MÉS EXILI I MÉS REPRESSIÓ
Tant emplenar-se la boca amb la Llei d’Amnistia i buscanta cada partides atorgar-se els mèrits i buscar un blindatge a prova de bomba, ara veiem com la repressió continua per un altre costat i el nombre de persones a l’exili augmenta cada dia.
Hauria de fer reflexionar a la població espanyola, com a mínim la que no està contaminada pel relat del sistema amb els seus partits al capdavant, que un Estat on la gent ha de prendre el camí de l’exili per la inseguretat judicial mai pot ser una democràcia normal, i de fet això ès un fet que Catalunya paga amb escreix aquests darrers anys.
La bogeria en aquest cas del Jutge Castellon i la seva vinculació de terrorisme amb la protesta de Tsunami democràtic segueix portant que la ciutadania indefensa davant el poder d’aquell que evidentment en cap Estat podria exercir el seu càrrec i ja seria jutjat per utilitzar la seva cadira de jutge en benefici d’unes idees i no de la mateixa justícia, entenc que el seu cessament hauria de ser inmediat i l’escarni públic, però no tant sols això, sinò que la gent que veu perillar la seva llibertat més bàsica, la personal, però també la de dret a defensa ha de prendre el camí de l’exili, els darres casos Oleguer Serra d’Òmnium, Ruben Wagensberg diputat, Josep Campmajó empresari o Jesús Rodriguez periodista en son un exemple.
Davant aquesta nova fornada d’exiliats pel sistema repressiu espanyol contra l’independentisme, en aquest cas vinculant la simple protesta amb terrorisme, per altra banda res de nou, com hem vist des del primer judici del procés, com deia davant aquests fets tant greus des de Madrid es segueix defensant un estat de dret inexistent i lloant una democràcia de fireta que Catalunya ha posat al descobert si es que calia. Per la part catalana l’independentisme segueix actuant pel que fa als seus partits com si res, en la seva lluita autonòmica i intentant encobrir la realitat amb promeses de referèndums pactats que cauran com l’aigua del cel, traspassos d’infraestructures que mai seran, i nous sistemes de finançament que mai s’assoliran. Per si fos poc amb una llei d’amnistia que posen com a fi de la repressió i inici d’una nova ètapa on es poden donar més passos endavant. Tot això es pot definir com a vergonya i prou entenedor per no lliurar el nostre vot amb aquests farsants un cop més.
La repressió continua, però ells mirant cap un altre costat.