DE COM S’ESQUILA UNA VILA
Retrat: Fàbrica de xocolates la Sultana a Arenys de Mar. (Premi al qui endevini on és!!!)
Ep!, avui no he explicat cap contalla, ni rondalla, ni llegenda, ni res que se li assembli…
Avui he explicat de com En Jacinto Tintoré Torrent, nebot dels senyors Antonio i Francisco Torrent Carbonell, ens va esquilar cosa de no dir….
La cosa va començar quan, a la segona meitat del segle XIX, els germans Torrent començaven a fer un bon calaix, gràcies a la compravenda de fruits tropicals… L’Antonio ens va construir i regalar, a la Vila, l’Asil Torrent.
Per mentre i tant, en Francisco, per causa d’una intervenció quirúrgica i amb por de fer-hi l’estella, va fer un testament hològraf (de pròpia mà) …. En el mateix, ens deixava als arenyencs 125.000 “durus” (o sigui 750.000′- Pessetes, de les de l’any 1800), o sigui una fortuna….
L’home, surt de la operació sense cap perill i s’oblida del testament. Al cap d’uns anys mor…..
I el nebodet, el tal Jacinto, un camàndula cosa de no dir, sap del testament hològraf i l’impugna… però no a Arenys, sinó a Madrid, on en Francisco havia viscut…. Total que els arenyencs no ens n’assabentem (i si algú ho sabia, no va fer res i callà com un traïdor) i per un error de forma – (en Francisco havia fet el testament hològraf -de pròpia ma i lletra- amb un paper d’Estat de 25 cèntims, quan la llei marcava que s’havia de fer en paper de 50 cèntims). Quines lleis, eh!!!!
El galtes Sr Jacinto, aconsegueix que anul.lin el testament hològraf, i com que ell era el parent més proper s’enduu la “morterada” de calers i per a fer-ho més farcit, ve a Arenys, ens construeix una fabrica de xocolates “La Sultana” i “dilapida” la fortuna del tiet….
Se’l coneixia pel milionari del Carrer de la Torre….
Es clar que com diu Mn Palomer ” diners mal adquirits, diners maleïts” i el pobre Tintoré acaba arruïnat i blasmat….
Apali, si voleu, cliqueu aquí o al dessota i escolteu la història .
I si algú, amb paciència vol llegir la sentencia que enllaço veureu, que el tal Tintoré, a entre les seves immenses “virtuts” tenia la de mal pagador: No pagava als seus advocats (la resolució es del Tribunal Suprem de data 3 de setembre de 1903. )