AMB EL LLIRI A LA MÀ
Llegeixo grans escarafalls i postures d’indignació pel nou cas de la policia infiltrada en entitats o moviments independentistes a Girona, no es el primer cas descobert, però les reaccions demostren el nostre nul sentit d’Estat i una visió naif del món que no ens portarà enlloc.
Evidentment no vull justificar aquestes accions, nomes faltaria, i comprenc el sentiment a la roda de premsa de la que era la seva parella i que va viure enganyat per una relació que no era tal, simplement una feina per part de la policia jugant amb els sentiments de les persones sense escrúpols.
De totes maneres, un Estat normal, que es protegeix a si mateix i als seus interessos, te en les forces policials un suport que evidentment fa servir i dins de les seves funcions, infiltrar agents per controlar el que creuen pot ser un potencial perill i poder agafar informació per anar un pas pel davant, i per tant ho fa. El mateix quan infiltren agents en una manifestació com hem pogut comprovar molts cops, dins aquest context no es estrany. Això es una guerra i aquestes com sabem no es guanyen amb netedat, sinó embrutant-se les mans. Dins el sentiment de la persona infiltrada nomes hi havia una feina que havia de complir i punt.
El problema es quan es va amb el lliri a la mà, es convoquen manifestacions en llocs que no molestin a ningú, no es llença cap paper al terra per no embrutar, es busquen mil avals pulcres sense fer el més important que es donar el pas, es fan declaracions al Parlament per exemple atacant Israel i posicionant-se clarament al costat de causes justes però que egoistament i davant l’objectiu saps que no et porten enlloc. Com sempre s’ha dit per exemple si vols l’aval d’Europa, França i Alemanya son cabdals, el primer oferint la gestió i contracte dels nostres trens per exemple seria una manera de guanyar punts, fer els ulls tancats davant algunes injusticies i estar al costat dels poderosos no hi ha dubte que et donarà punts alhora de rebre suports, vers al contrari estaràs sol i ignorat, això si amb la consciència intacte.
Cal mentalitat d’Estat i com deia aquesta es reforça baixant al fang i embrutant-se les mans. Crec que si no hi estas disposat no cal enganyar a la gent. El món funciona d’una manera i la lliga dels Estats te llums, però també ombres i cal estar disposat a jugar-hi.