Aquesta diada es per molts motius especial, estem a les portes d’escollir els postres representants al Parlament, i més enllà de consignes caducades, podem triar el marc autonòmic dins la democràcia de fireta espanyola amb un estatut totalment aniquilat, o la declaració unilateral d’independència per assolir la nostra llibertat amb un estat propi, Aquest dissabte tenim una nova oportunitat de sortir al carrer, i cridar ben fort el que volem, com va dir ahir el President, una decisió per tota una generació, la que vol ser lliure i decidir el seu futur.

Amb aquestes paraules, el President Montilla ha resumit el significat de les properes eleccions catalanes, amb una declaració com no podia ser d’altra manera amb català i castellà, i on ha anunciat la data del 28 de novembre com la dels propers comicis al Parlament, i que curiosament podent coincidir amb el Barça-Madrid de futbol, en una jornada que podria passar a la historia o ser una més d’aquesta llarga agonia en un camí sense futur.

La publicació del nou sondeig de la Vanguardia aquest cap de setmana, comença a deixar veure unes tendències que amb el pas de les setmanes poden anar en augment, per un costat el tripartit segueix lluny d’una nova suma, per un altra sembla que CIU va arribar als seus màxims en intenció de vot al juliol fregant la majoria absoluta, i ara comença a desgastar-se degut a la seva ambigüitat, i falta de programa nacional amb credibilitat, i s’allunya de l’objectiu, i per últim per primer cop treu el cap Reagrupament que frega els mínims necessaris per obtenir representació, amb una pujada que segons l’evolució de les coses hauria d’anar en augment.

Dos fets ben clars han succeït aquest cap de setmana, i que han demostrat la debilitat i farsa del que s’anomena democràcia espanyola, que no es res més que una lectura modernitzada de la dictadura franquista, començant per un inexistent transició, i acabant per unes retallades de llibertats cada cop més evidents. La organització terrorista ETA ha fet el pas que se li comunicava anunciant una treva, i demanant un procés democràtic del dret a decidir. Alhora la justícia argentina per vergonya de l’Estat espanyol, ha reobert el cas per investigar els crims del franquisme entre 1936 i 1977, cosa que mai ha volgut fer l’Estat espanyol. Les primeres respostes espanyoles han estat tant decebedores com sempre, i aferrades a un passat que no volen trencar per res del mon.

La tornada del ministre de treball i immigració espanyol, José Corbacho a les files per les llistes electorals de la filial del PSOE a Catalunya, te la finalitat d’activar allò que en diuen el cinturó vermell, que forma l’àrea metropolitana de Barcelona, i una bossa de votants important i decisiva d’aquest partit entre la forta immigració existent en aquestes localitats, molta procedent de l’estat espanyol.  Aquest es el sector de la població que sembla vol cuidar més el President Montilla, per damunt de tota un altra part de Catalunya, què sembla no te els mateixos drets que la resta, i on qualsevol reclamació es arxivada a la carpeta de les dreceres impossibles.

El president, amb motiu de la diada envia cada any una carta als ajuntaments catalans, on aquest any incideix en el moment delicat que viu el país, i es mostra preocupat per la desafecció cap a Espanya de molts catalans, que ell dona culpabilitat a la sentencia del TC contra l’Estatut, la via que ell defensa i troba encara perfectament útil. La qüestió es si vol prendre el pel a la població, o ha perdut definitivament el rumb.

El president espanyol Zapatero, es veu sol davant els pressupostos generals, i confia amb el PNB com el seu aliat per seguir endavant, i evitar eleccions anticipades , apel·la a la responsabilitat de deixar aparcades les tàctiques partidistes per l’interés general. Per altra banda em Joan Puigcercos comença per admetre que les noves opcions clarament independentistes podem fer fora,t i perjudicar els seus interessos, i els convida a ocupar l’espai de centre dreta, com si això fos d’una importància vital.

La mesura anunciada pel Conseller d’Innovació, Universitats i Empresa Josep Huguet, que en el seu decret llei obligarà als professors universitaris que vulguin plaça fixa a Catalunya a acreditar el nivell C de català, o els que vulguin canviar de plaça, a engegat tota la maquinària xenòfoba contra la nostra llengua, que qualsevol petit avenç es demonitzat com ja va passar en el cinema, i on ara es repeteix en l’àmbit educatiu, on tot el que al món es normal, aquí simplement es rebutjat.

El president Montilla fent us de les seves facultats, ja ha descartat la data de l’octubre, i ara tot sembla apuntar que s’enfila cap a finals de novembre o principi desembre, cosa que sabrem la propera setmana. Això te una sèrie de conseqüències en totes les formacions, especialment en algunes on el temps augmenta la incomoditat per segons quins temes. com es el cas de CIU, i el seu dret a decidir no saben ben be que, o el PSOE-C que haurà de seguir enganyant amb aquest federalisme inexistent, i aquest Estatut mort i enterrat, alhora les formacions independentistes podran seguir els seus processos, i potser arribar a un acord amb més calma.

Després de la reunió entre Laporta, Tena i Bertran per Solidaritat Catalana, i Joan Carretero i Rut Carandell per Reagrupament, sembla que l’escull de les llistes, i aquestes falses primàries dels primers poden portar a la presentació en solitari de les dues formacions que disputaran un mateix electorat, però amb actors diferents, i uns mitjans descaradament favorables a Laporta i companyia, i amb una obsessió malaltissa per Reagrupament a base moltes vegades de mentides o mitges veritats que donen a pensar.

La proposta de Puigcercós sobre un referèndum d’autodeterminació, i el convenciment de que aconseguiria que CIU i PSOE-C acceptessin la idea, ha tingut la resposta esperada en forma de negativa a celebrar-lo, ja que segons ells el dret a decidir no es un tema que interessi els catalans, i a més cas de celebrar-la produiria una fractura social que es veu volen evitar, donant a entendre que el sistema democràtic on les minories accepten la voluntat de les majories en una urna no va amb ells, i més aviat estant per una societat uniforme tipus dictatorial.

Llegeixo avui mateix que  el set vegades campió del món de bici trial Dani Comas, es veu impossibilitat de competir per segona vegada a la seva carrera per culpa de la Federació Espanyola de ciclisme, que amb l’excusa de no haver passat tots els controls mèdics, rebutja que el motiu sigui que el pilot català sigui un gran defensor de la selecció catalana. Un cop més el còctel de política i esport perjudica la vida del protagonista, per culpa d’aquesta persecució malaltissa contra les identitats diferents a la que es vol imposar.

Des de les meves vacances estiuenques que per cert ja estan a punt de la seva finalització, escric aquestes ratlles després de la visita guiada que avui hem realitzat al Castell de Cardona, tot un exemple de fortalesa i valentia en el passat, que s’aixeca imponent en el present desafiant reptes futurs, que ben pocs en aquesta època estan disposats a assolir.

El president Pujol ens diu que primer cal treure Catalunya del forat abans de pensar en la independència, per altra banda en Mas posa data a demanar el Concert Econòmic pel 2012, i la consellera de Justícia Montserrat Tura, acusa a les formacions que demanen el referèndum d’autodeterminació, de jugar amb els sentiments dels ciutadans, i que cal tocar de peus a terra.

Aquest escriptor i periodista, a més de membre de la Real Acadèmia de la Lengua espanyola, amb l’estil que el caracteritza irònic, ha fet recentment un article sobre la proclamació d’independència de les anomenades nacionalitats històriques, de les quals posar en primer lloc Catalunya, seguida d’Euskadi i finalment Galícia, amb tot un seguit de fets que descriu, i que li sorprèn no hagin passat ja.