…I EL CEL ENNUVOLAT, ENS GUARDAVA DEL SOL QUE ENS FEIA L’ULLET….
Publicat el 8 de juny de 2014 per ramonverdaguer
Imatge: Bolets agermanats…
La calma s’estenia als nostres peus, i al lluny senyorívol sorgia el Tagamanent. Camí enllà cap el Turo del Pous d’En Sala. De la casa on nasqué Serrallonga, que ens goitava des del fons de la vall. Al davant, a l’altra serralada ens vigilava Sant Segimon amatent als peus de Sant Miquel dels Barretons. Camí serpentejant pels cimbells de la Sala. Petits bolets que neixen agermanats, i el cel… ennuvolat, ens guardava del sol que ens feia l’ullet. Ah! i hem trobat la Font Pomereta, verdagueriana imatge de la natura…
Publicat dins de PETITS PENSAMENTS, paraules petites | Deixa un comentari