…I EL CEL ENNUVOLAT, ENS GUARDAVA DEL SOL QUE ENS FEIA L’ULLET….

Imatge: Bolets agermanats…

La calma s’estenia als nostres peus, i al lluny senyorívol sorgia el Tagamanent. Camí enllà cap el Turo del Pous d’En Sala. De la casa on nasqué Serrallonga, que ens goitava des del fons de la vall. Al davant, a l’altra serralada ens vigilava Sant Segimon amatent als peus de Sant Miquel dels Barretons. Camí serpentejant pels cimbells de la Sala. Petits bolets que neixen agermanats, i el cel… ennuvolat, ens guardava del sol que ens feia l’ullet. Ah! i hem trobat la Font Pomereta, verdagueriana imatge de la natura…

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en PETITS PENSAMENTS, paraules petites. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari