SEGON AVÍS
Aquestes son les segones eleccions que l’electorat independentista fart de ser enganyat per uns partits que nomes saben jugar a l’autonomisme ha castigat als mateixos per damunt de tot l’aparell mediatic i la maquinària dels mateixos, fins hi tot fugint del xantatge emocional del vot al partit de sempre o el de confondre dret a votar amb obligació de votar.
Efectivament, prop de 700 mil vots perduts dels 3 partits, amb la factura més gran per Esquerra, 400 mil i 6 diputats perduts, Junts perdent 1 amb l’esmena que una part no eren seus, sinó del PDCAT que finalment ha desaparegut del mapa per sempre ancorat en un passat que la societat ja ha superat i una CUP que ha perdut tota la representació que havia aconseguit, de fet un partit que quan ha tocat cuixa ha perdut els seus valors amb espectacles lamentables com les papereres de la història, els bloquejos al Parlament, o la presentació a les eleccions espanyoles com exemples.
No hi ha dubte que a nivell espanyol PP i VOX van quedar aprop de la majoria absoluta, però no ho van aconseguir, no tinc dubte que els pactes autonòmics i les seves primeres decisions no han jugat al seu favor, i el PSOE ha resistit millor del que esperaven les enquestes amb un Sumar a la baixa i on la majoria de partits que van donar suport a Sanchez ho han pagat a les urnes.
La vergonya aliena ha vingut a l’escoltar les valoracions de Rufian per Esquerra parlant de resultats històrics i satisfet per ser el primer partit dels 3 amb vots. Cap autocritica i cap esment a la massa electoral independentista que ha dit prou a pesar de tot. Una vergonya i una soberbia que no sembla tenir aturador. Junts ja ha dit que no investirà Sanchez si no es amb el Referèndum d’autodeterminació i l’ammnistia, un avís pel que creia que l’1 d’octubre era el bo, i ja veiem com l’intenten matar a marxes forçades entre tots.
La curiositat de l’aritmètica fa que el President Puigdemont sigui clau per la investidura,qui ho havia de dir, encara que per un altre costat les noves euroordres semblen a punt de sortir, tota una contradicció.
El meu vaticini, es que si Junts aguanta la pressió de no votar a Sanchez i compleix la seva funció de fer ingovernable Espanya, cosa que segurament no farà Esquerra on desprès del daltabaix encara esperem dimissions que no arribaran mai.
Sanchez pot optar pel risc de repetició electoral si els números li poden ser favorables o de la seva abstenció i deixar governar PP i VOX però sota control i pactes per sota mà com a mal menor, una possibilitat que no veig llunyana.
Pel que fa al sector independentista fart, ja podem comprovar que potser haurem de repetir al Parlament la fòrmula per ser escoltats d’un cop i fer fora aquests lideratges que ja no ens representen precisament pels seus deutes amb Espanya.
El segon avís.