SEIXANTA-DOS
Publicat el 4 de juny de 2011 per ramonverdaguer
Foto: el gros de cal ferrer, a les calendes de la vida…..
Ara l’un, ara l’altre… de poquet en poquet, la plenitud de la vida es va fent present. Mentre i tant: sempre amb l’esguard de cara el futur engrescador. I també aquest present plaent, en companyia dels més estimats i a qui, de ben segur, no dóno ni un bri del que ells m’aporten a mi.
Però sempre maldant per no perdre un passat, a voltes no massa galdós, però sempre, sempre, obirador de nous horitzons.
I com que tots hem estat xicotets, a la fotografia podeu veure: peus ferms, el martell a la destra, i les tenalles a l’esquerra, cos fitant de front, panxeta ja incipient i (encara que no es pot copsar) la cara plena de sèu…. La imatge del que hagués volgut el pare (a qui varem enterrar tal dia com avui, ara fa sis anys).
I mentre i tant, la vida ens ha anat regalant i cisant una part del que ens havia promés. Només ens cal goitar-la de front, amb respecte, el mateix respecte que devem als altres, sobretot als que més estimem i que més ens estimen. I a la X. que per molts i molts anys!!!!
Amén.
Publicat dins de TASTS DE VIDA | Deixa un comentari