SERRALLONGA

Avui us enllaço una contalla que he trobat sobre el Rei en Jaume.
Un dia vol premiar el millor ofici del món: Crida un forner, un sabater, un perarire, un mestre d’obres, un ferrer, un sastre, un fuster per tal que creïn una obra d’art, la hi presentin i també presentin les eines amb les que l’han confeccionat.
El rei escull el sastre, per allò de fer-li un vestit llampant, lluent, dels vestits que muden de vint-i-un botó…. Els altres,  cap cots se’n van cap a casa seva.
El ferrer no. El ferrer va a la ferreria, la tanca i marxa del país.
Al cap d’un temps, l’agulla del sastre es trenca, el ribot del fuster s’esmossa, l’alena del sabater es torna inservible… i axií tots… Fins que tots es troben davant de cal ferrer a pidolar la seva ajuda
Perquè?  perquè sense un bon ferrer,  la societat no pot funcionar… ell és qui te cura de totes les eines dels altres oficis.
Com que a casa érem ferrers, m’he permès dedicar la contalla al meu avi: En Pepet de Cal Ferrer, al meu pare , en Ton de Cal Ferrer. A la meva iaia Tereseta: la ferrera i a la meva mare, la ferrereta.
Ah ! i per internet he trobat aquesta bonica i antiga fotografia. Jo,  això ho vaig aconseguir i era el vailet que, amb un venta mosques, ventava les mosques dels cavalls perquè es deixessin ferrar bé.
Ah! i no m’ho han explicat. m’en recordo!!!!!! Com em recordo que el meu pare em cridava com el Gros de Cal Ferrer!.
Si voleu escoltar la contalla cliqueu aquí o al dessota.