EL BONISME AL LÍMIT
El cas de la persona dormint al carrer entregada a la policia a Ripoll és un clar exemple d’aquest bonisme que pretén mediatitzar tota la societat amb la col·laboració dels mitjans i partits intentant tapar uns fets i un discurs que els hauria de fer avergonyir.
Des de l’entrada d’Aliança Catalana amb Silvia Orriols al capdavant com a força més votada a Ripoll i assumint l’alcaldia el tracte sobretot dels mitjans públics ha estat demencial i totalment fora de lloc. No sere jo qui defensi ni la xenofòbia, ni el racisme evidentment, però en el cas que ens ocupa no hi veig res de tot això. Un inmigrant marroqui dormint en un parc de la ciutat, en situació irregular i com s’ha difós desprès timidament amb algun delicte per robatori es entregat a la policia per tramitar la seva expulsió. En un país normal això seria una situació normal.
El que hem escoltat per part de tots els altres partits i dels mitjans com falta d’humanitat, racisme i moltes coses més es senzillament denigrant. Segurament molts d’aquests partits sempre tenen la llei a la boca i en aquest cas simplement s’ha seguit la mateixa. Per altra banda un immigrant sense res, dormint en un parc amb el que això comporta d’inseguretat i lògicament per subsistir la delinqüència com a fet probable no es pot permetre. Segons les regles del bonisme, a aquesta persona se li han de facilitar tots els papers, amb el diner públic un sostre, menjar i ja de pas un cotxe i una feina posem el cas, i no, això no pot funcionar així.
El tema de la immigració ha de portar un control del que es assumible i amb quines condicions, posteriorment un seguiment per la seva integració com fan altres estats per ser un més amb temes com la llengua, els costums i la cultura del país superats, sinò es així cal retornar aquesta persona que lògicament ha d’integrar-se allà on busca una nova vida, i no pas a l’inrevès o formant un gueto apart totalment aliè a la realitat on viu i amb els perills que això hem vist que comporta.
Es preocupant com els serveis públics han incidit nomes en la part de notícia que els interessava, però han passat de puntetes per la seva situació al país i el seu comportament. Un territori i una societat ha de controlar els que si volen integrar i això consisteix en donar drets però també exigir deures, cosa que el bonisme ha oblidat.