El model lingüístic escolar des dels anys 80 ha estat lloat per la comunitat internacional, i ha evitat cap segregació per motius de llengua d’origen o familiar, amb el català com a llengua vehicular, ara des de les institucions judicials espanyoles i catalanes, es vol tornar a introduir el castellà també com a llengua vehicular, i així intentar arraconar la nostra llengua, un dels punts identitaris com a poble que ens caracteritza i que corre un greu perill.

La revista alemanya Der Spiegel va fer publica una sèrie de documents de l’ambaixador Alemany, que no deixen dubtes de les preferències de la monarquia espanyola respecte a la tria entre militars colpistes o la defensa d’un sistema democràtic. Res que no fos normal, però que desmenteix aquesta llegenda gairebé d’heroi que se li atribueix, i que ha estat validada com posició oficial, i falsa com es pot comprovar.

El dia que sabem que documents desclassificats alemanys de 1981 demostren el que tots sabíem, que el Rei Borbó simpatitzava amb els militars colpistes del 23 F, i va fer tot el possible per evitar un càstig sever entre altres coses. Volia adjuntar la primera roda de premsa del moviment Diem Prou iniciat per una parella que regenten un Restaurant a Siurana, i que com diu la consigna han dit prou al robatori fiscal a que estem sotmesos i han estat pioners a dir prou al robatori espanyol i a un estat que no canviarà i que ens odia profundament.

La victòria final i ajustada de Rubalcaba sobre Chacon en la lluita per ser el nou secretari general, deixa en una posició particularment difícil al socialistes catalans, si es que en queden. De fet qualsevol resultat ho feia. Les proclames per una veu única i central del partit, i on les federacions son totes iguals per part del guanyador, i la campanya de la Chacon repudiant qualsevol assumpte o petició catalana per la seva prosperitat, deixen un partit més clarament on era, i sense ambigüitats, una simple sucursal del PSOE a Catalunya, de fet com més o menys s’ha comportat sempre.

En Duran amb la seva carta setmanal tem que el fracàs del pacte fiscal ens porti al títol esmentat, i considera que el govern espanyol te a les seves mans evitar obrir les portes a un camí que no sabem on ens podria portar. Per la seva banda el president Mas, li concedeix poques possibilitats, i alhora diu que la paciència no es eterna, i que el govern te moltes coses pensades, de moment els gols van entrant a la porteria catalana un darrera l’altra.

Previ a la reunió Mas – Rajoy, a l’Ateneu Barcelonès es va voler mobilitzar la societat catalana pel pacte fiscal, i la veritat es que poc es va parlar de concert econòmic, i molt de solidaritat, reaccions tèbies, i absències com les de La Caixa o Cercle d’economia, donen constància de qui es el vertader enemic per les nostres aspiracions, mentrestant el President va oferir la seva col·laboració al govern espanyol, tant sols va reclamar els 759 milions del molt que ens deuen, i va passar de puntetes pel pacte fiscal, que ara dona un any de marge, segons diu per agafar grans consensos, i estudiar la proposta a fer, tot plegat amb la línia lamentable que portem darrerament en aquest país.

Encara que sembli increïble, aquesta es la idea que el president Mas ha transmès en una entrevista a una publicació alemanya, on ha aclarit que sobirania no vol dir independència, i que l’objectiu es una confederació, que ja ratlla la paranoia o la vergonya aliena. Per altra banda aquesta figura paternal ara entrarà amb força per eliminar l’immersió lingüística, un dels objectius de la legislatura, per aquests fills dolents que som nosaltres.

Esquerra ha proposat al president Mas, crear una comissió mixta entre els governs català i escocès per tal de copiar i planificar el procés pel referèndum d’independència, que esta seguint Escòcia, una proposta que deixa ben clar la nostra adolescència, i falta de credibilitat per engegar aquest pas tant important. Mentrestant, segons un estudi del CCN,  un 40% del que paga un català no torna al país, i dona idea del nostre drama que ha de conviure amb un estat paranoic, que fins hi tot fa substituir una senyera per una “rojigualda” en una web de l’equip NBA de Ricky Rubio.

Aquest cap de setmana es van tornar a convocar manifestacions per tot el país contra les retallades del Govern de la Generalitat, amb la participació dels dos sindicats majoritaris CCOO i UGT, i també el suport del PSOE-C amb dirigents destacats com Pere Navarro, ICV, ERC, SI i Ciudadanos. La convocatòria ha estat fluixa, però curiosament, i a excepció dels republicans i els solidaris, la vertadera causa de la nostra retallada a l’estat del benestar era oblidada, i l’espoli fiscal quedava amagat sota l’estora, amb un tripartit amb una gran part de responsabilitat de les finances catalanes, aprofitant l’ocasió per criticar les mesures emprades per l’actual govern.

Des del govern espanyol, es convida a abandonar les marques pròpies de totes les comunitats per potenciar la marca Espanya a l’exterior, en un pas més cap aquesta homogeneïtzació imparable de l’Estat. Aquest cap de setmana hem tingut un gran exemple del que pot fer una nació convertida amb regió dins de l’Estat espanyol, i hem vist com el projecte Spanair s’ha condemnat al fracàs, principalment per condemnar al seu aeroport a ser un aeroport de segona per sempre, sense veu ni vot. Es un nou greuge per afegir a una llarga llista que anem assumint sense pausa.

Aquesta simple pregunta, que canviant Catalunya per Escòcia serà una gran realitat el 2014, sembla, i no entenc perquè, que no la podem fer aquí. Avui mateix a l’enquesta del Periodico, un diari gens sospitós de ser sobiranista, segueix insistint en els resultats cada cop més favorables a la independència, presentant uns resultats de 53% favorables a 32 % contraris. Al mateix temps, l’estat pretén ofegar les autonomies que no compleixin amb l’objectiu del dèficit, encara que ells siguin els primers en no complir els compromisos establerts, veure per creure.

El dia que el primer ministre escocés Alex Salmond donava el tret de sortida al referèndum per la independència, i on explicava detalladament el full de ruta, sortia una enquesta que deixa igualades les opcions del SI i del NO, cosa que es un gran avenç per l’opció sobiranista, i que coincideix amb les valoracions del Conseller Puig,que enveja les reaccions d’Anglaterra, i curiosament no d’Escòcia, se’ns dubte tot un símptoma de les diferencies entre els dos casos, i les seves actituds.

Aquests dies, els dos personatges esmentats mostren sense fissures el seu odi a Catalunya i el seu menyspreu a la seva població, el popular ens diu que no necessitem més recursos, el que passa es que hem de gastar menys, i exhorta a l’Estat a recuperar competències cedides a les Comunitats autònomes, i per suposat s’oposa totalment a cap regim especial fiscalment per Catalunya. Curiosament, la socialista renunciant el que defensava en la seva campanya electoral catalana, i responent a un diari andalús que li deia que volia un pacte fiscal per Catalunya, el qual ara renega amb tota la seva energia, i mostra la seva actitud contraria a qualsevol cosa que sortí del finançament autonòmic. Des de Palau, el President ens adverteix a preparar camins d’autoafirmació per defensar el pacte fiscal, jo sincerament nomes en conec un de camí, i no se si coincideix amb ell.

La farsa muntada pel govern de Zapatero per crear una nova gestió aeroportuària, que en realitat seguia deixant la part catalana en una part testimonial, però que amb les nostres misèries habituals havien començat a vendre com un gran acord, ara els Populars ho han deixat en res, per la via directa, i sense embuts, avisant que AENA seguirà sent la peça clau del sistema espanyol, i on com sempre el Prat te la missió de ser el comparsa de l’Aeroport de Barajas com fins ara, i on els catalans no hi tindrem ni veu ni vot. De tant en tant s’agraeix una mica de sinceritat.

Com era d’esperar, tant per l’interes propi, com per la baixa qualitat democràtica espanyola, el probable referèndum per la independència a Escòcia no agrada, i segons la premsa britànica, des de la diplomàcia ja es pressiona en contra de la seva celebració, i s’avisa que cas de celebrar-ne amb victòria per un nou estat propi, no el reconeixerà, tal com va fer, i encara fa amb Kosovo. Per la seva banda, en Duran amb la seva actitud indigne habitual, s’atreveix a dir que el govern escocès tant sols vol un pacte fiscal com Catalunya, i no cap pas per la sobirania. Veure per creure.