LA SÍPIA D’ARENYS (la cara del Sant Crist)

LA SÍPIA D’ARENYS (la cara del Sant Crist)

Foto: La sípia d’Arenys, amb la cara del Sant  Crist,  pescada el 1934. (foto facilitada per en Joan Pons Ribot (ACS))

 Entrada del diccionari Alcover Moll a la paraula SÈPIA o SÍPIA f.

|| 1. Mol·lusc cefalòpode de l’espècie Sepia officinalis, amb deu tentacles, cos ovalat aplanat amb una aleta que s’estén a cada banda del sac, i closca oval interior composta de laminetes calcinoses unides per columnetes perpendiculars.

Un dia, ja fa uns anys, els bons amics de Radio Arenys es van assabentar que a la conquilla (closca oval) de les sèpies, depèn com es mirin, tenien la cara del Sant  Crist gravada.

I a l’ensems, algú els va dir que a Arenys havíem tingut una conquilla de sípia (força gran) amb la cara del Sant Crist  i em van demanar si  podia saber més coses d’aquest tema… em vaig posar a cercar, (jo  havia sentit, des de sempre, algunes noticies de la Sépia d’Arenys, una vella contalla que s’anava explicant sense que ningú me’n  donés  cap certesa.)

Tot i sabent aquest fet, no en tenia constància fefaent ni massa informació, i gràcies a en Joan Pons (ACS) que en va fer un petit article a la Rierada, en vaig saber més coses.

A   l’any 1934…. als d’Arenys, ja feia molt de temps que se’ns coneixia pels setciències… Bé, millor dit pel poble de “les” setciències… I tot perquè a la teulada del Xifrè hi havia set estàtues que mostraven “les” set ciències (eren estàtues que representaven la Prudència, les Bones Obres, La Caritat, la Fe, l’Esperança,  la Salut,  la Medecina). Hem  de recordar que en Xifré pertanyia a la maçoneria.

Però és clar… la gent era molt mal pensada i de passar de ser el poble   de “les” setciències, vàrem passar a ser la vila  “dels” setciències… i tot, per aquesta tendència innata dels arenyencs a treure pit i pretendre saber-ne un xic més que els altres, o sigui: un punt pavero…

I estant així les coses… un pescador troba una sèpia gegant al mar… i la conquilla  de la sèpia te gravada la cara de Crist… (o s’hi assembla!)
I dit i fet… l’exposen amb tots els honors a l’espardenyeria de la Riera… I corrues de gent procedents  dels racons més ignots venien a la nostra vila marinera a gaudir de la visió de la cara de Crist Crucificat! …. i de passada, si els abellia, pispaven alguna que altra espardenya…. i fet i fet, varen haver de traslladar la sèpia a una altra botiga, i en aquest cas, l’exposaven a  l’aparador… (no fóra cas que també ens furtessin  alguns objectes).

I ja tenim una ligamanega ben  “armada”:  els dels pobles del voltant, que sempre havien esperat una excusa per poder fer forrolla dels setciències, ja la van tenir servida… Apali, i vinga broma amb la Cara de “Cristo”, apareguda a la conca  d’una sèpia…

I és així com es va fer famosa la Sèpia d’Arenys … la foto de la qual, la veieu  a l’inici d’aquest escrit, gràcies a la troballa que havia  fet en Joan Pons!.

Ramon Verdaguer i Pous

Publicat a la revista l’Agenda d’Arenys de Mar a setembre de 2020

 

 

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en AGENDA REVISTA, General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.