ELECCIONS A MIDA
Les enquestes que ahir escoltavem del CIS, organisme oficial, crec que son un escàndol més de les eleccions espanyoles, ja que els seus resultats son completament diferents a totes les vistes fins ara i casualment a favor del partit del Govern actual, una disbauxa que dona idea del nivell democratic espanyol i sobretot del nul respecte a la ciutadania.
Un frau més, en Tezanos i les seves enquestes ja no ens sorprenen, però tant exigerat fa difícil no sorprendre. Les enquestes son fetes com un element més per informar a la població per on van les tendències del vot de la societat. Sabem que segons el mitjà que les realitzi evidentmet es desvien cap un costat o cap un altre de manera més o menys matussera. El CIS segurament com organisme oficial hauria de mantenir una certa neutralitat que amb la previsió de victòria de Sanchez gairebé per golejada evidentment no té i forma part d’aquestes campanyes electorals espanyoles tant deficients.
Tanmateix, no és l’única cosa que tremola en les eleccions, des d’avui no es poden publicar precisament enquestes, quan tots sabem que des de l’estranger es filtren totes les que vulguem i des de la xarxa és impossible controlar-les. Podríem afegir el famós dia de reflexió, que es veu necessita la gent per prendre una decisió, quan la normalitat marcaria com en molts altres llocs fer campanya fins la mateixa porta del col·legi electoral el dia de dipositar el vot. El minuts en els mitjans públics ja pautats independentment de la informació qua hagi generat qualsevol opció aquell dia, es un nou frau informatiu i un atac a la llibertat de premsa. El paper de les JEC i la seva neutralitat que sembla nomes afecta a Catalunya i concretament a l’independentisme o els que ell ho considerin independentista, fent retirar estelades, llaços grocs o pancartes que també es veu feien distreure la gent de la seva reflexió. Casualment les del feixisme, aquells símbols que avui en dia encara podem trobar en els nostres carrers de la Dictadura son plenament neutrals i admesos com no podien ser d’altra manera.
Es un sistema que tracta la societat de nens petits que ha d’educar o castigar per portar aquesta manipulació al límit i deixar que no siguin els autèntics protagonistes, naturalment fan nosa pel sistema i son un mal a pagar cada 4 anys. Ja no he parlat de la llei d’Hondt i la seva repartició d’escons que fa molt difícil que una nova alternativa pugui fer forat a les institucions, protegint així els totems del sistema invariable en el temps.
Eleccions a mida.