LA TECA DELS SANTS

Imatge: Sant Serni de Gavarra a l’Alt Urgell. 

Tornem-hi amb una contalla de l’Alt Urgell.

A Gavarra, amb una església presidida per Sant Serni, el menjar escasseja….. El pobre capellà…. perdoneu, volia dir, el pobre Sant Serni, veu com la teca no arriba i els feligresos no porten ni els delmes ni les primícies a l’església, com és de consuetud, per tal que el Sant (llegiu el capellà) pugui menjar mitjanament bé….
I davant d’aquest desficaci, el capellà predica que al Sant li està pujant la mosca al nas i algun dia fugirà de Gavarra…. no fos cas que es morís de gana….
I tal dit, tal fet…. un dia el Sant desapareix…..
Però el troben…. i des d’aquell dia, va tenir tota la teca que li feia falta al Sant, al capellà i a la majordona….. I des d’aquell dia …. mai ha faltat la teca a Sant Serni de Gavarra….
Si voleu escoltar-la , cliqueu aquí o al dessota…. 

 

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en CONTES. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari