ALBERT CORTES MONSERRAT

Maria Jesus Montero, ministra socialista ha titllat votar un acord sorgit d’una taula de diàleg de recepta antiga, suposo que tant antiga com l’himne franquista del Cara al sol que pot sonar en un anunci de campanya de La Falange sense cap impediment.

La ministra insisteix que han pactat polítiques concretes amb l’independentisme, de fet han esborrat del seu programa electoral el mecanisme fake anomenat Taula de diàleg entre Catalunya i Espanya per resoldre el conflicte polític ja que ho veu com una situació de tensió que va comportar el 2017. Ha dit la cantarella que es mantindran en el diàleg i per construir ponts d’entesa per avançar amb la convivència molt millor que èpoques passades. Això passa el mateix moment que les JEC es declara incompetent per impedir l’emissió d’un anunci electoral amb el Cara al sol a una consulta de RTVE, i diu no pot determinar si l’anunci de la Falange incompleix la llei de memòria democràtica.

Aquest es el nivell de l’engany en general dels partits independentistes, i en particular d’Esquerra i el seu full de ruta de diàleg i pacte amb Espanya. Ara escoltem en campanya l’alerta de les mil plagues d’Egipte que ens vindran per la victòria del front de la dreta, però escoltant el teoric front de l’esquerra no hi ha canvis a l’horitzó i res a salvar. Ni tant sols volen una Taula de la vergonya que s’ha reunit escasses vegades de cara a la galeria i sense cap tema concret i sobretot els importants pels que es va crear vetats d’entrada. Ara ja sabem que si algun cop ens deien arribaven a algunes conclusions res a veure amb la independència per suposat ho posarien a votació a la societat catalana, però ni això, la solució màgica construir ponts que traduït vol dir rendició absoluta i cap dret a decidir res i molt menys l’autodeterminació, aquesta es la recepta, que de fet es veritat, és molt antiga, la de sempre, tant com l’anunci del partit oficial franquista que es pot presentar a les eleccions, per entendre-ho seria com si el partit de Hitler es presentes a Alemanya i com no pot ser d’altra manera pot entonar l’himne de la Dictadura com si tal cosa, al no tractar-se de cap llaç groc o pancarta que ha costat el càrrec a alguns representants catalans, benvinguts a la democràcia plena espanyola.

Aquesta recepta antiga, no depén de qui governi, es el mateix Estat, que encara alguns ens demanen participar-hi en forma de vot per incidir en res.

Les revelacions del President Puigdemont i aquesta oferta del PSOE per entregar-se a canvi d’un futur indult han portat cua i el mateix president espanyol diu que la seva paraula val el mateix que la declaració d’independència, paper mullat.

Ha desmentit les declaracions i ho ha qualificat com he descrit anteriorment. Ha tret pit dient que la tensió a Catalunya ha disminuït amb l’aplicació del 155 i el Tribunal Suprem que va condemnar a presó els líders independentistes. Ens diu que Puigdemont que era un problema per Espanya es avui una anècdota.

Cal analitzar la resposta de Pedro Sanchez, cal tenir molta barra i cinisme per dir que la tensió ha disminuït quan en un acte d’imposició antidemocràtic van enviar les forces policials per actuar amb violència contra la població per evitar el seu simple vot que per altra banda qualificaven de pallassada, i per tant va ser una incoherència total. Si una cosa no la consideres valida i la ridiculitzes com pots enviar la violència per evitar-la. Apart d’aquesta acció, desprès va venir el cop d’estat del 155 deixant fora de joc les institucions i pervertint la democràcia en si mateixa, tot amb el seu suport. Posteriorment la repressió total a Catalunya amb presó, exili, judicis i persecucions sense fi que posen la mida del cinisme de les paraules del president espanyol.

Ens parla de la presó dels líders independentistes, en una farsa de judici que nomes l’actitud irresponsable i messell dels nostres lideratges van evitar que no acabes com un gran escàndol a nivell europeu, no veig que això hagi de ser motiu d’orgull en cap moment, com de fet les diferents actuacions judicials a Europa amb els exiliats ha deixat en entredit. Sigui o no veritat la revelació del President Puigdemont, no tinc perquè dubtar-ho, ens dona idea de la manipulació del missatge a la ciutadania i per darrera les maniobres per conservar el poder amb falses accions com aquesta. Una cosa si que em sap greu donar-li la raó, la declaració d’independència efectivament ha estat paper mullat, ja que una declaració que no s’aplica, igual que una llei que no s’aplica no val res per si mateix, apart del simbolisme, i malauradament aquesta part de vergonya ens correspon a nosaltres i porta a moltes de les variables que hem vist els darrers anys.

Les paraules, han de portar els fets, sinó aquestes perden tot el valor i acaben caient en el pou de les mentides que tant hem patit i patim la societat catalana.

Quants cops hem escoltat aquesta frase duran el procés, i evidentment una part de realitat hi és però no la que ens volen fer creure, ni la que voldriem. La sentència del TGUE que denega la immunitat als nostres 3 eurodiputats exiliats és una bona prova.

Crec que cal deixar de banda la salivera i euforia desmesurada de Govern espanyol, mitjans i partits espanyols que ja somien veure el President Puigdemont entre reixes molt aviat. Davant aquesta paranoia, cal dir que hi ha un recurs pendent al TJE que està per sobre de l’esmentat abans i que fins ara ha estat molt més favorable a les nostres tesis, recordo el 2021 quan va rectificar al Tribunal esmentat anteriorment amb la denegació de la immunitat cautelar. Per tant és una part de la batalla, no el final d’una guerra i cal dir-ho clarament.

En segon lloc les paraules a la roda de premsa de Clara Ponsatí contra l’estratègia de l’exili son destacables, “prou d’alimentar il·lusions que no es materialitzaran”. Cal dir que la seva situació es fora d’una nova euroordre, per tant no te l’espasa de damocles damunt el cap, cosa que dona un altra perspectiva, almenys personal. Ha criticat les estratègies des del 2017, interiorment Esquerra i el seu Govern autonomista, ni els pactes amb el PSOE poden oferir res que no sigui la rendició, i a l’exterior aquells que especulaven amb el retorn del President pel resultat de les sentències tampoc han obert camí i ha reclamat que els catalans es mereixen la veritat.

Cal dir que l’estratègia del pacte i la col·laboració amb dialeg a Espanya no ens portarà a la independència ni molt menys, i es denunciable com ja he fet altres cops en aquest bloc, totalment dacord amb la Clara, pel que fa a l’exterior veig molt difícil el retorn del President lliure a Espanya com si res per molta sentència favorable que hi hagi, primer perquè Espanya ja ha demostrat que va a banda i la Unió Europea ho consenteix i segon perquè les victòries judicials a títol personal son beneficioses, per la moral catalana també, però amb efectivitat tampoc ens portaran a culminar el procés, i per tant s’hauria de ser clar com reclama Ponsatí, que ni una cosa ni l’altra ens acostarà a l’objectiu.

Aquest nomes vindrà de culminar el procés arribant fins al final, sobretot de la societat civil i amb els nostres representants darrera i sense renunciar com el 2017. Jugant fort, anant a totes i amb convicció i sobretot assumint els riscos evidents. La resta es un engany que de moment ja porta gairebé 6 anys existint i que fa que si Europa no ens mirava massa, ara no ens mira gens.

En aquest sentit, la Clara ha dit la realitat, i això sempre es d’agraïr en aquests temps que vivim.

l’ANC, pal de paller de l’independentisme civil, no ha fet un paper gaire galdós amb el referèndum intern per ratificar la posició oficial de nul o abstenció a les eleccions espanyoles, i que ha estat tombat amb una nova mostra de desorientació respecte la societat.

Una entitat com l’ANC, crec que des del seu ADN és fer pressió als partits per arribar a la independència i poder fiscalitzar les seves accions. Quan la direcció actual fa bandera de demanar el vot nul o abstenció basat en una estratègia ja presentada i com a vot de protesta i càstig per la vergonya dels fets dels nostres partits. Entenc que fer un referèndum intern sobre la qüestió no es massa normal dins aquest context, ho entendria si fos una qüestió o opció damunt la taula sense fer-ne bandera, un cop fet, el resultat ha estat de 60 a 40 desautoritzant la direcció però amb una participació molt curta del 10%. De fet demanar abstenció o nul es evidentment contrari a la tàctica autonomista dels nostres partits que utilitzen mitjans i campanya per lluitar contra aquesta onada que ja van veure a les municipals i que ara volen frenar amb l’excusa de frenar l’extrema dreta.

Per tant, era de preveure que donat la desafecció i cansament de bona part de la parroquia independentista pel que estan veient dels nostres representants ni tant sols votarien aquesta proposta i que precisament els més motivats o reclamats per fer el vot serien els militants de partits associats a l’entitat com així ha estat. Tanmateix els primers lògicament no han de demostrar res a ningú, ja que se suposa cadascú pensa per si mateix i res del que digui l’entitat o qualsevol partit es cap ordre per damunt del criteri de la pròpia persona. Ara la direcció que defensava una opció, la veiem com dissimularà amb jocs de paraules i en defensarà un altre, quan la realitat democràtica exigiria posar el càrrec a disposició dels associats o dimitir directament per haver estat desautoritzats o no haver actuat amb prou maduresa per evitar aquest tràngol.

No han faltat els missatges de felicitat dels partits, que aprofitaran aquest fet per fer bandera del seu vot útil que ara sí que sí que exigiran a qualsevol Partit espanyol el preu més alt que puguem imaginar pel seu suport i que com també ens volen vendre defensaran Catalunya de la onada de l’ultradreta que es veu amb el tracte amb nosaltres serà com la nit i el dia amb el de la teorica esquerra, tot un desgavell que crec no farà res més que augmentar aquesta massa crítica no influenciable que els comença a fer por.

Es la deriva de l’independentisme.

La futura presidenta de les Illes Balears, la popular Marga Prohens ha explicat el seu full de Govern i promet evitar qualsevol temptació d’adoctrinament ideològic a les aules.

Aquesta setmana serà investida amb l’abstenció de VOX, vol la rebaixa, eliminació i reducció d’impostos que sona bé d’entrada, però cal veure de quins impostos concrets parlem i a quin segment de la població va adreçada, ja que els impostos no son ni bons ni dolents, si son proporcionals i ben aplicats segons el poder adquisitiu, rebaixa per rebaixa es simplement de cara a la galeria per no dir res. Vol defensar la propietat privada, un tema que els Governs d’esquerra han desvirtuat i on els drets del okupes han passat a ser més grans que els dels legitims propietaris, i això francament no es de rebut i es com posar la societat a l’inreves. La propietat privada es d’algú i pagada per aquest algú que evidentment en te tots els drets de fer-ne l’us que consideri, no podem caure amb la paranoia que deia abans. Lluita contra la ocupació i posar fi al decreixement turistic, aquí caldria dir ocupació de qualitat i no treball precari mal pagat per tapar els números reals, alhora el turisme s’ha d’estudiar quin tipus es vol i actuar en conseqüència. Parla de combatre la violència masclista i això es un pas davant la negació de l’ultradreta en aquest tema posant al mateix nivell la violència masclista majoritària i les anècdotes de violència feminista quasi inexistent.

Per últim assegurar la lliure elecció de llengua a l’escola, pensant que hi ha dues llengües cooficials i dient que no es pot tenir por a la llibertat. Es cert que hi ha dues llengues cooficials, però oblida que hi ha una llengua propia que es el català i que per tant ha de gaudir d’una protecció especial que inclou allà on l’administració pot incidir com l’escola fer-la llengua oficial i d’us normal, una llengua comuna que per força ha de ser la propia i no la oficial que pot ser qualsevol depenent del context existent. Per tant cap por a la llibertat que amaga en el seu cas la imposició d’una llengua per afeblir la pròpia com qualsevol especialista confirmaria, de fet el mateix que porten 300 anys intentant a Catalunya i al País Valencià amb un sol objectiu real que poc te a veure amb la lliure elecció, i molt menys amb la llibertat. Una mena d’apartheid lingüístic fruit de la seva ideològia, que evidentment no te la llengua catalana, ni cap altre mai, nomes la que ells s’inventen per la seva lluita per fer-la desapareixer a qualsevol preu.

Prohens i l’adoctrinament.

El que va ser president espanyol, Jose Luis Rodriguez Zapatero, es partidari de normalitzar el retorn del President Puigdemont respectant la justícia i lloa l’estratègia marcada per Sanchez amb la Taula de diàleg i els indults. Una nova broma d’aquesta classe política dominant.

Diu que Sanchez ha marcat el camí i aposta per normalitzar el retorn amb un respecte a la justícia per tornar a la situació anterior al seu exili. Ho ha qualificat com una situació anòmala la marxa del President de Catalunya i Espanya i desprès del que va passar el 2017 hi ha més determinació per recuperar la concòrdia, el diàleg i la reconciliació. Tot això abans de la decisió del TJUE sobre la immunitat del President i les conseqüències que comportarà.

Aquest altre vividor de la política espanyola, amb uns mínims conceptes democràtics torna a burlar-se de la ciutadania com ja va fer amb el famós “apoyare el Estatuto que salga del Parlamento” i que tots sabem com va acabar en molt bona part per culpa del Partit socialista i el famós “cepillado”. Com deia pretén nomalitzar passant per la justícia, quan precisament aquesta es la causa principal de l’exili del President, una justícia espanyola que ha quedat ja en evidència per mig Europa i que hem pogut veurer quin nivell estem parlant amb la farsa de judici del presos polítics i molts d’altres emmarcades dins la repressió espanyola posteriors, sense cap garantia pels culpabilitzats al millor estil dictatorial i la total indefensió del poble davant d’ella, aquest deu ser la democràcia que defensa Zapatero.

Lloa la Taula de diàleg on el principal tema a parlar per solucionar el tema es vetat i on no hi ha hagut apart de fotos cap voluntat de resoldre res, alhora lloa uns indults que ja hem vist son a canvi de desvirtuar encara més el procés polític de Catalunya, cosa que els nostres ja en son uns experts per si solets. Diu que l’exili es una situació anòmala, ho deu dir per la manera exemplar de tractar la voluntat política dels catalans i el referèndum en particular, utilitzant la violència física i política com a eina de resolució d’una petició del poble, recordo la base de la democràcia.

Per tant la concòrdia no existeix, com a mínim a nivell del poble, nomes a nivell d’uns partits acomodats a l’autonomisme i que han col·laborat activament a fer oblidar el procés viscut, i afeblir-lo, cosa que segurament en part han fet, però que mai normalitzaran.