ELS CANTS DE SIRENA
Comencem escoltar propostes de Madrid que segur que ja donarien per satisfet als nostres partits i seguir amb les seves quotes de poder allargant al màxim la parodia autonomista, però els que hem retirat el nostre suport evidentment ens importa ben poc la governabilitat espanyola i si culminar el procés interromput a Catalunya.
Ja llegim que com a primer gest podrien donar grup propi a Junts i Esquerra encara que no compleixin les condicions establertes i d’altres filtren que podrien reconeixer jurídicament les nacions catalana i basca amb lleis integres on el TC no hi podria actuar, creant una mena de procediment arbitral per solucionar conflictes, segur que seguiran els propers dies amb blindatges en materia de llengua o inversions mai vistes per posar dos exemples.
Crec que res de tot això o el que vindrà ha de ser a la Taula de negociació. La nostra oferta ha de ser en forma de reconeixement del resultat de l’1 d’octubre o en el seu cas una garantia de referèndum tutelat per la Unió Europea i sense volta enrere, alhora anul·lació i fi de tots els processos judicials encetats fins ara. Res més. Les promeses, blindatges i noves formules son temes ja del passat, anteriors al 2017 i ara ja fora de context i apart sense cap credibilitat cap d’ells com hem vist al llarg de la història.
En un món on els nostres partits tinguessin l’objectiu clar, la unitat d’acció hauria de ser la norma, cosa que ja veiem no passarà deixant tot el pes a un sol partit, cosa que ja defineix molt bé com son, apart veiem com Esquerra el primer que fa desprès de la nova davallada electoral es entrar al Govern de la Diputació amb els del 155 com a companys, recordo els darrers 4 anys blanc de les seves critiques cap a Junts un dia sí i l’altra també per acabar fent el mateix, una vergonya on el seus militants haurien de reaccionar i exigir dimissions de la cúpula i nous lideratges que redrecessin un rumb nomes interessat en la sustentació de càrrecs al preu que sigui i oblidant els votants.
Dit això, la represa del procès podria ser formalment una cimera de partits i entitats per acordar aquests punts i presentar-los conjuntament i oficialment, cosa que donaria visibilitat i un toc d’alerta a les cancelleries on el problema català ja es a un calaix enterrat.
No soc optimista al respecte, però per somiar que no quedi, comprovarem si saben estar a l’alçada del moment.