L’ABRAÇADA I LA FORCA AL MONTSENY

Foto: el llac de Santa Fe.

Hem anat a l’encalç de la serenor tranquila  de la vall de Santa Fe, llaçada pel camí dels traginers fins enfilar-nos per Passavets, a l’abraçada que, eternament, te enllaçats un avet i un faig. Des de sempre la pregunta eterna: Es una abraçada d’amor etern, o és l’assassinat que  no deixa passar ni l’aire, ni el temps,  ni la llibertat per les seves poderoses urpes?. És el faig que agombola l’avet, o l’avet que s’escapoleix de l’abraçada encisadora. Gran pregunta la de pensar, si pel veritable amor, hi ha de córrer la llibertat que ens guia,  o hem d’estar eternament enllaçats i ancorats al temps i a l’espai.
i llavors, lentament, cap al pla del Convent i la font de Maçaners que, de la boixa negrosa, ens sadolla l’aigua que dringa enmig de la roureda que s’ens està esmorteïnt.
I ara un pas ara l’altre, fins la forca que ens ensenya com un faig pot engolir una part de la nostra història montsenyenca que, dia rera dia,  s’empassa goludament l’estri de les nostres muntanyes.
i per acabar, el llac que ens espera tranquil, com tranquiles son les seves aigues que emmirallen l’infinit.
Us enllaço les fotos d’avui i també les d’una sortida de l’any 2006 on podreu contemplar un esplet de marcòlics.

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en MONTSENY. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari