UN TAST A LA BOTA DEL RACÓ D’EN SERRALLONGA
PRIMER TAST:
La Veu del Montserrat número 1, de 25 gener 1902 pag 18 a 24
Número 2 de 25 de febrer de 1902 pag de 61 a 66
Número 5 de 25 de maig de 1902 pag 197 a 201
Número 6 , de 25 juny 1902, pag 235 a 241
Número 7 de 26 de juliol de 1902, pag 273 a 278
Número 8 de 25 agost de 1902, pag 303 a a 309
Número 9, de 25 setembre de 1902, pag 347 a 354
I si això és documentació d’un tast fi, documents bons, molt bons i us han interessat, podeu fer un
Podeu
treballar-ho més amb llibres d’història molt acurats i de molt bon
llegir. Ja us adverteixo que son molt difÍcils de trobar. Potser
només els podreu trobar a alguna biblioteca pública, (us enllaço amb
Biblioteques de la Diputació de Barcelona) però us garanteixo que
fruireu d’alló més i tastareu la història a glops plens:
El bandolerisme Català del Barroc de Joan Reglà
darrer és canela fina. Permeteu-me un esbarjo sobre aquest llibre: Fa
temps que el vaig llegir, i per preparar la meva darrera conferència
del bandoler, el vaig tornar a demanar a la meva gran amiga Mercè
Cussó, la bibliotecària d’Arenys, tan eficient i el meu àngel de la
guarda en qüestions de lectura. Me’l va trobar, i la meva dona, que
m’estima molt i que sempre permet que a casa hi hagi estadants
(Serrallonga, Mn Jacinto Verdaguer, Espriu, Salvat Papasseit, Ferran de
Pol, Fèlix Cucurull, Sant Zenon i tuti quanti) me’l va fotocopiar i és
un dels meus llibres de consulta. Una molt bona amistat, sabent de la
meva dèria, aquest cap de setmana passat compareix a casa amb un
paquetet. El desembolico i em trobo amb el llibre en qüestió, guipo la
seva coberta esquitxada de sang i la figura del bandolerot. Uf! em vaig
pensar que queia d’emoció!!.
La vida i la muerte del bandolero Serrallonga
Una noveleta, no molt rigorosa, però de fàcil lectura i a voltes instructiva per conéixer l’època.
Es
de Juan Mon Pascual, doctor en dret i que a temporades residia a Sant
Hilari. Aquesta noveleta la vaig descobrir remenant ordinadors al
Centre Pompidou a París. El vaig demanar i el vaig poder tocar i
fotografiar. (em venien unes ganes de quedar-me’l!!) Però vaig resistir
la temptació i després l’he trobat als llibres de vell.
I per últim, de moment:
Serrallonga, l’últim bandoler , d’en Llorenç Capdevila.
Una novela amable, segueix fil per randa, amb un petit argument, la senda històrica d’en Reglà.
Apali!
Si voleu saber coses d’en Serrallonga i la seva època haureu de llegir
una mica, si no us voleu fiar de la maldestre història que ens va
resumir la TVtres.
Ah! I si continueu, properament us posaré enllaços d’En Perot Rocaguinarda.
…demà dilluns, bé avui dilluns vull dir, el recomanaré o reproduiré al meu bloc Consueta. Jo també estic una mica escaldat pel tema Serrallonga de TV3. És veritat que cal tenir paciència i ens diuen que millor que ens facin el programa del Serrallonga que no pas un film de sang i fetge made in Holliwood, però… En fi, que moltes felicitats per la feina ben feta i endavant. Us seguiré llegint.