DEMOCRÀCIA SENSE EL POBLE
El Tribunal Constitucional finalment suspèn la ILP del Parlament de Catalunya per declarar la Independència, fruit del recurs del Govern espanyol per frenar la seva tramitació aprovada per la Mesa del Parlament català.
Aquest Tribunal ha admès el recurs i això suposa la suspensió cautelar de l’acord de la Mesa i paralitza la seva tramitació. De fet el Ministre Bolaños va defensar el recurs com a coherent amb la política del Govern espanyol marcada per la llei d’amnistia i la negociació. Una iniciativa que qualifica de fractura de la societat i genera tensió a la mateixa. Aquesta iniciativa venia de Solidaritat Catalana, acceptada per la Mesa i ara faltava la validació i començar el termini per recollir les 50000 signatures necessàries per començar el debat.
Tamanteix, hi trobem una gran contradicció quan el mateix Tribunal va desestimar el recurs del Govern d’Aznar contra l’acord de la Mesa del Parlament Basc per admetre el famós Pla Ibarretxe i ho va ver considerant que els acords de les Meses d’admetre iniciatives no es poden impugnar ja que no despleguen els seus efectes, i si ho fan prohibeixen el possible debat democràtic de la cambra en l’àmbit de la seva sobirania.
La diferència ès clara, en el segon cas el Tribunal diu el que s’espera d’una democràcia normal i el que dona el sentit comú i el respecte a la ciutadania i en el segon actua com un simple Tribunal de qualsevol Dictadura. Paralitza un tràmit previst per la llei i regulat perfectament perquè la ciutadania amb un actor que ho demana pugui portar qualsevol tema a debatre a on resideix la seva sobirania amb el suport estipulat de les signatures. La Mesa simplement fa el tràmit de donar-li llum verda sense cap efecte del que demana. Ara el Tribunal es salta la llei un cop més i tanca la boca a la societat perquè no es pugui expressar en llibertat, de pas deixa la cambra catalana sense cap sobirania i contradeix un cas identic deixant clar que Catalunya és el símbol a enderrocar.
Les explicacions de Bolaños deixen clar un cop més la farsa de petició de referèndum acordat dels nostres candidats i deixen clar que aquest artefacte sorgit de la transició franquista anomenat PSOE no ha evolucionat del seus origens i dona l’esquena a la democràcia amb la cantarella que el debat sobre el que ells no els interessa fractura la societat, mostrant un nul respecte a la societat que teoricament representen i que hauria de ser la base del sistema.
Ho podem anomenar, democràcia sense el poble.