LA NEGOCIACIÓ
La casualitat ha fet que la matemàtica diabolica electoral porti a diversos camins a Espanya segurament no esperats i cal no fallar el tret aquest cop.
Deixant clar que crec que la possibilitat d’un Govern Popular amb VOX i pactat amb el PSOE es l’opció que el sistema espanyol decidirà finalment, veiem com els Populars han fet l’únic moviment que podien fer amb l’acostament a PNB que desprès de la patacada electoral no es pot permetre donar suport a un Govern de la dreta espanyola per la seva propia salvació. Per l’altra banda i donant per fet que els altres partits seguiran amb la cantarella del llop de la dreta com excusa per donar suport a canvi de res a Sanchez, inclosa Esquerra, sembla que Junts te la clau.
Una clau que si de veritat volen guanyar credibilitat i veient fa quatre dies com PSOE i PP pactaven a l’Ajuntament de Barcelona per prendre l’alcaldia i com les noves euroordres pels exiliats semblen aprop de sortir a la llum, més el bagatge de repressió dels darrers quatre anys i la nul·la voluntat de resoldre el conflicte polític que no sigui per la via imposició i rendició acceptada pels republicans la passada legislatura. Ara tocaria ser ferm i posar damunt la taula el reconeixement del resultat del referèndum de l’1 d’octubre o un de nou tutelat internacionalment i acceptat per totes les parts en un periode curt amb tot el que comporta, alhora la caiguda de totes les causes pendents i futures com a punt pel suport a la governabilitat. Sabem que això mai ho acceptaran per tant si no fan el pacte amb els Populars, unes noves eleccions estan servides.
La diferència seria el guany de credibilitat com a mínim d’un dels partits independentistes que com a desig demanar previament una unitat d’acció oblidant les sigles seria l’ideal, tot i que això no ho veig possible sense la dimissió de bona part de la cupula d’esquerra actual per encarar ara si el final d’un vertader procés d’independència sense matisos ni enganys.
No hi ha dubte que hi ha una oportunitat, segurament més en clau interna que externa, però un pas per canviar de rumb, per reprendre el fil deixat al calaix i una demostració de la desconnexió amb l’Estat, aquell que alguns encara pretenen salvar oblidant els cops de porra, la repressió, la persecució exercida per solucionar el problema polític català.
La negociació, es per recordar que ni oblit ni perdó.