PRESOS POLÍTICS

La repressió espanyola arriba a una cruïlla on ja podem dir clarament, que això es el més semblant a una Dictadura, i que el famós estat de dret no es res més que una excusa amb barra lliure per validar un sistema corrupte sense separació de poders i al servei dels de sempre.

La jutgessa, per cert condecorada pel Ministre de l’Interior ha fet cas d’unes peticions d’altres temps de la Fiscalia i ha enviat a presó a Jordi Sanchez i Jordi Cuixart amb un informe delirant, on es tergiversen els fets dels dies 20 i 21, i es converteix unes mobilitzacions pacífiques com les que s’han fet durant els últims 7 anys amb reunions que impedien les actuacions de la justícia i donaven via lliure a la violència.

Entenc que han traspassat totes les línies vermelles existents i es la resposta a l’oferta sincera de diàleg del President Puigdemont. Presos polítics en el 2017 i en un Estat de la Unió Europea fa dir que si la Unió Europea no intervé queda ja deslegitimada i mai més es pot presentar com un espai de protecció de la democràcia i els drets humans.

Veure les reaccions espanyoles polítiques i els seus mitjans fan fàstic. Han perdut el nord i s’han tret la careta per acabar amb un problema polític per la via que utilitzaria qualsevol dictadura. No hi ha separació de poders, de fet ja s’havia filtrat que hi hauria detencions aquests dilluns, i les consignes son acabar amb qualsevol indici de democràcia o respecte a la ciutadania catalana.

Davant aquests fets gravissim, tota la solidaritat als Jordis, i començar a pensar en aixecar la suspensió de la Declaració d’Independència i la petició com veiem en el video a la Unió Europea perquè d’una vegada per totes posi a cadascú al seu lloc. Ja no es un afer intern, ni d’independència, es estar al costat de la democràcia i els drets fonamentals o donar barra lliure als hereus del franquisme i els seus metodes del passat.

LA RESPOSTA

El requeriment del Govern espanyol amb la coacció i l’agressivitat per bandera ha estar respost de manera serena i civilitzada pel President Puigdemont. Una invitació reiterada al diàleg que ens ha de donar els rèdits allunyats segurament de l’èpica que alguns esperen però encaminats a l’efectivitat que tots esperem.

En el context on ens trobem, tenim les cartes guanyadores i la democràcia al nostre costat. Dos elements que no es poden menysprear i que son els nostres valors i elements fonamentals per arribar a bon port.

La coherència en seria un altre. Fer una declaració d’independència i atenent les reclamacions internacionals deixar-la en suspens per donar una oportunitat a la negociació a pesar de la violència de l’altre costat es una victòria. Ara evidentment havia de seguir la mateixa línia, evidentment amb la petició de reunió amb Rajoy i la suspensió de la repressió de tot tipus que estem rebent, de fet la gran amenaça del 155 ja estem patint amb la repressió policial i judicial i les finances intervingudes, no seria una novetat.

En canvi el Govern espanyol amb la col·laboració d’un PSOE amb la mateixa línia i uns Ciudadanos creats i pensats per fomentar l’odi a Catalunya viu en una gabia on no sap com sortir victima de les seves accions i paraules. Si responen com fins ara els fets es poden precipitar amb la maxima legitimitat catalana, si accepten mediacions i negociació, de facto ens reconeixeran com a subjecte polític i podem intentar arribar acords per la separació o com a mal menor un referèndum acordat per totes les parts.

Catalunya domina el tempo del procés i marca les reaccions d’un rival que fora de la força es incapaç de comportar-se i actuar com un estat democràtic i serios de l’Europa occidental.

De fet la perdua de papers es tant important que hem vist les últimes hores com l’educació ha sortit damunt la taula amb frases tant greus com que en les nostres escoles s’ensenya l’odi a Espanya, o la desaparició del castellà en les mateixes. La irresponsabilitat es màxima per ser mentida, per incentivar un relat paralel que no coincideix amb la realitat i per la demostració que es pot fer amb la mateixa. Odi per crear odi, aquesta es la seva proposta.

Davant això, serenor i confiança per arribar al final amb les millors condicions i preservant la unitat com un tresor. La independència l’assolirem amb el cap i no amb el cor.

Aquesta es la resposta.

SENSE POR

Aquestes imatges son de la Manifestació del passat diumenge i que per suposat han i seran amagades als mitjans de l’Estat espanyol, de la mateixa manera que ens diuen que la violència el dia del Referèndum no va existir o que utilitzem nens a les manifestacions com escuts humans.

Al mateix temps veiem com el portaveu del Govern espanyol Pablo Casado parla sense rubor de colpistes en referència al Govern català i compara la fi del President Companys, afusellat amb en Puigdemont si segueix per la mateixa via.

Son dos exemples recents que evidentment no es poden generalitzar amb la bona gent, que n’hi ha. Tanmateix marquen el camí que ens espera i el tracte que donen al nostre conflicte democràtic. Davant això no hi pot haver por. Avui cal implementar el resultat clar del referèndum. S’ha de refermar i donar-li forma, segurament pot ser a la eslovena, declarant la nostra independència i donar un marge per la mediació amb l’Estat abans no sigui definitiva, però cal per dignitat com a poble donar sortida al nostre cami fermament i amb intel·ligència per arribar fins al final.

Sens por.

ELS INTENTS DESESPERATS

La manifestació que hem vist aquest diumenge, no deixa de ser un intent desesperat per evitar el que ja veuen com una realitat propera. El que passa que han fet tard i segueixen validant la repressió i no oferint res, com si les seves mentides per si soles fossin una pocima màgica per canviar la mentalitat d’un poble que ja ha desconnectat.

Primer de tot, dir que total respecte i legitimitat a aquelles persones que es van manifestar amb la seva bandera espanyola i amb el seu sentiment doble o únic. Res a dir, en una societat plural es la normalitat absoluta. El problema es darrera aquesta bona gent. Qui sembra odi no pot esperar oblit, i els missatges més sentits ahir, van ser a favor de l’empresonament de Puigdemont, l’aplicació del 155, el vergonyos homenatge i suport ls cossos policials que van dur a terme la repressió del dia 1 d’octubre i fins hi tot comparacions d’ETA amb les urnes catalanes. Així no, com diria Puigdemont.

El suport extern a Catalunya, també desvirtua aquesta manifestació, ja que el seu punt de vista extern poc pot quallar amb la gent que viu i conviu al nostre territori. Cap proposta i si la sensació d’imposició absoluta irreversible d’un nacionalisme ranci i caduc amenaçat per un fet, una revolució popular integradora i sobretot defensora de la decisió de la gent per validar-la. Un altre món.

Els discursos finals i els ponents ja van reblar el clau del blanc i negre, i alguns com l’escriptor Vargas Llosa amb el seu feixisme habitual, sense ni tant sols saber els actors principals polítics catalans i la critica a un nacionalisme de sang i fetge català davant els milers anys d’història indisoluble que proclamen oblidant un detall per ells insignificant, el que vol la gent. En Josep Borrel, avergonyint encara més un PSOE inexistent i alienat amb la dreta més rància amb el presagi del trencament de la convivència, com si no fos normal que una societat no fos monolitica com sembla defensen.

La guerra de xifres, no aguanta comparacions amb les mobilitzacions sobiranistes. Aplicant la seva lògica natural si donem per bona la xifra de la policia amb 400000 assistents, voldrà dir que 7100000 catalans son independentistes. Ho ara ja no val aquesta tesi que han defensat.

El que per mi la deslegitima, es el suport a la violència que no te justificació i traspassa qualsevol sentiment. En definitiva i davant la manipulació que a l’Estat i en els mitjans afins a Catalunya es farà. Hi ha un Parlament, hi ha un referèndum i també unes mobilitzacions continuades durant 7 anys que no deixen dubtes sobre les majories i no hi ha altre camí que obeir les mateixes sense enganys.

EL PROPER PAS

En el moment de la partida on ens trobem, ara toca el moviment de la Generalitat, aquest ha de venir en forma de validació dels resultats del referèndum amb una Declaració d’independència al Parlament per quatre motius principals.

En primer lloc, per respecte a la ciutadania que va rebre la violència el dia 1 d’octubre i tots els col·laboradors que van fer possible realitzar el que per moments semblava impossible, que la societat catalana amb un Estat violent en contra pogues decidir lliurement.

En segon lloc, per poder negociar amb més força, per trobar un mitjancer internacional i per donar peu a altres Estats que comencin a plantejar un reconeixement que ara sense fer res mai arribaria.

En tercer lloc, per pressionar Madrid i la seva política de terra cremada. Quan podran aguantar la mentida que han revestit al voltant del procés i dels fets del dia 1, amb els mitjans pressionant, la justícia fent la feina bruta i les actituds vergonyoses del Govern, sense que cada cop més part de la població espanyola no se senti manipulada.

De fet, recorda bastant als atemptats d’Atocha i el “ha sido ETA” davant totes les reaccions contraries del planeta i que finalment es va veure desmuntat sense remei. Ara la historia segurament es repetirà.

En quart lloc, desmuntar aquesta incertesa induïda que veiem amb diferents àmbits, com decrets especials per afavori canvis de seu bancari, presentant això com una hecatombe econòmica, les amenaces de ser fora d’Europa, la fractura social i les mil i una plagues que ens rodejaran sense remei i que demostrant que som un sol poble, que defensem la democràcia i que lògicament som una nació seriosa que accepta i valida els seus compromisos desferem.

Tanmateix, i davant la insistència de la DUI, caldria aclarir, que el terme com molts altres s’ha prostituit. La declaració simplement segueix la Llei de Referèndum que deia ben clar que en cas de victòria del SI hi hauria la declaració formal al cap de 48 hores del resultat oficial i en cas del NO unes eleccions autonòmiques. Per tant compliment de la llei amb un aval del poble. Res de Declaració unilateral.

En definitiva, esperem dilluns aquest pas decisiu, que amb les seves variants, pot refermar el compromís i deixar la porta oberta a la negociació per acabar de fer-la efectiva en un temps prudèncial i amb un control del territori que ha de ser indispensable davant la nostra mateixa societat i la internacional.

AIXI, NO

El discurs del President i el seu “Aixi, no” a les desafortunades declaracions del monarca espanyol marquen aquests dies propers. Em sembla molt interessant mentre veiem l’odi i irracionalitat que prové de Madrid amb diferents actors i l’amenaça per bandera cal veure les opcions que passen per la Declaració d’independència per dilluns que ja no es pot ajornar. Adjunto text de Pere Cardús.

La mediació internacional, el segrest del president i el control del temps abans de dilluns

Vuit idees que cal tenir molt clares perquè la declaració d’independència arribi a bon port aquests dies vinents
La possibilitat que el govern espanyol s’avingui a asseure’s en una taula a negociar res de valor amb Catalunya és ara inexistent. Les crides al diàleg són una trampa. No cal perdre-hi ni un segon. El diàleg no pot ser mai una contrapartida a la democràcia ni a la veu de la gent expressada pacíficament i amb el seu vot. Se’n van donar moltes, d’oportunitats, a l’estat espanyol per trobar una sortida negociada a la voluntat dels catalans de fer camí. I no en van aprofitar cap ni una. Ben al contrari, la resposta han estat les amenaces, les intimidacions, els càstigs, els judicis, els insults, les intervencions, l’asfíxia, la guerra bruta, l’ocupació militar, la mentida sistemàtica, la violència…

Diumenge es va votar en unes condicions infernals, però es va votar de manera multitudinària. La dignitat democràtica i moral dels catalans que no es van deixar intimidar per la brutalitat de l’estat espanyol és un aval més que suficient per als passos que han de venir. Tot el món va veure com tracta Espanya els ciutadans que no pensen com la seva oligarquia considera que han de pensar. Ara cal tenir idees molt clares per a encarar aquests dies que vénen. Miro de resumir-les a continuació:
—Una vegada fet el referèndum, no hi pot haver cap dubte a l’hora de fer-ne efectiu el resultat. Quin missatge donaríem als ciutadans que van arriscar la integritat física precisament perquè hom els havia dit que aquesta vegada seria vinculant? El poble ha complert allò que li van demanar. Ara ho ha de complir el parlament sense dilacions.

—El control del temps és la millor arma política. Les coses no s’han de fer quan ‘toca’, sinó quan volem que passin. Tot i que el cos ens demana de fer la declaració avui mateix, hem de pensar que fer-ho dilluns potser ens va a favor. Si el govern i Junts pel Sí han decidit de fer-ho dilluns, deu ser que saben que hi guanyen més que no hi perden. Per exemple, tornar a posar en tensió l’estat espanyol i fer-li cometre més errors encara. O deixar temps perquè s’activin propostes de mediació internacional.

—La qüestió de la mediació internacional no ha de neguitejar ningú. La mediació no és pas un mecanisme per a tornar enrere, sinó per a desencallar algunes coses. Els experts en mediació són experts a ‘resoldre’ conflictes, no pas a eternitzar-los. I, arribats en aquest punt, qualsevol expert sap que la pertinença de Catalunya a l’estat espanyol seria una manera d’eternitzar i no pas de resoldre. Per tant, l’única mediació possible i que pot acceptar el govern català és la que proposi l’aplicació del resultat del referèndum o un nou referèndum que sigui reconegut i respectat prèviament per l’estat espanyol.

—La crida a la mediació internacional és lògica quan una part se sent segura de la seva posició. L’estat espanyol no vol cap mediació perquè seria acceptar Catalunya com a part en peu d’igualtat. I perquè sap que la mediació implicaria l’acceptació de principis democràtics on tots els vots valdrien igual. I seria obligada a retirar amenaces, ocupació policíaca, suspensió de l’autonomia, processos judicials engegats, agressions, etc. Posar el comptador de la declaració a quatre dies i fer una crida a la mediació és una manera d’aclarir qui vol diàleg i qui no en vol.

—L’estat espanyol ha demostrat que està disposat a tot. El monarca successor del successor del franquisme –un Felipe com ja n’han tinguts els Borbons– ha donat carta blanca per a la màxima repressió sense límit. S’obre un període incert que pot incloure el segrest del president, el govern, Forcadell… El govern ja té previst com caldrà reaccionar en cas d’un fet d’aquesta magnitud. Però els ciutadans no podem permetre que ningú segresti els nostres màxims governants i se’ls emporti a Madrid. Potser caldrà protegir el Palau de la Generalitat o el parlament aquests dies vinents.

—Una declaració del president anunciant que proposarà la declaració de la independència dilluns pot ser considerada per l’estat espanyol com l’anunci d’un delicte de sedició. I la immunitat parlamentària i l’aforament deixen de tenir efecte si els comandaments de la policia espanyola o la Guàrdia Civil consideren que es produeix un delicte flagrant. Aleshores no els cal cap ordre judicial per a segrestar el president de la Generalitat. Cal tenir-ho present perquè ja fa setmanes que preparen el relat que justifiqui una acció d’aquesta mena. Aleshores, la declaració d’independència s’ha de fer tot seguit.

—Abans d’arribar a dilluns, encara passaran més coses. De moment, Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, el major Josep Lluís Trapero i la intendent dels Mossos, Teresa Laplana, han estat cridats per l’Audiència espanyola per a declarar, acusats del delicte de sedició. Si hi van, pot ser que no en tornin perquè se’ls quedin amb l’aplicació de mesures cautelars de privació de llibertat. Evidentment, aquesta agressió tampoc no pot ser permesa per la ciutadania i caldria fer una mobilització permanent fins a aconseguir-ne l’alliberament. Una alternativa és que no vagin a declarar –cosa que hauria estat més lògica si ja s’hagués proclamat la independència. Però aleshores caldrà també emprendre una mobilització de protecció dels quatre acusats per l’estat espanyol per impedir que els detinguin abans de la declaració d’independència.

—Les eleccions no formen part de cap pla en aquest moment. Hi ha gent interessada a fer córrer aquesta hipòtesi per atiar una desconfiança immerescuda dels ciutadans que se la van jugar envers els governants. Ara el pla és complir la llei del referèndum d’autodeterminació. I si algú té una proposta que justifiqui d’aturar els compromisos, que expliqui clarament la proposta de mediació. No cal que ningú es deixi ensarronar per aquestes veus de distorsió constants. Sovint és gent que ja havia assegurat que el referèndum no es faria i que es farien eleccions. I ara es troben que han de justificar el seu engany als lectors.

Espanya ha perdut definitivament el control de Catalunya. Per això tan sols li resta el recurs de la violència i la repressió. Quan un estat ha d’emprar la violència és perquè ja no té el domini sobre la població ni sobre el territori. La violència de l’estat espanyol certifica el seu fracàs. El nostre vot diumenge i els carrers més plens que mai dimarts certifiquen la nostra victòria. Lluitem per defensar la llibertat, però somriem, que hem guanyat!

@PereCardus, periodista

LA PARODIA DEL MONARCA

Escoltar ahir el missatge oficial del Rei Borbó espanyol va causar tristesa i indignació. La seva funció es actuar de mitjancer entre conflictes del seu reialme mantenint una posició neutral i intentant posar ponts de diàleg per trobar solucions i sobretot amb respecte a tota la societat, a tota i res més lluny de la realitat.

Ahir es va certificar, si es que calia que Catalunya ja no pot esperar res d’un Estat que simplement la volt sotmesa i callada des de totes les institucions. El monarca es va comportar com un hooligan del Govern espanyol actuant de part i al costat d’aquests. Culpant al President Puigdemont, al Govern i els catalans en general de la situació viscuda, amb un oblit total de les victimes de la violència incontrolada policial i gairebé posant el 155 i la suspensió autonòmica i tot el pes de la llei en nom de la seva democràcia contra el territori català com a eina de resolució.

Un trist paper que denota com de podrit està aquest Estat que tres dies desprès del Referèndum segueix negant la realitat de les imatges i crea notícies falses sense pudor. Segueix oblidant les víctimes de la barbàrie i ignora el clam del poble català com ahir un cop més es va comprovar amb una actitud pacífica i de respecte, a pesar de la rabia continguda d’uns fets que mai oblidarem ni perdonarem, i que han certificat la separació definitiva.

El monarca no va fer ni una apel·lació al diàleg com a sol·lució, simplement la imposició que de fet sempre ha caracteritzat els monarcas des de l’època feudal i que amb un Estat que no ha evolucionat i que es basa en el dret de conquesta per sempre i la indisolubilitat d’un territori per decret o pels creients per gracia divina sense dret a replica i per damunt de les persones.

Ahir el portaveu del Govern espanyol ens va dir nazis dos cops, per simplement votar i escoltar la gent. El monarca hi dona tot el suport. Aquesta es la seva democràcia i el que podem esperar d’un Estat que ja ens ha expulsat de facto.

En definitiva, calma i endavant. No deixem res enrere, ho han cremat tot i nomes podem mirar al futur en forma de nova República Catalana i intentant deixar en el passat aquest Estat fosc que ens oprimeix i que sempre tindrem present.

EL CLAM DEL POBLE

Aquesta foto avui es repeteix a la majoria de pobles del nostre país per rebutjar el maltracte policial de diumenge i la violació dels drets humans per apaivagar la democràcia pacífica del poble. Aquest torna a sortir al carrer, es la millor arma que tenim davant la intolerància i el feixisme d’un Govern espanyol que ens acusa de nazis, modifica les notícies i es vol apropiar del terme democràcia que tant allunyat tenen.

Davant això, com diu la cançó, res podran contra un poble unit, alegre i combatiu.

EL DIA QUE NO OBLIDAREM MAI

Els sentiments son incontrolables, i ahir van ser molt intensos, rialles, plors, neguit, nervis i rabia es van barrejar dins de 24 hores que no oblidarem mai.

La violació dels drets humans per part del Govern de l’Estat espanyol contra la població indefensa amb l’únic crim de portar una papereta a la mà per exercir el seu dret a vot amb repressió policial que mai hauria imaginat i propia d’altres regims o altres temps va ser el punt i final a 300 anys de dominació i imposició sense voler entendre una societat que ja no recularà per defensar els seus drets com no pot ser d’altra manera.

Veure la impunitat policial i les seves accions que tots hem vist, en el meu cas en directe i també per les mil i una imatges que han donat la volta al món, provoca una indignació i rabia continguda que encara agreuja més quan escoltem les declaracions que venen de Madrid, dels liders d’alguns partits (PP, PSC-PSOE i Ciudadanos) o de mitjans afins en forma de proporcionalitat i culpes cap a les mateixes víctimes. Aquest es un fet que ens quedarà gravat.

Ja no parlem d’Independència, ni de cap reivindicació, ni dels legitims si, ni dels legitims no, ni dels legitims blancs o abstenció. Parlem del respecte als drets humans i això es molt greu. La utilització de la força per part d’un Estat repressiu per simplement intentar aturar el dret a decidir de la seva societat evidentment a l’Europa Occidental i en un sistema democràtic es inaudit i ha de portar conseqüències en forma de condemna de la comunitat internacional i els Tribunals Europeus, alhora que exigeix dimissions i judicis per part dels responsables i complices. De fet això confirma el sentit democràtic d’un Estat que no ha evolucionat i ha mantingut les estructures franquistes sense pudor.

Per altra banda i desprès de la lliçó democràtica catalana i els clars resultats, nomes queda un camí, seguir la llei del referèndum i amb el suport d’una vaga general que paralitzi el país, la proclamació al Parlament de la independència amb el suport d’una societat que vol viure en un Estat democràtic i de respecte per tothom per damunt de tot i no vol veure més com es maltractat i esborrat els seus drets.

Alhora, veure com l’Estat espanyol, i la seva bona gent reacciona i exigeix canvis amb un Estat que funciona com el s.XIX quan evidentment som el 2017.

En definitiva sense oblit, però sense por a la democràcia i la sobirania popular.

IL·LUSIÓ SENSE FRONTERES

A nomes dos dies del Referèndum, poder viure aquests moments transcentals pel nostre poble i per les persones, que principalment son els protagonistes i beneficiaris es un privilegi que no te preu.

Efectivament, avui acabem la campanya i esperem amb neguit i esperança un diumenge que pot canviar la nostra historia, i nomes dependrà de nosaltres. No hi ha policies, ni tàctiques repressores, ni jutges, ni imatges en blanc i negre carregades de coacció i mentides que pugui amb un poble mobilitzat i pacífic disposats a exercir els seus drets al 2017 i a l’Europa Occidental com un fet normal i sense aturador.

La gent, no tinc cap dubte, tornarà un cop més i sense por a sortir al carrer disposada a decidir, per damunt de lleis, Constitucions i amenaces amb el somriure a la boca i volen culminar aquesta revolució democràtica dins un Estat amb tantes mancances i deficits democràtics com es Espanya. Ho farà per compromís, per responsabilitat i orgullós dels seus representants i en especial del seu Govern que ha acomplert amb els seus compromisos i ha donat la cara com el que més per fer-los possibles, senzillament no els podem fallar. Ho farem per un futur millor i per defensar els nostres drets com a persones.

Tant legitims els si com els no, i acceptant uns resultats en un context complicat per l’Estat d’excepció creat a Catalunya i que des del món cada cop ha trobat més respostes i simpaties cap a la nostra causa i veient com el descredit i l’autoritarisme espanyol anava perden llençols a cada bugada.

Encara poden ser molts els interrogants, les pors de les forces repressores i mil i una amenaces que encara sentirem, però veure els estudiants mobilitzats, els bombers, mil i un col·lectius, actes declarats il·legals plens de gent i bona part del poble mobilitzat i en marxa, es la millor garantia que podem tenir que això per força sortirà bé.

Com deia avui en Vicent Partal, gaudim del moment i assumim la nostra responsabilitat amb coratge, la historia ens espera.