DESEMMASCARAR LA FARSA
La precampanya catalana ja fa dies que dura, i apart de retrets i propostes de cara a la galeria que fan vergonya aliena, ha sortit una proposta educativa que val la pena estudiar i que centra un debat que malauradament ja fa massas temps que dura.
La nova formació de Clara Ponsatí i Jordi Graupera, Alhora proposa una doble xarxa educativa, com un pla de xoc pel català. Canvia el model d’immersió lingüística que no s’aplica bé per aquesta proposta. Dos sistemes funcionant paral·lelamanet i que els pares podrien escollir. Una 100% en català amb aquesta llengua en tots els àmbits i forçant els professors a complir el projecte. Un altra xarxa que combinaria català i castellà com a llengues vehiculars, tal com passa actualment i per garantir el nivell de català fer avaluacions amb examens aliens al centre i si no es compleix amb el nivell exigit els centres perdrien la certificació lingüística i haurien de canviar el pla. De fet si els centres volen introduir més elements immersius el departament aportarà més recursos. No volen la doble línia com a València on en un mateix centre hi ha els dos models i es demostra que el castellà acaba imposant-se fora de l’aula. Els estudis ens diuen que duplicarien la xifra del català i com ha passat al País Basc acabaria sent majoria. Alhora donar a les famílies el model català que potser ara no poden tenir o que han de recórrer a opcions de pagament amb el greuge que suposa.
Una opció interessant, primer per desemmascarar una farsa com és la immersió lingüística que tots els partits i Governs catalans han defensat com una pantalla que amaga la realitat de que no es compleix, ni mai ho ha fet, entre d’altres coses pel nul control del mateix i vigilància al professorat i plans lingüístics que ens han portat a la situació alarmant de la nostra llengua i un castellà que s’imposa amb la nul·la política per abordar el tema.
Aquest model inspirat amb el que hi ha al País Basc, i a jutjar pels resultats allà, l’eusquera te millor salut que el català davant la llengua castellana. Si es vol apostar per salvar la nostra llengua cal oferir qui ho vulgui un 100% i incentivar la resta de centres per anar per aquest camí i cuidar els resultats amb una vigilància al professorat on la llengua no sigui una opció, sinó una obligació tant normal com l’horari lectiu.
Continuar amb la farsa de la immmersió lingüística com fins ara, és apostar per una farsa.