UN BARRET DE PALLA D’ITALIA

barret de palla 3 gener 2015

 Imatge: un instant dels assajos

El dramaturg francès Eugène Labiche (París, 1815-1888) va revitalitzar el gènere del vodevil i a l’agost e 1855 va estrenar “un barret de palla d’Itàlia”. L’agudesa en l’observació, l’absurd, els jocs escènics, l’acció trepidant, el disseny dels personatges … i en definitva un plantejament novedós en fan tot un univers teatral…

I si voleu saber de que va, haureu de venir a veure-ho. D’un fet irrisori i potser intranscendent en van sorgint uns personatges disbauxats, però molt ben dibuixats, molt inserits en el mecanisme teatral que, amb ma mestre, va desenvolupant en Jordi Pons-Ribot……

I l’absurd…. l’absurd total a dalt de l’escenari….

Un desori mil·limetrat, amb gaudi de l’esperit que bé ens mereixem un esbarjo….

Potser mai com ara necessitem un bon esbarjo ….

I poder veure dalt de l’escenari que, davant dels darrers fets del nostre país potser el que veureu no deixa de ser una obra assenyada i l’absurd està al carrer….

En definitiva:

Podreu veure com una dona casada que ha anat a passejar amb el seu amic el capità, ha deixat  penjat en un arbre el seu barret de palla d’Itàlia, que és un regal especial del seu gelós marit. I la mala sort vol que per allà passi, dalt d’un carro tirat per un cavall afamat, un nuvi que d’aquí a una hora es casa, i que el seu cavall es mengi aquell barret. I llavors el capità, amb la mà a l’espasa, exigeix al nuvi que abans de casar-se en compri un d’igual…… i així…..

… fins el desori total, fins al desori final……

I un consell, si voleu gaudir de l’obra, potser, potser, haureu de venir dues vegades, perquè creiem que la primera, les rialles us privaran de copsar el text …. en la seva absurditat……

Apali!! A xalar de valent !!!!

Nota: Ja posaré les dades de representació, però estrenem el dia 23 de gener a les 9 de la nit al teatre principal a Arenys de Mar….

I si voleu comprar entrades, podeu passar i començar a fer-ho!

2016-01-04 22.50.09

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari