LES MISÈRIES DELS PARTITS INDEPENDENTISTES A MADRID
Ahir en el debat de TV3 de candidats, si algú tenia algun dubte, crec que va quedar clar que cal enviar a casa aquests partits i la seva burla continua a la societat catalana sense límits.
Un independentisme sempre dividit, davant de la rialla del PSOE amb la seva crossa de Podemos, i dels Populars i la seva crossa de VOX. Rufian dient que s’han sentit molt sols davant les critiques dels altres partits defensant Catalunya que també es treure democrates de les presons i apujar les pensions. Nogueras per Junts reptant a Esquerra posar com a condició per fer president espanyol a qui toqui el traspàs de la competència per fer un Referèndum acordat a Catalunya sense cap resposta. Munyanyola pel PDCAT constatant que si ha quedat clar que no podran parlar de referèndum que coi aniran a fer a Madrid apart de cobrar la nomina cada mes. En l’apartat de la llengua be marcada per la constatació que els 3 partits els importa poc la llengua catalana amb les sentències del TSJC sobre 3 escoles catalanes i el seu percentatge de castellà amb el suport precisament del nou marc legal aprovat per ERC i JUNTS on es parlava del castellà per primer cop com a llengua d’us curricular.
Una burla en tota regla que una societat madura no hauria de permetre més. Rufian diu que ha estat sol, la pregunta es que ha fet, diu que treure democrates de la presó, no ha explicat a canvi de que, de totes maneres es veu prou clar i també se li podria preguntar per la resta de repressaliats que van augmentant cada dia i que sembla no l’interessen, nomes els polítics que es van entregar a la justícia espanyola, s’atreveix a parlar de la Taula de diàleg, quan el resultat es exactament zero i es penja medalles per les pensions com si en fos el protagonista.
Nogueras llença reptes que sap impossibles, mai cap partit espanyol donarà la competència per fer referèndums, que no s’enrecorda de l’1 d’octubre i la reacció estatal, que ens tracta d’estúpids, i per cert si en vol un de nou, deu voler dir que invalida el del 2017, un altre desgavell de grans proporcions.
Com deia la llei aprovada al Parlament per defensar la llengua ha resultat una eina més per seguir destruint la immersió lingüística i per suposat no blinda absolutament res. Un exemple clar d’aquesta broma macabra dels nostres partits, que faria riure si no fos que ens hi juguem el país i la nostra identitat.
Son les misèries dels partits independentistes a Madrid.