SERRALLONGA I LES SEVES DONES
Publicat el 12 de novembre de 2008 per ramonverdaguer
(Foto: Un collaret de rosada a la Calma, prop del Tagamanent)
Ahir vaig tenir el goig de ser convidat per l’Aula Universitària de Gent Gran de Granollers. Em van demanar que els anés a predicar sobre Mn Jacinto Verdaguer, un poeta, un home. (Trobareu la xerrada en aquest enllaç, dura una mica més d’una hora) I si voleu, podeu passar el power point que em serveix per il.lustrar la xerrada.
Quan l’any 2002 vàrem commemorar el centenari de la seva mort, vaig preparar una xerrada sobre la vida i l’obra de Mn. Jacinto. Per allò que, dient-me Verdaguer i venint de la Plana de Vic
(el meu pare era de Gurb, poble
veí de Folgueroles, i amb tota la família dient-me que erem parents de Mn
Cinto), de sempre m’ha apassionat la seva vida. Hi ha poetes que no cal
saber-ne la vida per entendre i fruir de la seva obra. En el cas de Mn
Cinto, la vida és l’obra i al revés. Si ens endinsem en la seva vida,
en el guiatge de la mare, el pare sorrut “el tro”, el fet que eren
gent humil, la vida a can Tona, el seminari, el Suspensus d’En Serra i Mias, l’anèmia cerebral, el
rector bandoler, Da. Deseada, En Pancho Bru… i per acabar-ho
d’adobar : La Simona, en fí …. tot una deu inacabable de vida
viscuda intensament i amb molts glops amargs, en ha deixat una obra
(poesia i prosa) impressionant.
I aprofitant la xerrada, va comparèixer el gran amic Martí Monclús,
propietari de la llibreria Alguer 7 de Sant Celoni, un altre àngel de
la guarda llibreter que em nodreix de les darreres novetats, em va
portar el llibre “Serrallonga. El bandoler, les seves dones i la justícia”. de Isabel Graupera i Lluís Burillo.
A poqueta nit l’he encetat i oh! joia! un gran llibre, sense
pretensions romàntiques. Història en estat verge, ben documentat, un
pròleg ben girat de Xavier Torres Catedràtic d’Història moderna de la Universitat de Girona.
No l’he acabat, però de moment en frueixo d’allò més. De ben segur que
no tindrà, malauradament, la sortida d’altres andròmines publicades
recentment, però quin goig poder llegir un llibre ben fet, documentat,
planer, profund, en fi…
Perquè no entrelluquem la història abans de fer res?.
veí de Folgueroles, i amb tota la família dient-me que erem parents de Mn
Cinto), de sempre m’ha apassionat la seva vida. Hi ha poetes que no cal
saber-ne la vida per entendre i fruir de la seva obra. En el cas de Mn
Cinto, la vida és l’obra i al revés. Si ens endinsem en la seva vida,
en el guiatge de la mare, el pare sorrut “el tro”, el fet que eren
gent humil, la vida a can Tona, el seminari, el Suspensus d’En Serra i Mias, l’anèmia cerebral, el
rector bandoler, Da. Deseada, En Pancho Bru… i per acabar-ho
d’adobar : La Simona, en fí …. tot una deu inacabable de vida
viscuda intensament i amb molts glops amargs, en ha deixat una obra
(poesia i prosa) impressionant.
I aprofitant la xerrada, va comparèixer el gran amic Martí Monclús,
propietari de la llibreria Alguer 7 de Sant Celoni, un altre àngel de
la guarda llibreter que em nodreix de les darreres novetats, em va
portar el llibre “Serrallonga. El bandoler, les seves dones i la justícia”. de Isabel Graupera i Lluís Burillo.
A poqueta nit l’he encetat i oh! joia! un gran llibre, sense
pretensions romàntiques. Història en estat verge, ben documentat, un
pròleg ben girat de Xavier Torres Catedràtic d’Història moderna de la Universitat de Girona.
No l’he acabat, però de moment en frueixo d’allò més. De ben segur que
no tindrà, malauradament, la sortida d’altres andròmines publicades
recentment, però quin goig poder llegir un llibre ben fet, documentat,
planer, profund, en fi…
Perquè no entrelluquem la història abans de fer res?.
Publicat dins de SERRALLONGA | Deixa un comentari