Primavera a la Font del Pic 2
En el poble que m’ha afillat batega enamorada
la font del Pic, incessant doll nutrient,
casal de tardes verdejants, de rossinyol i merles
i cridadissa al bardissar que clou l’esplanada
i que una primavera òrfena de pluges, encara
abilla d’espès fullatge.
Al bell mig el pont, llenguatge universal, travessa
el rierol inert i assoleix els borrons, verdes llumenetes
enceses renaixents, que les gebrades de les passades
albes han sembrat sota els freixes arran la clariana.
L’hivern es desinfla i sota els avets seriosos arrecerats,
seu la tarda que va omplint aquest present
que s’esventa al meu davant i es fa estimar,
al poble que m’ha afillat.
Eduard Casas
Maig 2024
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!