Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

10 de maig de 2024
0 comentaris

Festival de Canes 2024, Un Certain Regard

La filosofia de la secció Un Certain Regard del Festival de Canes diu, ara, que és la de mostrar un cinema jove, obert a l’experimentació, a la innovació. De fet s’hi han programat 6 primeres òperes primes i films de cineastes emergents. Procedents d’Aràbia Saudí, Bulgària, Còrsega, França, la Xina, Somàlia, Estats Units, Zàmbia, el Japó, Islàndia, l’Índia, Vietnam, Noruega, Letònia… La família és un tema dea moltes d’aquestes pel·lícules: la família i la tradició, la família lligada a clans mafiosos, la família com a responsabilitat individual, les tensions de la família retrobada a la força, el neguit d’una família de mare soltera amb dues filles ben diferents, els secrets que sobreïxen d’una família ran d’un funeral, la família d’un pare desaparegut a la guerra, les famílies d’una canalla que ha topat a l’escola… I hi ha reflectida inquietud juvenil: la noia adolescent que de sobte pot aprendre a entendre i estimar el seu pare, el jove que la viu però que ha de fer-se càrrec de la germaneta petita, les germanes que se’n van a viure amb la mare maníacodepressiva, la parelleta que s’enamoren en ple hivern però els arriba la primavera, la xicota a qui li costa expressar les emocions i en el seu estiu jove topa amb els sentiments, els nois que s’estimen en un país d’on molts se’n van per a poder enviar diners a la seva gent… Hi ha també històries de lligams de persones amb animals: l’expresidiari que emprèn un viatge amb un gos vell conegut, l’advocada que defensa judicialment un gos… I hi ha gats que s’han d’entendre, mal que els pesi, amb d’altres espècies… Un biopic sobre una dona a qui la va salvar la seva vocació artística, el relat de la brega d’un immigrat que ha d’aconseguir els papers, amors entre dones, amors entre homes… Diversitats múltiples, doncs, a les que cal esperar que les hagin tractat cinematogràficament amb l’energia nova, el tarannà innovador i el delit d’experimentació que ens prometen els directius del Festival.

Un Certain Regard.

De Tawfik ALZAIDI, “Norah“. Producció: Aràbia Saudí. Durada: 1h34. Guió: Tawfik Alzaidi, Stephen Strachan. Amb Yagoub Alfarhan, Maria Bahrawi, Aixa Kay. Nota sinòptica: Ambientada a l’Aràbia Saudí als anys noranta, “Norah” és una història profundament commovedora sobre dues ànimes bessones que es troben i descobreixen les forces creatives que els impulsen. Sinopsi: Un nou professor, en Nader (Yagoub Alfarhan), arriba a un poble remot i coneix la Norah (Maria Bahrawi), una noia valenta, que l’inspira i li desperta el talent artístic i la passió. De la mateixa manera, en Nader il·lustra la Norah sobre el món més ampli que hi ha fora del poble i s’adona que ha d’abandonar el seu món per trobar un lloc on la seva imaginació i esperit puguin ser lliures. Aquesta relació canvia les seves vides per sempre. Vídeo: Tràiler VOSA. Informació: El director, Tawfik Alzaidi, ha escrit: Aquesta pel·lícula té lloc al meu país, l’Aràbia Saudita, als anys 90 quan l’art en totes les seves formes, formes i colors no estava permès. Ara tot ha canviat, però va ser un temps que va durar 35 anys. Molts artistes i músics van aturar la seva carrera artística a causa de la pressió exercida sobre ells. Aquesta pel·lícula tracta sobre aquelles persones especials que van aconseguir mantenir viva la seva creativitat tot i ser considerades diferents o alienes per la seva societat en aquell moment. Però aquests artistes van inspirar els artistes d’avui, la nova generació, i el seu treball ara és reconegut a tot el món. Des dels 12 anys tenia una passió per la creativitat i l’art. Sempre intentava entendre per què estava prohibit a la meva societat. Vaig formar part de la primera onada de nous directors saudites que van començar a fer curtmetratges l’any 2006. A l’Aràbia Saudita no hi havia cinema i la gent sempre em deia que no tenia sentit intentar fer pel·lícules aquí. Quan estava pensant en idees per al meu primer llargmetratge, em vaig trobar amb algunes de les històries d’artistes que havien estat suprimits als anys 80 i 90. Les seves històries van ressonar amb mi i em vaig sentir com si estigués en la mateixa situació. Crec que sempre hi ha creativitat dins de les persones que necessita tenir una sortida al món exterior. La creativitat, per a mi, és una eina per comunicar-se entre les persones i ho vull demostrar en aquesta pel·lícula. Per altra banda, la revista ‘Variety’ explica:  “Norah”, que es va estrenar localment al desembre al Festival de Cinema del Mar Roig de l’Aràbia Saudí a Gidda, s’estrenarà internacionalment a la prestigiosa secció Un Certain Regard de Canes, essent la primera pel·lícula saudí que es projecta a Canes i esdevenint un símbol del creixement ràpid de les ambicions cinematogràfiques del regne des que l’Aràbia Saudí va aixecar la prohibició del cinema relacionada amb la religió de 35 anys el 2017. Òpera prima: “Norah” és el primer llargmetratge de l’escriptor i director saudita Tawfik Alzaidi. El guió de la pel·lícula va guanyar un premi del fons de la Comissió de cinema saudita Daw Film Competition, una iniciativa llançada pel Ministeri de Cultura de l’Aràbia Saudita per donar suport i animar la propera generació de cineastes saudites. “Norah” és el primer llargmetratge d’Aràbia Saudita que es va rodar íntegrament a la regió d’Al-Ula, una zona extraordinària de bellesa i patrimoni natural (NorahMovie). Tawfik Alzaidi és un director saudita, amb seu a Riad. Ha escrit, dirigit i produït “Norah”, el seu primer llargmetratge de producció pròpia. Tawfik és considerat un membre líder i influent de la nova onada de cinema a l’Aràbia Saudita. Va començar a dirigir els seus propis curtmetratges l’any 2006. El seu primer curtmetratge “The Fabricated Crime” va guanyar el millor muntatge al Festival de Cinema de Jeddah el 2007 i la seva pel·lícula “The Silence” va guanyar el Gulf Short Film Award al Muscat International Film Festival 2009. El 2010, va escriure i dirigir “Exit” que va guanyar el premi Golden Creative del Sindicat de tècnics de cinema al Líban. El 2014, va escriure i dirigir “Four Colors” amb el suport de Two Four 54 als Emirats Àrabs Units. La pel·lícula es va projectar al Dubai International Film Festival i es va presentar al Dubai Film Market. El 2015, va escriure i dirigir “The Other“, finançat per la Fundació Misk i va guanyar el premi al millor curtmetratge al Festival de Cinema de Riad 2016. La pel·lícula va comptar amb el destacat actor sirià Mohamed Al Qass i l’actor saudita Meshal Almutairi. El 2019 va signar algun episodi de la sèrie televisiva “No Filter“. | VI: Cercamon. Enllaços: Web oficial, IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies.| RESSONS | Menció Especial del Jurat d’Un Certain Regard |

De Konstantin BOJANOV, “The Shameless“. Producció: Bulgària, França, Suïssa, Taiwan, Índia. Durada: 1h55. Guió: Konstantin Bojanov. Amb Omara, Anasuya Sengupta, Mita Vashisht. Sinopsi: La Nadira, de 27 anys, s’escapa en plena nit d’un prostíbul de Delhi després d’haver apunyalat fins la mort un agent de policia abusiu. Troba refugi temporal en una comunitat de treballadores sexuals Devadasi al sud de l’Índia, on agafa el nom indi de Renuka. Allà s’enamora de la Devika, una noia de 17 anys emocionalment fràgil. La seva trobada amb la Renuka durà la Devika a enfrontar-se a la seva mare i rebel·lar-se contra la institució secular i opressiva de les consagracions religioses. Vídeo: Tast. Informació: Konstantin Bojanov és un artista plàstic i cineasta búlgar, que va estudiar a Londres i Nova York, autor de curtmetratges, que va debutar en el llarg amb el documentaal “Invisible” (2005) -la història de sis joves addictes a l’heroïna a Sofia, Bulgària- i va presentar a la Setmana de la Crítica de Canes la seva primera ficció, “Avé” (2011) -en la qual, dos adolescents amb problemes fan autostop per Bulgària-. A continuació va signar el drama “Light Thereafter” (2017) -seleccionat al Festival de Rotterdam, en què Barry Keoghan és en Pavel, un noi emocionalment volàtil i socialment alienat, que ronda per Europa a la recerca del seu ídol, l’enigmàtic pintor Arnaud, i, desesperadament sol, intenta adherir-se a la multitud de personatges que va coneixent pel camí-. Qualifiquen Bojanov com un director amb sensibilitat que explora històries de personatges marginals (SortirÀParis).  | VI: Urban Sales. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Cineuropa-el projecte (esp).| RESSONS. | Premi a la Millor Actriu (Anasuya Sengupta) d’Un Certain Regard |

De Julien COLONNA, “Le Royaume“. Producció: França (Chi-Fou-Mi Productions*). Durada: 1h48. Guió: Julien Colonna, Jeanne Herry. Amb Ghjuvanna Benedetti, Saveriu Santucci, Anthony Morganti. Sinopsi: Còrsega, 1995. La Lesia (Ghjuvanna Benedetti) viu el seu primer estiu d’adolescent. Un dia, un home irromp i la porta amb moto a una vil·la aïllada on troba el seu pare, amagat, envoltat dels seus homes. Esclata una guerra a la comunitat i el llaç s’estreny al voltant del clan. La mort colpeja. Aleshores comença una persecució durant la qual pare i filla aprendran a mirar-se, entendre’s i estimar-se. Informació: Òpera prima. Julien Colonna, nascut a Còrsega, és cineasta, escriptor i fotògraf, conegut pel multipremiat curt “Confession” (2015) -amb Anne Parillaud, ambientat en un món post-apocalíptic en què una ànima perillosa persegueix la seva propera víctima quan es troba cara a cara amb l’absolució-, la minisèrie ‘Brutal: Taste of Violence‘ (2016) i la seva col·laboració amb Dazed [Digital] en el retrat feminista [documental] de la fotògrafa xinesa [Luo Yang] “Luo Yang’s Girls” (2019) i la visió de la feminitat a l’Àsia actual (Imdb). Ha dirigit també els 6 episodis de la minisèrie ‘Gloria‘ (2021) -en què l’actriu Cécile Bois és una mare de tres fills, en un petit poble de la Bretanya, que veu la seva vida capgirada quan el marit se’n va a treballar un matí i no en torna mai més-. | VI: Goodfellas. DF: Ad Vitam. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies.| RESSONS |

De Louise COURVOISIER, “Vingt Dieux!“ / “Holy Cow”. Producció: França (Agat Films & Cie). Durada: 1h30. Guió: Louise Courvoisier, Théo Abadie. Amb Clément Favreau, Luna Garret, Mathis Bernard, Dimitri Baudry. Sinopsi: En Totone (Clément Faveau), de 18 anys, passa la major part del temps bevent cerveses i anant a les sales de ball del Jura amb la colla d’amics. Però la realitat el posa al dia: ha de cuidar la seva germana petita de 7 anys i trobar la manera de guanyar-se la vida. Aleshores se li posa al cap de fabricar el millor formatge comté de la comarca, amb el qual guanyaria la medalla d’or al concurs agrícola i 30.000 euros. Informació: Òpera prima. Nascuda el 1994, Louise Courvoisier va créixer al Jura abans d’estudiar cinema a la Cinéfabrique de Lió. El seu curtmetratge de graduació, “Mano a Mano“, va guanyar el primer premi a la Cinéfondation de Canes el 2019 -l’Abby i el Luca, una parella d’acròbates de circ, van de poble en poble per actuar a l’escenari, però la seva relació romàntica es deteriora i durant un viatge en autocaravana a la següent sala d’espectacles, hauran d’enfrontar-se als seus problemes i intentar recuperar la confiança mútua-. “Vingt Diuex!” és el seu primer llargmetratge de ficció: una epopeia sentimental i formatgera ancorada al poble de la seva infantesa. | VI: Pyramide. DF: Pyramide. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies.| RESSONS. | Premi de la Joventut -Un Certain Regard- |

De Lætitia DOSCH, “Le procès du chien” / “Dog on Trial” (“Who Let The Dog Bite?”). Producció: Suïssa, França. Durada: 1h25. Guió: Anne-Sophie Bailly, Lætitia Dosch. Amb Lætitia Dosch, François Damiens, Jean-Pascal Zadi, Anne Dorval, Pierre Deladonchamps, Anouk Grinberg, Bouli Lanners. Nota sinòptica (llarga): L’Avril, una jove advocada especialitzada en la defensa d’animals, està disposada a fer qualsevol cosa per salvar el seu client, un gos reincident, de la pena de mort. Entre la creença en la justícia i les dificultats creixents per aguantar el menyspreu dels humans pels animals, és aquest gos qui ajudarà l’Avril a acceptar la seva complexitat humana. Sinopsi: L’Avril, una advocada abonada a les causes perdudes, es va prometre a ella mateixa: guanyaré el meu proper cas! Però quan en Dariuch, un client tan desesperat com la seva causa, li demana que defensi el seu fidel company Cosmos, les conviccions d’Avril agafen cos. Aleshores comença un judici tan inesperat com agitat: el judici del gos. Informació: Comèdia, òpera prima de l’actriu (de cinema, TV i teatre) i directora teatral francosuïssa Lætitia Dosch, que també ha publicat diversos articles a ‘Cahiers du Cinéma’. | VI: Mk2. DF: The Jokers Films. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies.| RESSONS | Palm Dog 2024 |

De Judith GODRÈCHE, “Moi Aussi“. Producció: França. Any: 2024. Durada: 0h17. Apunt d’aquest blog relacionat amb el film: El Festival de Canes 2024 s’aixopluga davant l’onada del #MeToo francès. | RESSONS |

De GUAN Hu, “Black Dog” / “Gou Zhen”. Producció: Xina (Huayi Brothers*). Durada: 1h46. Guió: Rui Ge, Guan Hu. Amb Jia Zhangke, Eddie Peng, Liya Tong, Zhang Yi, Hong Yuan. Sinopsi: A la vora del desert de Gobi, al nord-oest de la Xina, en Lang torna a la seva ciutat natal després de ser alliberat de la presó. Tot treballant amb l’equip local de patrulla canina per netejar la ciutat dels gossos de carrer abans dels Jocs Olímpics de 2008, havia establert una connexió poc probable amb un gos negre. Aquestes dues ànimes solitàries ara emprenen un nou viatge juntes. Vídeo: Tast. Informació: Guan Hu, graduat de la promoció de l’any 1991 de l’Acadèmia de Cinema de Beijing, es va convertir en el director més jove del Beijing Film Studio. A la dècada de 1990, en Guan va dirigir un bon grapat de pel·lícules fent-se un nom com a veu important de la sisena generació, sobretot amb el seu debut, “Dirt” / “Tou fa luan le” (1995) -nens que creixen junts en un pati de Pequín fan diverses carreres-. Es tracta d’un cineasta amb més de vint títols, entre pel·lícules i sèries televisives, que ha freqüentat molt festivals asiàtics, especialment xinesos, tot i que el 2009 va tenir “Don niu” seleccionat a Orizzonti de la Mostra de Venècia -es tracta d’un drama en què un camperol xinès té la responsabilitat de protegir la vaca lletera especial del seu poble durant un hivern especialment dur el 1940-. De la seva filmografia se’n destaca els drames “Mr. Six” / “Lao pao er” (2015) -en què un home molt respectat que viu al que queda de l’antic Beijing intenta exonerar el seu fill dels seus mals amb els seus propis mètodes i creences- i “The Eight Hundred” / “Ba bai” (2020) -ambientada a Shanghai el 1937, quan 800 soldats xinesos van lluitar sota setge des d’un magatzem al mig del camp de batalla de la ciutat, completament envoltats per l’exèrcit japonès-. | VI: Playtime. DF: Memento Films Distribution. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies.| RESSONS | L’actor Eddie Peng, Grand Prix de la Palm Dog 2024, Premi Un Certain Regard |

De Mo HARAWE, “The Village Next To Paradise“. Producció: Somàlia (Maanmaal CC*), Àustria (FreibeuterFilm*), França (Kazak Productions*), Alemanya (NiKo Film*). -. Durada: 2h13. Guió: Mo Harawe. Amb Ahmed Ali Farah, Anab Ahmed Ibrahim, Ahmed Mohamud Saleban. Nota sinòptica: En un poble de Somàlia ventós, una família recentment reunida ha de navegar entre les seves diferents aspiracions i el complex món que l’envolta. L’amor, la confiança i la resiliència els impulsaran en el camí de les seves respectives vides. Sinopsi: En un poble perdut enmig del desert de Somàlia, en Mamargade, un pare solter, fa feines ocasionals per sobreviure. La seva germana, l’Araweelo, es va refugiar amb ell després d’una convulsa disputa domèstica. El potencial d’en Cigaal, el fill d’en Mamargade, s’ignora a causa de la situació en el si de la intimitat d’aquesta fràgil família. En Mamargade i la seva germana confien mútuament, però no haurien triat viure junts si les circumstàncies no els haguessin obligat a fer-ho. El dia a dia d’aquesta família és inseparable de la situació sociopolítica d’un país ple de disturbis polítics, desastres naturals i el llegat del colonialisme. Informació: Òpera prima del fins ara curtmetratgista Mo Harawe, autor de films com “Life on the Horn” (2020) -seleccionat al Festival de Locarno: durant més d’una dècada, els residus tòxics s’han llençat il·legalment a la costa de Somàlia. El terratrèmol i el tsunami del 2004 van fer malbé els contenidors tòxics i van vessar-ne residus, fet que va provocar la propagació de malalties. Molta gent se’n va anar dels seus pobles però alguns s’hi van quedar i van viure-hi amb les conseqüències– i “Will My Parents Come to See Me” (2022), en competició a la Berlinale i Grand Prix al festival de curts de Clermont-Ferrand -una policia somali experimentada torna a acompanyar un jove intern pels procediments del sistema de justícia del país-. | VI: Totem. DF: Jour2Fête. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, AustrianFilms (ang).| RESSONS |

D’ Ariane LABED, “September Says” (“Sisters”) / “Soeurs”. Producció: Anglaterra, Irlanda, Grècia, Alemanya, França. Durada: 1h38. Guió: Ariane Labed, adaptació de la novel·la gòtica ‘Sisters‘, de Daisy Johnson. Amb Mia Tharia, Pascale Kann, Rakhee Thakrar, Barry John Kinsella, Cal O’Driscoll, Niamh Moriarty, Amelia Valentina Pankhania, Shane Connellan. Nota sinòptica: Dues germanes se’n van a pagès amb la seva mare maníacodepressiva. Sinopsi: Les germanes July i September són carn i ungla, tot i que molt diferents: la September és protectora i desconfiada dels altres, mentre que la July és oberta i curiosa. La seva dinàmica preocupa a la seva mare soltera, Sheela, que no sap què fer-ne. Quan expulsen la September de l’escola, deixen que la July s’espavili sola i comença a afirmar la seva pròpia independència, cosa que no passa desapercebuda per a September. La tensió entre les tres dones augmenta quan es refugien en una antiga casa de vacances a Irlanda, on la July veu que el seu vincle amb la September canvia de maneres que no pot entendre ni controlar del tot, i una sèrie de trobades surrealistes posen a prova la família fins al límit. Informació: Òpera prima de l’actriu Ariane Labed, grega que va crèixer entre França i Alemanya, dona de Yorgos Lanthimos a la vida real, premiada com a Millor Actriu a Venècia 2010 (pel seu paper a “Attenberg“) i a Locarno 2014 (pel seu treball a “Fidelio: Alice’s Odyssey“) i que va tenir el seu curtmetratge “Olla” (2019) seleccionat a la Quinzena dels Realitzadors de Canes. | VI: The Match Factory. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies.| RESSONS |

De Boris LOJKINE, “L’Histoire de Souleymane“ / “The Story of Souleymane”. Producció: França (Unité). Durada: 1h32. Guió: Boris Lojkine, Delphine Agut. Amb Abou Sangare, Nina Meurisse, Alpha Oumar Sow, Emmanuel Yovanie. Sinopsi: Mentre pedala pels carrers de París per a lliurar àpats, en Souleymane (Abou Sangare) va repetint la seva història. En dos dies, ha de superar l’entrevista de sol·licitud d’asil, clau per obtenir els papers. Però en Souleymane no està preparat. Informació: Professor associat de filosofia, autor d’una tesi sobre “Crisi i història”, en Boris Lojkine decideix, al final de la seva tesi, abandonar la universitat. Tanca els llibres i se’n va al Vietnam, on havia viscut anteriorment i on va aprendre la llengua, per viure l’aventura. Hi va fer dos documentals, “Ceux qui restent” (2001) i “Les Âmes errantes” (2005), dues pel·lícules que expliquen, per la banda vietnamita, el dol impossible dels homes i dones les vides dels quals va ser travessada per la guerra. Amb “Hope (2014)”, la seva primera ficció, canvia de continent per submergir-se a l’Àfrica dels emigrants. La pel·lícula es va presentar a la Setmana de la Crítica de Canes i va rebre desenes de premis a festivals internacionals (sobretot 2 Valois al festival d’Angoulême). El 2019, “Camille” va rebre el Premi del Públic a la Piazza Grande del Festival de Locarno, així com el Valois i el Lumière a la millor actriu per Nina Meurisse. Presentada al Festival de Cannes 2024 a la secció Un Certain Regard, “L’Histoire de Souleymane” és la seva tercera pel·lícula. Pel·lícules de Boris Lojkine disponibles a FilminCat. | VI: Pyramide Int. DF: Pyramide. EF: 27.11.2024. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies.| RESSONS | Premi del Jurat d’Un Certain Regard  i Premi al Millor Actor (Abou Sangaré) d’Un Certain Regard |

De Roberto MINERVINI, “Les damnés” / “The Damned”. Producció: Itàlia, Bèlgica, EUA. Durada: 1h28. Guió: Roberto Minervini. Amb Jeremiah Knupp, René W. Solomon, Cuyler Ballenger, Timothy Carlson, Noah Carlson, Judah Carlson. Sinopsi: Hivern de 1862. Durant la Guerra Civil, l’exèrcit dels Estats Units envia una companyia de voluntaris a l’Oest per a patrullar regions inexplorades. A mesura que la seva missió canvia de curs, qüestionen el significat del seu compromís. Informació: Nascut a Itàlia, doctor en Història del Cinema i professor de Direcció i Guió de documentals, Roberto Minervini la fa entre Itàlia i els EUA. Després d’haver dirigit diversos curtmetratges, va debutar en el llargmetratge amb el drama “The Passage” (2011) -en el qual tres persones es reuneixen per casualitat i fan un viatge per carretera a l’oest de Texas, on les seves vides canvien per sempre, i, al repartiment, ja hi apareixen un bon grapat de ‘Carlson’-. La seva següent pel·lícula, “Low Tide” / “Bassa marea” (2012) -considerat el segon film de la trilogia texana d’en Minervini, conjuntament amb l’anterior i el següent, i en el qual un nen de 12 anys viu amb la seva mare, una dona soltera, i ha de fer-se càrrec no només de les tasques de la llar, sinó també de la seva mare, que treballa com a conserge en una residència de gent gran, i freqüenta fins i tot amics ocasionals que de vegades porta a casa: de fet, mare i fill viuen vides separades i el nen passa el dia sol-, es va presentar a Orizzonti de la Mostra de Venècia. I tancant la trilogia, “Stop the Pounding Heart” (2013) -documental que explora l’adolescència, la família, els valors socials, els rols de gènere i la religió al sud d’Amèrica rural, seguint una xicota que creix en una família de criadors de cabres, els pares de la qual eduquen a casa els seus dotze fills, en els estrictes preceptes de la Bíblia, i ella, com les seves germanes, ha d’aprendre a ser una dona pietosa, al servei dels homes, i mantenir intacta la seva puresa emocional i física fins al matrimoni; però quan coneix en Colby, un noi entusiasta del rodeo, qüestiona l’única forma de vida que ha conegut- es va projectar en Sessió Especial al Festival de Canes. Tot seguit va tornar a Canes (Un Certain Regard) amb el documental “The Other Side” (2015) -en un territori invisible, al marge de la societat, a la frontera entre la il·legalitat i l’anarquia, viu una comunitat que pateix i s’enfronta a una amenaça: caure en l’oblit. Veterans desarmats, adolescents taciturns, drogodependents que busquen en l’amor una sortida a la seva addicció, veterans de les forces especials encara en guerra amb el món, dones joves i futures mares a la deriva, gent gran que no ha perdut les ganes de viure: En aquesta humanitat amagada, s’obren els abismes de l’Amèrica actual-. I el 2018 va competir a la Mostra de Venècia amb “What You Gonna Do When the World’s on Fire?” -documental sobre els membres d’una comunitat afroamericana del sud dels Estats Units en les profunditats de la seva vida quotidiana, sacsejades per una sèrie d’assassinats sagnants durant l’estiu del 2016. Tres històries paral·leles d’individus que lluiten cada dia per la justícia, la dignitat i la supervivència, amb la consciència de pertànyer a una raça que mai ha deixat de ser objecte d’explotació, discriminació i violència des dels temps de l’esclavitud. Al rerefons, la protesta de les New Black Panthers contra la brutalitat policial, arran del linxament de dos nois a Mississipí-. Pel·lícules de Roberto Minervini disponibles a Filmin.| VI: Les Films du Losange. DF: Les Films du Losange. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies.| RESSONS-només enllaços | Premi Millor Direcció d’Un Certain Regard (ex-aequo amb Rungano Nyoni) |

De Rungano NYONI, “On Becoming A Guinea Fowl“. Producció: Zàmbia, Anglaterra, Irlanda. Durada: 1h35. Fotografia: David Gallego. Nota sinòptica: comèdia dramàtica que explora les relacions humanes a Zàmbia i Guinea. Sinopsi: En una carretera deserta, enmig de la nit, Shula es troba amb les restes del seu oncle. Mentre es prepara un funeral, Shula i les seves cosines treuen a la llum els secrets enterrats de la seva família de classe mitjana zambiana. Informació: En aquesta pel·lícula surrealista i vibrant, la cineasta Rungano Nyoni investiga les mentides que ens diem a nosaltres mateixos (Festival). Rungano Nyoni va néixer a Lusaka, Zàmbia i va créixer a Gal·les. Es va graduar a la Universitat de les Arts de Londres. Ha dirigit nombrosos curtmetratges, com “The List“, que va guanyar un BAFTA Cymru i “Mwansa the Great“, que va ser nominada a un BAFTA. Va coescriure “The Mass of Men“, que va guanyar un Lleopard d’Or a Locarno. El seu darrer curtmetratge “Listen“, codirigit i presentat al programa de la Quinzena de Realizadors a la Nordic Factory, va ser nominat a l’Oscar. Rungano era resident de la Cinéfondation l’any 2013. Va presentar la seva òpera prima “I Am Not a Witch” (2017) a la Quinzena dels Realitzadors de Canes, abans de ser multinominada i pluripremiada als BIFA i guardonada amb el BAFTA al millor debut britànic de l’any -ambientada en una comunitat remota de Zàmbia, on la Shula, una nena de 9 anys, és acusada de bruixeria i condemnada a viure lligada amb una cinta en un campament de bruixes, amb un encanteri: si es talla la cinta, serà maleïda i es convertirà en una cabra blanca-. El 2020, ha dirigit 1 episodi de la sèrie televisiva ‘Homemade‘. El 2023 va ser membre del Jurat Internacional del Festival de Canes. | VI: A24. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies.| RESSONS-només enllaços | Premi Millor Direcció d’Un Certain Regard (ex-aequo amb Roberto Minervini) |

De Hiroshi OKUYAMA, “My Sunshine” / “Boku No Ohisama”. Producció: Japó, França. Durada: 1h30. Guió: Hiroshi Okuyama. Amb Keitatsu Koshiyama, Kiara Nakanishi, Sosuke Ikematsu. Sinopsi: A l’illa d’Hokkaido, l’hivern és la temporada d’hoquei per als nois. En Takuya, per la seva banda, està sobretot captivat per la Sakura, que acaba d’arribar de Tòquio i està assajant seqüències de patinatge artístic. Intenta maldestrament d’imitar-la tan bé que l’entrenador de la Sakura, tocat pels seus esforços, decideix entrenar-los com a duet per a una propera competició… A mesura que avança l’hivern, una harmonia s’estableix entre ells dos malgrat les seves diferències. Però les primeres neus es fonen i arriba la primavera, inevitablement. Informació: Hiroshi Okuyama va guanyar el Premi de Millor Nou Director al Festival de Sant Sebastià, amb “Jesus” / “Boku wa Iesu-sama ga kirai” (2018) -quan la família d’en Yura se’n va de Tòquio a pagès, ell entra en una escola cristiana, una religió de la qual no en sap res. En Yura brega per entendre l’estructura de l’escola i el comportament dels estudiants quan un Jesús en miniatura entra a la seva vida-. “My Sunshine” és el seu segon llargmetratge i, en presentar-lo ha declarat: A “Jesus”, el meu primer llargmetratge, em vaig basar en la meva pròpia experiència infantil. Aquesta va ser una oportunitat per adonar-me que encara tinc molts records de la meva infantesa, però que són fràgils i tendeixen a desaparèixer dia a dia. Han passat tres anys des de la meva última pel·lícula. Des d’aleshores he fet anuncis, vídeos musicals i pel·lícules per a televisió però el meu desig de cinema hi és. Vull aprofitar que encara tinc presents les olors de la infantesa per a aquesta nova pel·lícula. (.) La meva ambició és mostrar a la pantalla una pel·lícula senzilla i poètica, mai explicativa. Vull posar dramatisme a tot el que apareix a la pantalla i a través d’això, vull que l’espectador pugui recordar les emocions de la seva infantesa com un tresor per al present. Pel·lícules de Hiroshi Okuyama disponibles a Filmin. | VI: Charades. DF: Art House. EF: 25.12.2024. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies.| RESSONS |

De Rúnar RÚNARSSON, “When the light breaks“ / “Ljósbrot”. Producció: Islàndia, EUA, França, Croàcia. Durada: 1h22. Guió: Rúnar Rúnarsson. Amb Elín Hall, Mikael Emil Kaaber, Katla Njaálsdóttir, Baldur Einarsson, Águst Wigum, Gunnar Kristjánsson. Nota sinòptica: Una jove estudiant d’art, l’Una (Elín Hall), veu la seva vida capgirada durant un llarg dia d’estiu a Reykjavík. Sinopsi: Quan clareja (‘when the light breaks’) en un llarg dia d’estiu a Islàndia. D’una posta de sol a l’altra, l’Una, una jove estudiant d’art, que guarda un secret, incapaç d’expressar plenament les seves emocions, es troba amb l’amor, l’amistat, el dolor i la bellesa.  Rúnar Rúnarsson va nàixer a Reykjavík, Islàndia, però va viure 7 anys a Dinamarca, on es va graduar a l’Escola de Cinema Danesa el 2009. A Islàndia va tornar-hi per a rodar el seu primer llargmetratge, “Volcano” / “Eldfjall” (2011), relat iniciàtic… d’un home de 67 anys, història d’amor que tracta sobre les opcions del passat i les dificultats que ens trobem en el present per abraçar el futur, que es va presentar a la Quinzena dels Realitzadors. Anteriorment havia tingut una notable carrera d’autor de curtmetratges: “The Last Farm” / “Síðasti bærinn” (2004) va estar nominat a l’Oscar -en una vall remota i escombrada pel vent d’algun indret dels paisatges accidentats d’Islàndia, una parella d’ancians solitaris es prepara per a l’hivern que ve-; “Two Birds” / “Smáfuglar” (2008) va ser seleccionat a la Competició de Curts del Festival de Canes -en una nit lluminosa d’estiu, una colla d’adolescents passa de la innocència a la dura realitat de l’edat adulta-, i “Anna” (2009) es va projectar a la Quinzena dels Realitzadors -una nena de dotze anys que viu en un petit poble de pescadors és en un punt d’inflexió de la seva vida: El món que l’envolta està canviant, i ella també-. El seu segon llarg, “Sparrows” (2015) -relat iniciàtic sobre un noi de 16 anys, que, després d’haver estat vivint amb la seva mare a Reykjavík, l’envien de tornada a la remota regió dels fiords occidentals per viure amb el seu pare, on haurà de bregar amb la difícil relació que manté amb el pare i troba canviats els seus amics de la infància- va guanyar la Petxina d’Or de Sant Sebastià i el seu tercer, “Echo” (2019) -la vida quotidiana a Islàndia al voltant de l’època nadalenca: 56 vinyetes plenes d’alegria, pena i situacions que ens fan pensar-, va ser seleccionat a la Competició Internacional de Locarno, on s’endugué el Premi de la Joventut.  Pel·lícules de Rúnar Rúnarsson disponibles a FilminCat i a Filmin. | VI: The Party Film Sales. DF: Jour2Fête. EF: 18.12.2024. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies. | Pel·lícula inaugural d’ Un Certain Regard 2024 | RESSONS |

De Céline SALLETTE, “Niki“. Producció: França (Cinéfrance Studios, Wild Bunch Production). Durada: 1h38. Guió: Céline Salette, Samuel Doux. Amb Charlotte Le Bon, Damien Bonnard, Marie Zabukovec, Judith Chembla, John Robinson, Quentin Dolmaire. Sinopsi: Biopic. El 1952, Niki de Saint Phalle té vint-i-tres anys, és model, aspirant a actriu, casada amb Harry, un jove encantador, i mare de Laura, una nena de dos anys. Junts, han fugit a França des d’una Amèrica que s’enfonsa en l’espiral paranoica del macartisme, i els seus pares tenen pressa per fer-los encaixar. París els submergeix en l’entusiasme, però no per molt de temps. Records llunyans i aterridors comencen a sorgir en Niki. La seva vocació artística serà la seva salvació. Informació: Catherine Marie-Agnès Fal de Saint Phalle, rebatejada Niki per la seva mare als quatre anys, va decidir dedicar-se plenament a l’art l’any 1953. Unint-se al grup dels Nous Realistes –que incloïa l’artista suís Jean Tinguely, amb qui es va casar per segona vegada el 1971 -, Niki de Saint Phalle va produir les seves primeres pintures de Tirs el 1961, va començar a crear les seves famoses escultures feministes Nanas en paper encolat i resina el 1964, abans de treballar a partir dels anys 1970 en projectes d’instal·lacions monumentals com el Jardin des Tarots a Itàlia o la Font Stravinski de París. Va dirigir la pel·lícula experimental Daddy en col·laboració amb el director Peter Whitehead el 1972 (AlloCiné). Òpera prima de l’actriu Céline Sallette. | VI: Pulsar Content. DF: Wild Bunch*. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Variety (ang).| RESSONS |

De Sandhya SURI, “Santosh“. Producció: Anglaterra (Good Chaos*), Índia (Suitable Pictures), Alemanya (Razor Films*), França (Haut et Court). Durada: 2h. Guió: Sandhya Suri. Amb Shahana Goswami, Sanjay Bishnoi. Nota sinòptica: Neo-noir ambientat a l’Índia. Sinopsi: A l’interior corrupte del nord de l’Índia, una jove vídua, Santosh (Shahana Goswami), hereta la feina del seu marit com a agent de policia. Quan el cos d’una noia es troba en un pou, es veu obligada a enfrontar-se a la brutalitat que l’envolta i a la violència que hi ha al seu interior (Sundance Directors Lab, 2016). Informació: Sandhya Suri és una escriptora i directora britànico-índia que viu a Londres. Llicenciada en matemàtiques pures, va rebre una beca per estudiar documental a The National Film and Television School. El seu llargmetratge documental “I for India” es va estrenar a la secció World Competition del Festival de Cinema de Sundance, es va projectar en més de 20 festivals internacionals i va obtenir diversos premis abans d’estrenar-se en cinemes amb elogis de la crítica al Regne Unit i als Estats Units. Suri també va participar al Drishyam 2015 | Laboratori de guionistes de Sundance (Sundance Directors Lab, 2016). | VI: Mk2. DF: Haut et Court. EF: 17.07.2024. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, ScreenDaily-IMDB (ang), CrewUnited (ang).| RESSONS |

De Minh Quý TRƯƠNG, “Viêt and Nam“. Producció: Vietnam, Filipines, Singapur, França, Països Baixos, Itàlia, Alemanya, EUA. Durada: 2h09. Nota sinòptica: Dos carboners somien amb un futur millor a la superfície i ultramar. Sinopsi:  En Nam i en Việt s’estimen. Tots dos són miners, treballant a 1.000 metres sota terra, on el perill espera i predomina la foscor. En els breus moments de respir, en l’esgotament dels cossos masculins, es besen. El poble on viuen viu del carbó. La mare d’en Nam recull els residus de carbó de les mines per fer briquetes. El carbó els permet guanyar-se la vida, mentre contamina la terra i el mar. En Nam, com altres joves, tanmateix ha decidit anar-se’n del país. Moltes famílies surten de la pobresa gràcies als diners que reben dels familiars que treballen a l’estranger, la majoria immigrants il·legals. En Nam coneix un agent que pot passar gent a l’estranger en contenidors. El pare d’en Nam, un soldat que va morir a la guerra, visita els somnis de la seva mare per dir-li on va morir. Un matí, en una cova costanera, en Nam sagna quan hi entrae en Việt. Veient la sang, en Nam li diu a en Việt: “Vaig veure el meu pare, un home sense rostre, quan estava a punt d’ejacular”. En Nam, la seva mare i en Viêt van cap al sud, cap a l’antic camp de batalla, per a trobar les restes del seu pare (L’Atelier). Informació: Sempre m’he preguntat sobre les maneres en què un individu podria estar íntimament connectat amb la Història, fins i tot sense ser-ne conscient. M’imagino un jove vivint esdeveniments estranys; com un peix, neda en els corrents de la Història, on passat, present i futur s’han fusionat en un sol; aquesta és la premissa d’aquesta pel·lícula, “Viêt i Nam”. Veig “Viêt i Nam” com una pel·lícula sobre les connexions íntimes entre un individu i una Història no resolta, entre la realitat i la seva reverberació: esperança, entre gèneres-homosexualitat, aquí i allà… Aquesta pel·lícula és la meva resposta personal a l’ambigua Història del país. En essència, “Viêt i Nam” és una història d’amor, una història d’amor embruixada pel fantasma de (la) Història. (L’Atelier). Projecte presentat a L’Atelier de la Cinéfondation. Vídeo: Tast VOSF. TRUONG Minh Quý (Vietnam, 1990) va néixer a Buon Ma Thuot, una petita ciutat de les terres altes centrals del Vietnam. A les seves pel·lícules, experimenta combinant conceptes i imatges abstractes amb improvisacions realistes durant el rodatge. És un antic alumne de l’Acadèmia de Cinema Asiàtic de 2012 (Festival Internacional de Cinema de Busan) i de la Berlinale Talents de 2016. Les seves pel·lícules han estat seleccionades per a festivals i exposicions internacionals de cinema com ara el Locarno International Film Festival, New York Film Festival, Clermont-Ferrand Film Festival, International Short Film Festival Oberhausen, IFFR, Busan International Film Festival i Les Rencontres Internationales Paris/Berlin. Va guanyar el principal Premi d’Art al 20è VideoBrasil (São Paulo) l’any 2017. El seu segon llargmetratge, “The Tree House” (2019), es va estrenar al Festival de Locarno, on va ser aclamat com “una de les tres millors estrenes del festival” per MUBI. i “una singular oda fascinant a la memòria i al cinema” de The Film Stage. La pel·lícula es va presentar als principals festivals d’arreu del món. “Viêt and Nam” és el seu tercer llargmetratge. | Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Tous les pojets de L’Atelier (fr), IFFR-Introducing “Viet and Nam” (ang).| RESSONS |

De Halfdan ULLMANN TØNDEL, “Armand“. Producció: Noruega (Eye Eye Pictures*), Països Baixos, Suècia, Alemanya (One Two Films). Durada: 1h56. Guió: Halfdan Ullman Tøndel. Amb Renate Reinsve, Ellen Dorrit Peterson, Øystein Røger,  Thea Lambrechts Vaulen, Endre Hellestveit, Vera Veljovic. Sinopsi: Hi ha un incident a l’escola, entre l’Armand i en Jon, amics de sis anys d’edat, i la direcció en convoca els pares. Però a tothom li costa explicar què va passar realment. Els relats dels nens entren en conflicte, els seus punts de vista xoquen, fins al punt de sacsejar les certeses dels adults… Informació: Òpera prima de Halfdan Ullmann Tøndel (nét de Liv Ullmann i Ingmar Bergman, fill de Linn Ullmann), que va estudiar Direcció a la Westerdals School of Arts. Va debutar amb el curtmetratge “Bird Hearts” (2015) [-una pel·lícula sobre rols de gènere i gelosia, sexe i família, i el poder complicat de les històries que expliquen els amants-] (..). Halfdan va ser seleccionat com un dels deu cineastes europeus a veure el 2015 per European Film Promotion en col·laboració amb Variety. [El 2017 va dirigir el curt “Fanny” -la Fanny té vint anys i acaba d’arribar a la seva ciutat natal per a començar el curs a la Universitat local. Durant la setmana d’orientació estudiantil, ella brega per establir llaços amb els altres estudiants i decideix reprendre una vella amistat-]. En els darrers anys, ha estat treballant amb el llargmetratge Armand i la sèrie de televisió ‘How to Ruin a Friendship’ per a Yellowbird, l’últim d’aquests Halfdan va coescriure amb Janne Heltberg i Nader Khademi. | VI: Charades. DE: Avalon. DF: Tandem. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Norwegian Film Institute (ang).| RESSONS |

De Gints ZILBALODIS, “Flow“. Producció: Letònia (Dream Well Studio*), Bèlgica (Take Five), França (Sacrebleu Productions). Durada: 1h25. Film d’animació. Guió: Gints Zilbalodis, Matiss Kaza, Ron Dyens. Nota sinòptica: Un gat, una mica individualista i ansiós davant la pujada de les aigües, es troba amb un lèmur, un labrador, un capibara i un ocell que, davant l’adversitat, no tindran més remei que cooperar. Sinopsi: Un gat obstinadament independent es desperta en un univers envaït per l’aigua on tota vida humana sembla haver desaparegut. Troba refugi en un vaixell amb un grup d’altres animals. Però portar-s’hi bé demostra ser un repte encara més gran per a ell que superar la por a l’aigua i sobreviure a la inundació. Ara tothom haurà d’aprendre a superar les seves diferències i adaptar-se al nou món que se li imposa. Vídeo: Tast. Gints Zilbalodis  és un cineasta i animador letó. La seva fascinació pel cinema va començar a una edat primerenca veient pel·lícules clàssiques i fent curts i anuncis publicitaris. Ha realitzat 7 pel·lícules [comptant-hi “Flow”] en diversos formats, com ara animació dibuixada a mà, animació en 3D i acció en viu i sovint barrejant la seva estètica característica (Imdb). Després de dirigir 5 curtmetratges va debutar amb el llarg “Away” (2019), que també en va escriure el guió, gravar la partitura i fer-ne l’animació (amb el programa informàtic Maya) i el va presentar al prestigiós Festival d’Annency -un nen i un ocellet van per una illa estranya intentant de tornar a casa-. | VI: Charades. DF: UFO Distribution. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies. | RESSONS |

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!