EL CASTELL DE SANT VICENÇ

Publicat el 18 de setembre de 2013 per ramonverdaguer
Imatge: Castell-església de Sant Vicenç d’Enclar a Andorra.

Temps era temps, que a a Sant Vicenç d’Enclar, s’hi van presentar persones forasteres, … prengueren el castell i amb el temps,  van veure que, a més a més de senyorejar el castell i els seus entorns, podien fer la servir la seva força per tal de dominar els seus serfs…
I endemés podien, si s’ho proposaven, imposar un delme, una primícia, o qualsevulla altre impost, i el pobres vilatans, estarien d’alló més atuïdets i a la vegada tindrien diners per a seguir-los domenyant. Però ai las! que els més vells de la vila van posar-se a pensar i van veure que, amb les seves armes, les dels forasters, podien vèncer. ..
Només havien de ser més fatxendes que ells, …
Havien de muntar una estratègia que, els forasters del castell veiessin, ( o potser intuïssin), que els vilatans eren més i més ferotges que la seva fatxenderia (la dels forasters del castell)…
I tant que ho van aconseguir!!!
Només va caldre que els fessin veure que  un poble unit, pot més que qualque fatxenderia dels forasters….
Apali, si ho voleu, podeu clicar aquí o al dessota per escoltar la contalla.  
 

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en CONTES. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari