xqb

Una altra campanya lamentable, com la llei electoral, com l’Estat mateix, acaba i ens deixa un seguit de detalls esperpèntics que continuen la tradició hispana: la representació teatral d’un president robant protagonisme, l’OPA d’un banc robant protagonisme, el silenci mediàtic sobre els partits extraparlamentaris robant protagonisme… i un candidat en l’exili a qui li van robar el protagonisme per a convertir-lo en l’antagonista d’aquesta farsa espanyola tan anticatalana com la de fa 300 anys.

Per això, els abstencionistes llueixen tota la força del reiterat desengany i de la frustració que provoquen els nostres polítics (no parlo dels nacionalistes espanyols, evidentment, més aviat dels que es diuen independentistes), però el seu èxit, el de l’abstenció, és més perillós que mai, perquè el seu èxit ens condueix a un nou naufragi català, al cap i a la fi en aquest joc només compten els vots i l’abstenció queda diluïda en la mar de taurons que tots coneixem.

Tal vegada tenim poca informació, i ressentiments, i dubtes, però… hi ha un grup de gent amb valor i amb valors, amb intel·ligència i sobrada preparació, sense por ni ingenuïtat davant la utopia.

Jo no em quedaré a casa, amb el desig de que siguem molts els que fem el mateix  i aquests vots no es perdin, votaré ALHORA… i si malauradament es perden, no podran ser confosos amb una abstenció sempre ambigua i com més va més manipulable.