui diga res el programa i, en canvi, diu tanta cosa: l’assaig, els llibres de combat, la novel·la, els àlbums infantils, els llibres amb els quals els xiquets comencen a llegir, a aprendre, almenys fins als nou anys, els deu potser; aleshores llegiran per conèixer, com diu el professor Luri. És veritat, sembla que el programa de la fira de llibres de Bétera, avui, no diga res, en canvi de dir tanta cosa. Perquè no tindrem ningú a la carpa dels convidats. Avui, no. En canvi d’una fira oberta, de bat a bat, per congriar l’esperit. El combat.

És dos de gener de dos mil i escaig, any del centenari Estellés. Potser que despengem la lona nova, els versos que el poeta va escriure sobre Bétera. El primer que els llegesca de memòria, uns versos perfumats d’alfàbega, serà convidat a l’herberet. Bon any. Bona lectura. Però davall de la carpa, avui, no vindrà cap escriptor dels convidats, si no és que tenim cap sorpresa.

*La imatge de Françoise Collandre que ens acompanya aquests dies de fira.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

De Bétera a Wigtown: festival de llibres (7)

0

Avui el festival de llibres a l’Ateneu de bétera celebrarà el cap d’any amb vi: hem convidat l’enòleg Joan C. Martín que ha triat tres vins valencians d’Aula, tres cellers socis de l’Aula vinícola, per al tast de commemoració. Atenció, perquè els tres vins triats són de lo alto: un bobal blanc ampolla especial de Vicent Gandia (Requena). Un negre exclusiu, Pelio, de Virgilio de LaTorre, també d’ací de Requena, i un tercer vi d’Alacant, negre també ben extraordinari: Mira Salines. Tot plegat per acompanyar les lectures d’aquesta fira que avui clourà la primera part del programa (per acompanyar lectures i viandes i tot el rastre que vulgueu afegir a les plates), abans de tancar l’any amb un forrellat i colgar-lo cent metres baix terra. Com pitjor, millor.

Els valencians podríem caure més fondo? Sí, sens dubte, perquè com deia aquell escriptor angles del segle XX, “pitjor” és un terme elàstic que encara es pot estirar i estirar i estirar. Joan C. Martín farà la lloa d’un llibre de vins valencians editat per la Universitat d’Alacant, i ens parlarà dels tres vins seleccionats: no són fàcils de trobar en botigues o supermercats convencionals. No.

Potser, aquests tres vins els trobareu als cellers respectius o bé en aules vinícoles. Sí, aquests tres vins són d’Aula vinícola, una associació valenciana de divulgació de la cultura del vi, història, tradició, vida rural, i un adéu a la llengua en cadascuna de les ampolles que arreu trobareu ací i allà: com en la cultura del vi, almenys al país valencià, i en altres indrets empresarials, hom ha renunciat completament a la llengua els valencians. No entenem per què?, com si tastar un vi excels estigués renyit amb la llengua, amb la casa, amb els pares, com si la vinya dels valencians no entengués ni de llengua ni de vida…

Després, tu vas a bars i restaurants i encara els passa poc, no hi són aquests vins etiquetats en espanyol: ni se’ls espera. A tot arreu vins d’espanya i la resta del món a cagar. Ves si n’hi ha via i ampla per omplir-la de cagallons i merdes seques. Però passem avant que no volem fer mala sang, ben al contrari. Avui tenim a l’ateneu de bétera un tast de vins que no trobareu enlloc més.

Si és que voleu elevar la vostra formació de fet ja molt excelsa.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

De bétera al Tos pelat: festival de llibres(6)

0

Si volíem arribat a Wigtown, anit no vam poder fer més de tres quilòmetres, que no passarem del Tos pelat, ni arribàrem a la pujada del Fondo, ni somiàrem les truites que ens volíem fotre després,perquè no arribàrem a trencar els ous de la gallina. Anit vam patir aquella nit de cada festival, de cada fira: no n’hi havia públic, o n’hi havia gaire, a la carpa dels escriptors convidats. Una llàstima. Passa una nit en cada festival. Una llàstima, sobretot perquè us vau perdre una lliçó d’art i de natura, un repàs a la història dels grans mestres pintors, i això que només que vam fer-ne un tast, però quina mirada, quina observació i quin cant d’ocells: el nostre convidat anit era Martí Domínguez.

Del natural és una història de la natura en la pintura dels darrers 10 segles, de Giotto a Miquel Barceló, de les caderneres coll de sang al peix Gall de Sant Pere, un cant clam en favor de la natura representada, pintada pels grans mestres… Del mestre Giotto, capaç d’aquells corders a les pedres a Simone Martini, Massaccio o Van Eyck, com uns quants pintors van saber transgredir els cànons i pintar homes i dones naturals que semblaven homes i dones naturals. La batalla de Leonardo amb Miquel Àngel i un cigne que grinyola la vista puritana en canvi de la fantasia, l’erotisme i l’art: després Caravaggio i les fruites, Géricault i els cavalls, Rosa Bonheur… Corot! Quina sort tenim, els valencians, i com hauríem de córrer a tenir aquell llibre de capçalera, mestres!, sobretot els mestres, per explicar l’art, la civilització, la cultura als xiquets de l’escola. “Del Natural”

Ara, si feu com anit, que la carpa a penes si tenia vida de cos present, aleshores hom entendrà perquè els valencians som capaços del millor i del pitjor. Diferenciar entre ple i buit, en parlar de cultura, de llibres, de lectura, apropa unes quantes metàfores més dures que la realitat que vivim. Anit un aforisme de Fuster ens hagués vingut ben pintat. NO di´re quin. Que anit l’ateneu no convertís en una festa aquell convidat no és culpa del pp, ni de vox, ni de les polítiques espanyoles contra els valencians. És una fluixera pròpia, un vertigen que no ens deixa créixer com a europeus normals, capaços d’una llengua, d’una cultura sòlida, ferma. Tanmateix, com diria Galileu (no sé si Martí em permetria la llicència), la terra es mou. És veritat. S’hi mou.

Camí de Wigtown, malgrat que n’hi ha vegades que les parades són més llargues que no voldríem, i la velocitat del tren torna a ser de caragol avellanenc que té sucre i la tensió alta. La penitència, benvolguts: cerqueu el llibre, i comenceu a admirar-vos de tant com podríem saber.

Per cert, anit Martí ens va confessar que té no sap quantes llibretes numerades amb tot d’apunts i breus i comentaris, fins i tot del temps que els pares l’arrossegaven a museus i exposicions permanents. Ai, els pares, quin consol i quin paper no han fet!

[continuarà]

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

De Bétera a Wigtown: festival de llibres (5)

0

Avui escoltarem un poema cantat del poeta escocés Richard Burns, que després es va convertir en un poeta nació, un poema clam, una poesia cantada que ara nosaltres imitem, cada setembre, en cantar el poeta Estellés. Estellés és el nostre poeta nacional per excel·lència. A cagar els inútils de la conselleria, del govern, de la subcultura taurina, els toreros i els idiotes, feixistes tots plegats. Els mestres i l’escola cantarem Estellés, en setembre i cada mes de l’any. Som la resistència. Irreductibles.

Avui hem demanat al showman Toni de l’Hostal que ens cante un poema de Richard Burns, però no sabem si ho farà, vull dir, que no sabem si cantarà o no, els poetes o les caderneres, si recitarà estellés o verdaguer: diu que possiblement cante un poema sobre bétera, però no un poema sobre el camp o el camí de Llíria o els llavaors robats, no. Potser que recitarà els xics de la M, que era una cançó popular sobre una colla d’amics presumits o potser cante aquella dita “Bétera ja no és bétera, que ara és una gran ciutat…”, farà què voldrà, Toni, i per saber-ho caldrà venir al concert, a partir de les vuit i mitja, a l’ateneu, dins el programa de la fira de Nadal.

A bétera, Toni sempre és benvingut, i és un segur de passar-ho bé i xalar una estona: si a més explicarà algun poema, recitarà estellés o Burns, només ho sabrem a partir de les vuit i mitja. A més, el concert és gratuït, en canvi que compreu algun llibre de la fira, i n’hi ha per cinc euros, per deu, per vint i per més euros. Un regalàs.

La televisió àpunt encara no ha vingut a res. Ni la ràdio àpunt. Ni la ràdio de bétera. Ni la premsa oficial. Encara com, quan vindran, potser que serem tots camí d’Escòcia. Però després del concert d’esta nit.  Ara mateix, necessitem un cap de premsa que publicite el festival de llibres de Bétera: ves que pagarem: una entrada al cel.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

De Wigtown a Bétera: festival de llibres (4)

0

Anit vam viure una vesprada fantàstica, a l’ateneu de Bétera, entre llibres, pocs compradors però amb bosses ben carregades, i una presentació especial. Havíem convidat el professor Vicent Artur Moreno a la carpa dels autors: l’excusa era un llibre sobre Fuster que es presenta jove, sense manies, perquè més gent i d’edats diverses puguen conèixer millor el valencià més important del segle XX (!). Però Vicent ens ho havia anunciat en petit comité i encara anit mentre trencàvem el gel, ho va confessar a tothom: no parlaré del llibre, perquè el llibre ja s’explica tot sol: us faré una primera part a modo de “nodo”, ho va dir així, en referència al possible avorriment d’aquesta primera part, i després ja passaré una pel·lícula per entretenir-vos. No és vam avorrir gens, gens ni miqueta. Anit vam assistir a una lliçó fantàstica de com preparar una presentació i tenir el públic admirat, atrapat, sense voler perdre’ns ni un sol detall d’aquella exposició magnífica, sobre Fuster, però també sobre Bétera, l’alfàbega, la cultura, el país, els llibres i els grans homenots. Mentre a la pantalla hi passaven tot d’imatges sobre Fuster de jove, a casa, entre els llibres, o entre uns altres homenots de la cultura, el pensament i la política, Vicent Artur narrava una història, dels valencians del segle XX, hi afegia una lectura actoral, seductora, ens explicava petites històries, que hom consideraria anècdotes, però que seguien un fil que cabdellava una llana que ja feia madeixa. Fuster com no l’heu vist o llegit, continuava la història, i encara seguíem admirats per la narració i el relat: Fuster dins la història de l’art, dins la història de tots nosaltres, amb apunts que eren primícia pels pocs veïns que escoltàvem davall la carpa. Quina llàstima, doncs. I quina nit única. Per molts anys, Vicent Artur Moreno.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

De Bétera a Wigtown: fira de llibres (3)

0

Sal·lusHerrero va dir això en un article que parlava de Vicent Artur, l0’autor que visitarà avui la fira de Bétera i del llibre que presentarà: «s’escriu per celebrar, difondre i continuar el centenari del naixement de Joan Fuster, per divulgar l’obra de Joan Fuster, destinat als joves, sense prejudicis, sense manies, sense ressentiments ni odis… És un llibre per fomentar l’estima per Fuster i pel País Valencià (i tot el domini lingüístic catalanoparlant).»

Aquesta vesprada tornem al programa de la fira amb una intensitat postnadalenca rejovenida, si és que la fira d’avui va destinada als joves, avui i demà, realment, si és que els joves encara tenen el deler de la lectura, si el conserven, després que fa anys han acabat la primària i gairebé que no recorden com van començar a llegir, si és que ho van fer mai, amb el sentit de conservació d’una activitat que, com l’aire, hauria de ser necessària per viure-hi. Però els joves, ai, pobres, viuen desemparats d’una part important de la cultura, orfes d’allò principal, tot pensant que “com han vist el món per un forat” ja són lliures de fer el que es passa per l’altre forat més fosc. Home, direu, que no tenen la culpa, ells, d’haver-los deixat a la dula, sense guiatge, sense timó, davant la vida que els espera d’adults.

Ni home ni res, un desastre, els joves, un desastre complet. Per això, per reparar el mal fet, venim a la fira de llibres, a provar de d’higienitzar-los amb la lectura i l’art, la música i la fermesa que, en vida, tot és redirigible, en favor de vents més favorables. I cultes.

En vida.

 

*Al llibre que presentem, l’autor fa una apologia breu de la mare que paga la pena de llegir, ves si n’hi ha mares valentes: «A ma mare, perquè el 1962 va comprar El País Valenciano i Nosaltres els valencians. Dos llibres. Quan no tenien ni per menjar. Ella va convidar Joan Fuster a casa nostra».

 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

La mala llana de Yana Tom

0

Un carro feixista carregat amb unes quantes eurodiputades d’extrema dreta ha vingut a comprovar la poca fortuna de la nostra escola a l’hora d’ensenyar llengües. En realitat, el seu objectiu era empetitir-nos encara més, avergonyir-nos, per tenir una llengua sense estat, cada colp més malmesa insultda i, ara mteix, sotmesa a pressió pel feixisme europeu.

La Yana Tom, la cap que guiava el carro, venia a comprovar com el castellà és una llengua perseguida i assetjada, de fet ja ho portava escrit, la dona, malgrat que el 99% de l’empresa valenciana és publicita es registra i comercialitza exclusivament en espanyol. Un altre exemple de la persecució, perquè ho entenga la mala llana, la justícia a valència és 100% en espanyol i és de tot menys justa. I encara un tercer exemple, si el voleu: malgrat que el 96,5% dels valencians no llegeix mai en català, la carretera Yana Tom considera que el castellà és perseguit al mediterrani.

Per acabar-ho d’adobar, aquella dona que cobra dels diners públics europeus per fer publicitat feixista contra les llengïes minoritzades, hauria de comprovar com és que els alumnes valencians, sense excepció, canvien de llengua amb una rapidesa extraordinària. Hom diu que, en resposta natural a l’autoritat dels mestres i de l’escola; cosa que argumenten uns pocs d’inútils de la pedagogia social, que és un tret de resistència contra la disciplina de l’autoritat acadèmica. Doncs, pregunteu als mateixos investigadors, si passa també això en les escoles de frares i monges i caputxins i tota la resta de l’opus, d’escoles antivalencianes, si als seus patis, per resistència a l’autoritat, els alumnes xarren tota l’estona en català, als patis i a la casa que els va parir.

Després, en tornar cap a Europa el carro carregat de garrofes eurodiputaes, que els enganxen la xapa amb l’enigma sense resoldre: si al cel només que es parla en català, els feixistes farien bé de mantenir-se eterns, si això és veritablement el que passa.

-Mecaguenlapenanegra, quina mala llana.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

De Bétera a Wigtown: festival de llibres (2)

0

Els primers anys del festival de llibres a Wigtown tampoc no penseu que va passar res d’especial. El salt quantitatiu, potser també el qualitatiu, va venir després, molts després d’anys de feinada, pluges intenses i molts llibres venuts en les més de vint llibreries d’aquell poble (ara en queden dèsset). Potser que caldrà fer una excursió per copiar-los, perquè ens expliquen que caldria fer perquè la nostra experiència també agafés aquell vol supersònic. La nostra experiència de posar llibres en català a l’abast del públic i també l’envit d’augmentar el nombre de lectors absoluts al país i a bétera. És clar que ells tenen una llengua potent, i seria, i una milionada de lectors que nosaltres no tenim, que potser no tindrem a curt termini, si l’escola no s’espavila a fer lectors per damunt de la resta de ximpleries amb les quals perd el temps i els diners. A Wigtown fa temps que van pensar de convertir-se en un poble llibre o en un poble de llibres i van comneçar a organtzar un festival de quinze dies “the Wigtown book Festival” en el qual hi treballen més de cent voluntaris i unes quantes persones a jornada completa. Hi van triar un director de festival que era periodista, i tot plegat ara mou diners, llibres, i una prosperitat que havien perdut en tancar la destileria en la qual hi treballava mig poble. Han canviat el beure per llegir?, a nosaltres tampoc no ens vindria malament el canvi… però no us penseu que han deixat el bon beure pels llibres, allà ho combinen tot sense manies. Enguany el 25é festival d’allà sorprén encara més pels números. Un altre dia ho explicaré. Nosaltres també vam sorprendre l’any passat pels números. Gairebé que havíem doblat el nombre de llibres venuts. I això vol dir molts llibres bons escampats que, d’una altra manera, no hagueren eixit d’un magatzem o d’unes caixes perdudes qui sap on.

Dissabte comencem, i ho farem amb llibres, naturalment, però també amb un vi, amb música en directe, amb dos músics convidats que seran sorpresa i una autora jove, molt jove, que apunta a investigar de valent en favor dels llibres i els autors imprescindibles.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari